De cartells electorals

M'ha agradat el cartell electoral d'aquesta tropa heterogènia de Ciutadans-Partit de Catalunya. El seu cap electoral, Albret nosequè, un pipiolo de 27 anys, nu de pèl a pèl, tapant-se les vergonyes. Si és que en tenen. Espero que donin caliu a la campanya. Si no, el pobre noi se'ns constiparà! Tot i el cert "repelús" que em produeix aquesta estranya mescladissa d'Ivan Tubaus, Albert Boadellas, Arcadi Espadas, Francesc de Carreras i Cia &, veig que tenen cert suport ciutadà i que poden erosionar part de l'electorat sociata i pepero. Trist, però, un partit que té només per horitzó anoerrar els excessos nacionalistes d'altres. No poden dir-nos que Catalunya no sigui un país avorrit, amb penya com aquesta. Almenys animaran un pèl els soporífers discursos de Monitllas, Masos, Piqués i Saures. A veure què els diu el Carod. Però no m'agrada parlar dels polítics. Sí de política, però en veig tan poca i tan migrada des de fa tants anys! És millor parlar de cinema, de dones i de bons llibres. De cinema, friso per veure "Salvador". (Segur que em posaré a plorar, de ràbia, d'enig o remembrança). De dones, friso per allitar-me amb la meva (costa tant!). De llibres, us recomano el darrer que he llegit: La ciutat invisible, d'Emili Rosales.