La frase de la setmana (quatre): Paul Auster

Petita delícia. He anat a la biblioteca del barri i he vist que regalaven Un conte de Nadal de l’Auggie Wren, de Paul Auster. Un petit llibret en tapa dura editat per la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona. Crec que el donen a qui el demana. Aquest és un conte “filmat”. Vull dir que apareix a un pel·lícula d’aquelles que et queden gravades en el record, Smoke, de Wayne Wang . L’heu vista? Us la recomano fervorosament (ja sabeu que m’agrada recomanar-vos allò que m’agrada). Vaig saber que aquest conte formava part de la trama de la peli anys després d’haver-la vist i avui, quan he el conte (molt curtet), me l’he llegit d’una tirada. Llegint-lo, he vist que és la mateixa pel·lícula la que està basada en el relat, com la idea primigènia del guió. L’escena en què l’estanquer, el Harvey Keitel (un actoràs!, quan vol, és clar) ensenya els seus dotze àlbums de quatre mil fotografies a l’escriptor que protagonitza William Hurt ('lalter ego d’Auster?) on es repeteixen, inremeiablament, la mateixa imatge d’un cruïlla de Brooklyn, veient com canvia la gent i el temps segons el dia i l’estació de l’any, és innoblidable. I la frase que pronuncia Keitel és d’aquelles que us deixo perquè hi penseu. «Si no et prens el temps de mirar, no veuràs mai res» (sona fada, a l’estil de Rabinadranath Tagore o Gibrán Kalhil Gibrán (el del llibre El Profeta), ho sé, però és la que tenia a mà)

Ah! Desprñes del psot l'amiga Jbauer i l'Udardo m'han fet veure que el post quedara rodó amb la banda sonora de la peli. Amb una cançó de Tom Waits!. Ahi va!



I ara vaig per l’altra pista del blocaire invisible.