17 de juny del 2007

De la carpeta del veí (3): Congesta

En el caos del meu estudi (no és el de la foto, eh?)suren arreu carpetes amb fulls desordenats, esgrafiats a llapis, embotornats de tinta. És com un escenari després de la tempesta. L’altre dia, intentant posar ordre, em va caure un a terra; semblava moll de tantes singladures en mars tempestuosos, de lluna de plena. El veí gira la mirada al passat i us el llegeix. Ho faria en veu alta, però només sé posar-hi la música.






Congesta

« No em miris, i no em deixis
veure’m dins els teus ulls»

(No una casa)
—Gabriel Ferrater


Potser quan arribi a casa
ens enfarinarem els cossos
ens llegirem els palmells de la mà,
ens beurem els dits,
ens besarem els ulls;
I tot tindrà un gust encès de pols i ambrosia.

Potser et demanaré el pa i la sal
i em donaràs la mesura del gest.
(Ja saps que a ciutat,
s’esdevenen estranys sortilegis).
Ens lleparem el sexe, la flonjor dels pits,
el tou de les natges, el borrissol del coll.
Un encenall de mots ens naixerà a la gola
i et faré l’amor relatant-te un somni,
a poc a poc, sense escenaris.
La nit ens llevarà la nuesa,
i dels corriols eixuts
naixeran temors de vells presagis.

(Potser aleshores, ulls clucs,
esborraré el poema que un dia
et vaig dibuixar a l’esquena:)


Aniré a obrir l’armari
on deso la roba que mai no he dut
les fotos dels llocs que no hem viscut
els mots d’amor que mai t’he escrit.

Potser hauré de demanar-me altre cop
qui sóc, on vaig, d’on vinc
i escoltar de nou
la resposta que sempre em dius.

Aniré a obrir l’armari
de les promeses no acomplertes,
on deso els llavis que no he besat
els diners que no he tingut
i aquest poema que mai t’he escrit.



I, potser, aleshores...

26 comentaris:

neus ha dit...

oooooooooh! és una preciositat Veí.

Gràcies per compartir-lo :)*

Metamorfosi ha dit...

Realment és molt bonic Veí.
Crec no deixaràs mai de sorprendre'm.

Un petó.

Joana ha dit...

Fantàstica!.
Noi, quina sensibilitat i quin plaer...
Petonets.

SU ha dit...

Un plaer llegir-te, veí, com sempre...

I potser més aquest cop, després d'haver vist el mar tempestuós, el caos de tinta...

Un petó,

SU, una de les meitats que van de bracet

Jobove - Reus ha dit...

entre la canço i el poema tot un tratat de la vida, felicitats

salut !!

Anònim ha dit...

Oh! Que preciós! :)

Un regal en una nit de diumenge

onix ha dit...

sort que després de veure la foto ens has mostrat aquesta joia :)****

Joana ha dit...

...Potser aleshores escriuré el teu nom amb els meus llavis, sense diners , sense promeses...perquè tu seràs el poema!....
Xulo Veí! ;)
Bona setmana!

the silver blue sea ha dit...

E cada verso teu será pra me dizer...
Eu sei... Um beijo.

Anònim ha dit...

un plaer, veí, un gran plaer!
petons,

sabateta

Anònim ha dit...

Perquè, segurament, fer l'amor sia l'únic somni que aconsegueis traure el cap dins aquest malson.
Felicitats.

Clint ha dit...

ai veí, que encara em convenceràs i tot amb aquestes coses tant maques que dius! ;)

Anònim ha dit...

Molt bo veí. Aquest armari està molt ple?

Waipu Carolina ha dit...

Muy lindo!!!
Un petó!

gatot ha dit...

carai noi... tu també fas endreça com jo? tanta telepatia em comença a sobtar... per cert... no t'hauran pentinat darrerament, oi?

i la lletra... després aniràs dient a altres blogs de la meva poesia, que evidentment queda en res comparada a la teva... aquesta però, és com si me la haguéssis tret dels llavis!

petons i llepades poètiques i desendreçades!

Anònim ha dit...

Deixar-se caure per un blog desconegut i resseguir la tendresa de cadascuna de les paraules que has penjat en aquest post em fa tenir la certesa que he fet un excel•lent descobriment. Vindre sovint.

Abogadaenbcn ha dit...

Què bé tornar-te a llegir, no ho hauria d'haver deixat. És un plaer.

El veí de dalt ha dit...

Elur,
i que tu ho vegis, noia. Mercès!

Meta
Ja a tu! Però si no duc tanga!

Joana,
Petons i ànims, matarorina rebel.

Su,
(el mar no era el meu; jo sóc més ordenadet; pèro em feia gràcia). Records a l'altra meitat!

Té la mà,
no sé si tant, però si tu ho dius...als de Reus més vla fer-voscas...

Anna,
ja t'en faré més. si en vols! (perquè els gaurdis al teu bolso!)

Ònix,
ja paties, eh? El veí és un drapaire, pensaves!!!

Joana,
buf! Em poses vermell com un perdigot!

The blue
Um beijo, ninha amata.

Sbtt,
espero que segeuixis deixant petjades per aquí!

Carles,
Benvingut! Però no siguis tan tràgic, caram!

clint,
no m'estaràs "tirando los tejos" , eh?

Pd40,
tan ple, que ha rebentat!

Carol,
un besazo. pedazo de venezolana! Visca la "z"!

Gatot,
ôstia! Jo fa poc he anat al cal barber! (vol dir això?). Miraré els gats del barri a veure si hi veig la teva mirada filial!

Jospemanel,
Moltes gràcies, nano. Vine quan vulguis. Tinc un replà amb veïns i veïnes que són un encant, ja ho veus!

ABOGADA!!!!,
quina ilu sentir-te! pensava que t'havies tancat al despatx per no sortir més o eres vícitma de la violència de gènere d'un antic "clien". Celebro llegir-te de nou. Un petonàs!

Robertinhos ha dit...

esperem que llavors no sigui massa tard.

bon poema veí

euria ha dit...

Molt bonic veí, molt bona poesia. Ptons!!!!

Montse ha dit...

Veí, això no es fa!!! (no quan no hi sóc per poder-ho legir amb tota la calma que la cosa requereix)... mala persona, grrrrrrrrrrrr (i la música... hmmmmmmmmm... l'escolto sovint)

Molts petonets amb sabor de moutarde de la bona.

Déjà vie ha dit...

aleshores tot sera possible...

ddriver ha dit...

molt bo,m agaradt molt de veritat

e. ha dit...

la visió del caos de l'estudi m'ha frepat bastant (serà perquè tots tenim l'estudi fent un caos?).

fa uns dies que et llegeixo però encara no havia llegit cap poema. m'ha agradat molt. també, per la banda sonora que li has triat. molt molt bona.

fins aviat

República B612 ha dit...

Genial! Fantàstic! Deixa'm que em posi el barret per poder fer el gest de treure-me'l. Deixa'm que t'ofereixi el reflex de mi mateix remenant vells poemes (n'he trobat un que diu que "sobre la pell no hi cal escriure versos") per intentar l'afinitat que ara sento! Un luxe llegir-te.

Unknown ha dit...

Caos rima amb ordre: com amb l'univers, els nostres escriptoris són com l'univers...