Primer blog, primer amor

Avui ens estrenem en això dels blogs. És com la primera cita del primer amor adolescent. Recordeu? A soles. Tu i ella. O potser millor dir, "a cegues"? (per la manca de pràctica, s'entén) En la primera cita (que jo recordi) l'essencial és voler quedar bé amb l'altri. Per poder repetir l'endemà, és clar. I per anar més lluny, l'endemà de l'endemà. Doncs això dels blogs és el mateix. Que el lleu quequeig que afloreix als llavis en mirar-li els ulls (o els pits) quan esteu a soles no et traeixi el sentit de les paraules -plenament sinceres, ai las!- que li adreces. Que el primer dia que us citeu no es noti gaire de quin pal vas. Mantenir el Misteri. Amb majúscula. No ensenyar totes les cartes. Tot i que una sempre està ben clara, encara que no es vegi. Vigent i acceptada mútuament, què caram! per les dues bandes. Que la trempera de l'entrecuix pel desig del primer petó o del primer magreig dels seus pits (déu-meu! quin pitram que tenia!) sigui prou discreta per no caure en el major dels ridículs ni en el mal gust.

Per tant, el nostre (nós ab nós) primer missatge en el blog ha d'estar a l'alçada. Modest, però ferm. Breu, però sincer. Sutil però subtil. Perquè sempre hi ha un passat. I les paraules queden. Aquí la farem petar, doncs sobre literatura (digueu-me original), sobre l'actualitat (digue-me agosarat), sobre el sexe (digueu-me avorrit), i sobre les mil galindàines que em vinguin al pap, què carai!, que per això s'han fet els blogs i l'internet aquest.

Començarem amb modèstia i si això pren el vol que m'agradaria, ja ens farem notar. Ara per ara, una salutació cibernètica i blogmàtica a tots aquells/aquelles (que sou molts/es) que us moveu per la xarxa. I us deixeu tentar pels seus tentacles (cacofonia!). Com un servidor.


Malerudeveuret està ja entre vosaltres. Aviso i no sóc traidor. Però si pervers.