Manifest nadalenc

COMUNICAT VEÏNAL

Blogville, 24 de desembre de 2011

Benvolguts veïns i veïnes,

ja sabeu que el qui us escriu aquestes ratlles us aprecia de debò. Tant si em visiteu sovint, de tant en tant o escadusserament, els veïns del replà sou gent entranyable que mereixeu tot el  meu respecte i admiració. Publiqueu molt o poc als vostres blogs, deixeu comentaris o no, o em permeteu fer-ho en les vostres bústies, Blogville -la catosfera veïnal- és un indret on la gent sempre aprèn i es diverteix i on s'ofeguem penes i es conspiren revoltes. O almenys jo aprenc, em diverteixo, sospiro i conspiro. Constipat o refredat. Sol o en companyia. De lluny o d'aprop.

Em sembla que una mica poc o una mica molt, aquest virus veïnal que em va agafar fa ja uns anys, no hi ha manera de treure-se'l de sobre. I en èpoques nadalenques, on tothom es desitja bons pensaments i millors adagis, no hauria de ser diferent a la resta de l'any. Una mica hipòcrites potser sí que ho som. Jo sempre us desitjo el millor.  Plogui, nevi o faci calor. I a mi mateix, també: que a vegades des del terrat un està prou aïllat del món. Que siguem plenament feliços no depèn sempre de nosaltres, oi? Però una mica sí, vés per on,... crec molt que sí. N'estic segur, vaja. Així, que els que veieu un futur negre (o el tingueu ja al damunt) penseu que podrem millorar-lo si ens hi posem amb ganes. Serà per això que m'agrada sortir al replà i xafardejar rere les portes i finestres i guaitar el que feu, què dieu o què sentiu. 

No sé,... rebre en aquests dies tantes felicitacions reals i virtuals, d'aquí i d'allà, d'amics presents i blocaires virtuals, de gent de feina i de gent que ni conec, em fa pensar que potser sí, que també cal que el veidedalt deixi algun bon pensament per a tots i totes al seu blog. 

Doncs ja està; aquí el deixo: Maleru de veure'us! a tots i totes. I que seguiu sent tan blocaires i cofois demà, demà-passat, per Cap d'Any, el gener, el febrer, la primavera, l'estiu, tot el 2012 i tots els anys que vindran. Que es faran i es desfaran. I que compartirem. Bones festes i bones penques.

Seguirem a l'aparatu malgrat el putu tsunami blau i les retallades que ens foten pel dret i pel revés. No acabaran amb nosaltres. Nosaltres sí amb ells. 

Sigueu bons o dolents, compromesos o esquius, tendres o rebels; tanoques o carallots; però sigueu.  Vosaltres mateixos. I endavant les atxes!

I a seguir veinejant.

I petons i abraçades a tots i totes (a elles, més que a ells).

Brindaré amb cava per tots. Com cada nit.