3 de desembre del 2006

De cinema (dos):El perfum, o l'essència d'estimar



Abans de continuar amb el final dels post de la “Fauna veïna” —una mica de tensió us anirà bé— voldria fer una reflexió sobre la pel•lícula de la qual se’n parlarà aquest dies i que us recomano fervorosament. Sempre em previnc del perill que suposa veure una pel•li basada en un llibre d’èxit, com és el cas; perquè el llenguatge escrit és un, i el visual, un altre. I l’un i l’altre no et poden evocar les mateixes sensacions. Ja imagineu que sóc dels que no crec que una imatge valgui mil paraules; senzillament perquè llegint Estellés, Vinyoli, Benedetti o Neruda, t’adones de la immensa força de la paraula. Però sempre he pensat després, que totes les pel•lis s’adapten sobre un guió escrit, no? I que els directors tenen la llibertat de “veure” amb els seus ulls allò que algú altre ha “escrit” amb les seves mans. En el fons en el fons, l’art, i l’escriptura i el cinema en aquest cas, no deixen de ser un anar i venir sobre el temes recurrents de sempre, sobre els quals s’ha bastit la humanitat: l’amor, el sexe, el poder, ... Shakespeare fa segles ho va deixar perfectament escrit i no vindré jo ara a emmenar-li la plana.

Bé, no divaguem i anem per feina. El cas és que l’obra dirigida per Tom Tykwer m’ha agradat força. El llibre el vaig llegir fa ja mooooooolts anys; allà per un 1986, al poc d’aparèixer i no recordava tot el desenllaç de l’obra. Recordava detalls concrets, sí, que sempre et queden quan llegeixes una obra que et corprèn: el naixement del protagonista, com van morint aquells que l’abandonen, el seu ostracisme voluntari a la cova quan descobreix que no fa olor, les diverses temptatives fallides per encapsular l’olor dels “altres”,... I en canvi, no recordava el final!! És gros, això, oi? Ara hi penso, i hi ha molts llibres “consagrats” que no recordo com acaben! Sí recordava que Patrick Süskind, m’havia fet “imaginar” les olors de les escenes que descrivia. I això és l’essencial. Com també ho ha aconseguit el director, en el tractament dels primers plans, amb la música i amb la mirada inquieta, tenebrosa i penetrant, folla, de Ben Whishaw, l’actor principal. L’inici de la pel.li, amb el mercat de peix a París, és memorable.

El pobre Jean-Baptiste Grenouille, en la França de finals del segle XVII, assassina donzelles per poder “fabricar” l’olor de la bellesa; de la vida mateixa. Com es possible això? Doncs ell ho aconsegueix. No us explicaré el final per si no heu llegit el llibre (lectura obligada) o voleu anar a veure la pel•li.

Però deixeu-me fer una reflexió final (buf!, avui semblo El pensador). L’essència que busca definitivament Jean-Baptiste, el perfum que persegueix, no és la possessió del poder; és la sensació de saber estimar i de sentir-se estimat. Tan fàcil i tan complicat com això. Algú que ha estat sempre l’ase dels cops té el poder a les seves mans de descobrir les febleses dels altres i de conquerir el món; però ell vol rebre i donar amor. I el seu darrer acte sublim és aquest. I per això retorna al seu lloc d’origen, a tancar el cercle. Ja ho dèiem. El tema universal de sempre. Mireu també el post que hi dedica a La ferida fràgil del plaer. Allí ho expliquen millor que jo.

Ah! I pels detallistes com un servidor, suposo que sabreu veure molts racons de la ciutat de Barcelona, Girona i Figueres com a escenaris de l’acció. El carrer Ferran, la Plaça Sant Felip Neri –on hi he passat un munt de vegades!; el Poble Espanyol de Montjuïc, l’escalinata de Sant Domènec, el call jueu,.... Fins i tot fa gràcia quan la veu en off del narrador diu que Jean-Baptiste, al final de la pel•li, entrà per la Porta d’Orléans de París quan en veritat és… Qui s’hi ha fixat?

Bona nit i bons perfums!

Podeu veure'n un trailer i més detalls de la pel·licula aquí

14 comentaris:

un home sobrer ha dit...

Senyor veí de dalt,
quina emoció haver-me trobat correspost no només amb el comentari que m'heu deixat i el link que m'hi heu dedicat, sinó (més important encara) haver coincidit en la reflexió de la pel·lícula.
Jean-Baptiste Grenouille, sí, malgrat ser un assassí reprobable, aconsegueix estimar i ser estimat.
Estic totalment d'acord en el tancament del cercle que dieu.
Rebeu una cordial salutació.

Montse ha dit...

Vaig llegir el llibre fa molts anys (molts) i no em perdré la pel·lícula. Jo diria que de totes les adaptacions cinematogràfiques d'obres literàries que s'han fet se'n salven ben poques, però potser aquesta afirmació ja és una mica un tòpic. L'altre tòpic és dir que El nom de la rosa és la novel·la més ben adaptada i seguidament, parlar de la biblioteca i blablabla. NO ho repetiré, tot això, només et diré que l'escena del naixement, al llibre, em va fer vomitar (no per mal escrita sinó precisament per ben escrita). Si em passa el mateix amb la pel·li, tindré un problema (a no ser que m'emporti una bossa model avió)...

Com que ha passat molt temps i jo ja no estic embarassada, espero poder-la veure tranquil·lament ;)

Gràcies per la recomanació. L'èmfasi que hi poses fa que encara desitgi amb més vehèmència anar-la a veure.

Candela ha dit...

Veí....quin desastre, jo la vaig anar a veure ahir i no em vaig fixar en els detalls, això em passa per tenir al cap tantes cabòries.

