El blocaire invisible: pistes 5 i 6
Hauré de donar dues pistes per arribar a les deu promeses, que m'he adormit i els dies passen i l'agenda (i la gana) apreta...
Pista 5) El meu blocaire no viu sol; ni tampoc mal acompanyat.
(És feliç)
Pista 6) El meu blocaire mai no ha vingut a demanar-me ni oli ni sal.
(Per sort! No he pogut anar al Condis avui)
7 comentaris:
ondia veí! podria ser jo! ets el meu blocaire invisible? esperaré a més pistes!
per cert, quan obro el teu blog sempre em salta un pop-up amb música del Bisbal!!!! També ´´es veí teu!
una abraçada veí. de moment, no et vindré a demanar sal...ni oli.
No hi ha dubte, sóc jo ;-) Pistes massa fàcils nano! Hehehe
jbauer, tots perduts menys l'home músic... si es que cada cop que ho penso...
Ei, Veïnadet preferit,
Pots dir si aquest teu amic invisible visita el meu blog? Per a situar-me, perquè de moment no pillu res de les teves pistes.
Ah, i aprofito per declarar en veu molt molt alta (a veure si qui vull que se n'enteri, es dóna per enteradeta), que la invisibilitat proporciona una impunitat sense límits. O no?
Hola! Siento no haberme apuntado a esto del blocaire invisible porque ya veo que os lo estáis pasando la mar de bien! Bueno, el año que viene contad conmigo.
Redeu, redeu, redeu, benvolgut vei de dalt, ves que les pistes aclareixen poc... O és que potser jo sóc molt beneit per això dels jocs de pistes... Deu ser l'edat...
Quina intriga això dels amics invisibles x'D
Publica un comentari a l'entrada