De la carpeta del veí (19):L'horitzó infinit
Me'l varen demanar per unes casualitats de la vida, els de la revista Viure en família, fa un temps. No és que tingui cap vincle amb la línia editorial de la capçalera, però m'ha sorprès gratament la qualitat dels seus continguts. Especialment l'entrevista sobre "l'educació lenta" (lligada al moviment slow) entre els pedagogs Joan Domènech i Carl Honoré.
Havia de fer un conte que parlés d'alguna manera, d'una relació familiar (l'incest, no; veí, em vaig dir a mi mateix). I que més familiar que els vincles i els somnis que s'estableixen entre un avi i un nét? El conte ha sortit imprès en el número 36, d'octubre-novembre (p. 44.
Havia de fer un conte que parlés d'alguna manera, d'una relació familiar (l'incest, no; veí, em vaig dir a mi mateix). I que més familiar que els vincles i els somnis que s'estableixen entre un avi i un nét? El conte ha sortit imprès en el número 36, d'octubre-novembre (p. 44.
Doncs aquí us el deixo (si cliqueu a sobre, s'engrandeix):
4 comentaris:
Sort que clicant s'engrandeix el text... Per què un ja te una edat i la presbícia avança que fa por! Catxis!!
El conte és preciós, veí, com tots els escrits de la teva carpeta.
Gràcies.
fraternal abraçada
Veí, se m'ha aborronat la pell llegint aquest conte i el final, el final es massa pa la carabassa :)
felicitats i una abraçada, veí
Així que ja ets avi. Felicitats pel nét i pel text (podies haver posat la il.lustració de la Núria Capel).
Publica un comentari a l'entrada