Però crec que la tornaré a revisar.

Vaig intentar que m'agafessin d'extra per l'escena que tots imaginareu, però no vaig tenir sort.


Arare, jo amb l'escena del neixement, vaig pensar, fotut, malament comencem, però després bé.

Montse ha dit...

Jo l'he vist avui. No m'ha entusiasmat, m'ha agradat, però sense entusiasme, veí. Ja ho comento (de pressa i corrents) al meu blog. M'he adormit en alguns trossos i tot (mea culpa, mea culpa) i l'orgia - Candela- era una micona cursi ;)

Uix, me'n vaig a dormir, que fa una sonnnnnnnnnn

Anònim ha dit...

Hola, crec que també hi surten llocs de Tarragona, no t'ho deixis que la Jaka protestarà, he, he.

Sobre el llibre, el vaig llegir fa anys i em va impressionar molt. Ara fa poc, amb ocasió de l'assistència a un club de lectura el vaig rellegir i li vaig veure moltes irregularitats i trampes. El fet és que tots canviem i no vivim les coses -ni les lectures- de la mateixa manera-. De tota manera, té alguna cosa estranya i malsana. inquietant, que explica el seu èxit.

La peli m'han dit que està molt bé, jo no vull comparar mai llibre-cinema, són dues coses diferents, que no sempre es corresponen ni s'han de correspondre. No l'he vista, encara, no hi puc dir la meva. Cadascú tenim uns personatges diferents al cap, físicament vull dir, i això no es pot correspondre mai amb els concrets d'una pel·lícula, també passa a l'inrevés, quan llegeixes un llibre sobre una peli que has vist, que costa desprendre's de la imatge de l'actor o actriu.

Montse ha dit...

Us vinc a convidar a "La tertúlia", un blog que no fa gaire que ha començat però que poqueta gent el coneix (em sembla que ben poqueta). I com que si no en fem propaganda els mateixos tertulians no ens en sortirem, doncs queda dit!

http://tertuliabloc.blogspot.com

Al mateix temps us recordo l'existència d'un blog una mica calaix de sastre però que està fet amb molt d'amor per la cultura i sobre tot, sobre tot, per la literatura i la música. És en castellà i es diu "Liter a tres".

http://litteratres.blogspot.com

Joana ha dit...

Hola veí,
Jo la vaig anar a veure el dia de l'estrena i em va agradar. La vaig trobar fidel al llibre. No vaig poder olorar el que havia olorat llegint el llibre però em va compensar reconèixer llocs emblemàtics de Girona, els carrers adoquinats i humits.
La porta d'Orleans?? És el pont mediaval de Besalú.
El resultat, però , s'assembla al París del s. XVII.
Jo la recomano. Anar-hi sense presses i sense son, amb els ulls ben oberts perquè hi ha molts detalls que valen la pena.
Bona tarde!

Joana ha dit...

I tu, el meu veí del replà preferit!
Ens llegim!

Oriol ha dit...

vei, ni totes les publicitats de la pel-lícula han aconseguit la meitat del neguit que has aconseguit transmetrem tu. Però no he llegit el llibre, hi vaig o faig primer la lectura i després la peli?

Waipu Joan ha dit...

que es millor la pel.li o el llibre?
generalement sempre ho son els llibres, pero de vegades les pel.lis arrodoneiixen les coses.

Unknown ha dit...

Hi surten llocs de Tarragona? ??

Suposo que la inetrvenció de LFura dels Baus ha estat en l'escena de l'orgia, no?

La peli m'ha agradat, el llibre gairebé no el recordava amb detall: m'han anant venint flaixos -que no olors :)

Abogadaenbcn ha dit...

Bona tarda veí! com va tot? jo vaig llegir el llibre fa temps i em va fer molta angúnia. La pel.lícula em va agradar, tot i que el final és una mica estrany.

Una abraçada i fins aviat!

Anònim ha dit...

Bona tarda veí !!!
No puc opinar sobre aquest post ja que no he llegit el llibre ni he vist la pel•lícula (no en tinc gens de ganes), ara el post que has fet es magnífic !!!
El que et volia dir es que t’ha tocat un “meme”, si tens ganes de fer-lo trobaràs les instruccions al bloc de la jaka. ;)

El veí de dalt ha dit...

Home sobrer,
recomanar bons posts com el teu no costa re!

Arare,
ja he vist que has anat i t'ha agradat. I almenys, no has vomitat! Seguiré el bloc que dius. El liter-a-tres ja el tinc fixat.

Joana,
coincidim, doncs. Com sovint.

Júlia,
és cert això que dius. Sempe quan llegeixes un llibre et fas un rostre del personatge que rarament coincideix amb el que surt a les pelis. M'ha passat amb aquesta. Me l'imaginava més gran, el prota.

Oriol,
Gràcies. però tampoc hi ha per tant! Jo sempre he cregut que és millor un llibre que una peli; i millor seguir aquest ordre. Però encara no he llegit El señor de los anillos i ja l'he vist tres cops!

Joan,
Benvingut al bloc. El mateix que li dic a l'Oriol val per tu.

Tondo,
no conec prou Tarragona per veure-hi indrets a la peli. La Júlia diu que sí. Deu ser cert, segur.

Abogada (o advocadessa?)
Quin plaer tornar-te a llegir. Tot bé. I tu? Cinc dies d'outsider per tornar a recarregar piles! Ara, a llegir blocs!

JaKa,
Merci, també. Ui quina responsabilitat! I quina "ilu"!Un "meme" de la JAka! Ens haurem d'aplicar. Ara mateix vaig a veure què.