30 de juny de 2007

El(s) poema(es) de la setmana (7): Neruda i Estellés, junts en el record.

Fa dies que la lectura d’aquell post de la Blue Silver m’hi feia pensar.... i avui ho explico.


Ho recordo perfectament perquè era en el meu divuitè aniversari i me’l van regalar aleshores. La data de la dedicatòria no enganya (com “el algodón”de l’anunci). Hauria de dir dedicatòries, perquè era la colla d’amics d’estieuig qui me'l va oferir per la meva majoria d'edat. (Què deu ser d’ells ara, per cert? Els he perdut la pista a tots i a totes... ). Us parlo, sí, del PRIMER LLIBRE DE POESIA QUE EM VAN REGALAR. No està malament començar per Pablo Neruda. Oi?Anys després li seguirien Residencia en la tierra, Confieso que he vivido y Para nacer he nacido. Us els recomano tots tres.

Deixeu-me que us transcrigui el Poema 15 d'aquest llibre ja clàssic entre els clàssics.

“Me gustas cuando callas porque estás como ausente,
y me oyes desde lejos, y mi voz no te toca.
Parece que los ojos se te hubieran volado
y parece que un beso te cerrara la boca.

Como todas las cosas están llenas de mi alma
emerges de las cosas, llena del alma mía.
Mariposa de sueño, te pareces a mi alma,
y te pareces a la palabra melancolía.

Me gustas cuando callas y estás como distante.
Y estás como quejándote, mariposa en arrullo.
Y me oyes des de lejos, y mi voz no te alcanza:
déjame que me calle con el silencio tuyo.

Déjame que te hable también con tu silencio
claro como una lámpara, simple como un anillo.
eres como la noche, callada y constelada.
Tu silencio es de estrella, tan lejano y sencillo.

Me gustas cuando callas porque estás como ausente.
Distante y dolorosa
como si hubieras muerto.
Una palabra entonces, una sonrisa bastan.
Y estoy alegre, alegre de que no sea cierto."


Maco, eh? D’aquells poemes que a qualsevol aprenent de poeta ens agradaria escriure i dedicar-li a la nineta dels nostres ulls. En fi, els dinou restants, us espavileu a trobar-los solets/tes. Jo me’n sabia algun de memòria i tot! Ah!, i si el volu sentir llegit per ell mateix, cliqueu aquí

Fa un temps també vaig llegir (segur que molt de vosaltres també) aquella petita joia de l’Antonio Skarmeta El cartero y Pablo Neruda". Us el recomano. En van fer una peli, també; prou aconseguida, però com sempre, poc fidel al llibre: el final no hi té res a veure. Un paio interessant aquest Neruda. pel que va escriure i per com va viure. No descobriré ara que el continent Sud-americà ha donat grans escriptors i que molts estan entre els meus preferits... Per mi, i per molts de vosaltres, Garcia Márquez, Cortázar y Benedetti son un referent. Però Vargas Llosa, Borges o Paz els van a la saga. A qui li tinc ganes es a Bolaño. Aquestes vacances a veure si endrapo ja el seu 2666….!

Però ja posats a evocar (fa dies que el veí està en plan líric, i gent, això no és bon senyal; deu ser la calor); doncs, em poso a collar més la màquina del temps i el meu esprimatxat magí i intento recordar quin va ser EL PRIMER LLIBRE DE POESIA QUE VAIG LLEGIR. I sí. Ho recordo també perfectament. Joder! Tinc una memòria del cagar, jo; per les coses pretèrites; i en canvi, evanescent per les immediates! Em començo a preocupar....


És clar, que això del primer llibre és com el primer amor, no? O és que no recordeu el primer amor vosaltres? Ah! Estàvem parlant de llibres; cert... és que me’n vaig per les branques que és un “portentu”.

Doncs el primer amor; vull dir, el primer llibre de poesia que em vaig cascar entre pit i espatlla va ser un de l’ Andrés Estellés. L’Hotel París, per ser percisos. Nivellasso, eh? D’acord. Va ser una lectura forçada de la meva profe de COU, una mallorquina de morrets ben glamourosos (eh Joana?) a qui sempre li agrairé que en fes entrar en el món de la poesia (què us pensàveu que anava a escriure?). No us dic que més aviat m’hagués agradat entrar en els secrets d’altres móns aleshores, però en aquells anys de postfranquisme era encara més “pardillo”que ara.

En fi, nois i noies; que em vaig desvirgar amb l’Estellés. I això són paraules majors. Si no heu llegit res d’aquest home no sé que espereu. Pordríeu començar pel Llibre de meravelles, que és una ídem. És impossible que no hagueu sentit musicar algun dels seus poemes (per l’Ovidi, per exemple, té el seu “Coral romput” que cal escoltar amb ganes, això sí). L’Estellés també era un paio ben curiós. Algun dia en parlarem més detingudament. Ara no. que no vull allargar més el post que ja sé que us canso i no els acabeu mai de llegir.

Però deixeu-me que us transcrigui ara un dels poemes de l’Estellés d’aquest llibre. També em vaig aprendre algun verset de memòria. Ja m’hagués agradat tenir a mà la Françoise parisenca a qui li va dedicar-li el llibre de poemes...


II


"Hi ha encàrrecs, hi ha consignes, hi ha flames a trametre.
Ens cal dubtar, també, i tenir fam i fred
i aguardar, sense son, tota la nit així,
fins que el dubte s’acabe, fins que la nit s’acabe.
Hi ha pecats, hi ha desgràcies, hi ha el dubte, la bandera.
De tot això gemecs, les mans apelagoses,
el crit sense resposta, el silenci, la fúria."


Acabo i, parlant de coses serioses, me’n vaig a votar el concurs de la Candela. Que fins el 5 de juliol tenim temps i que no se us passi. Jo crec que hauria de fer una votació entre els concursants i una segona ronda amb els lectors no-concursants. Així hi ha dos premis. Juàs! Després podem fer com a l'Eurovisió: aliances entre països!

I per cert, al concurs del 7è Premi LLETRA, ja hi heu votat? Jo sí. Hi ha alguns veïns de l’escala que s’hi presenten (la Júlia, la Violette, les de Llegeixes o què?, la Mireia –que a més, diu ens deixa! ... Osti, ara que ho veig, tot són veïnes! Tios, què passa? L’any que ve fem un pool? Jo els votaria a totes, creieu-me. però només deixen fer-ho una vegada. La meva promiscuïtat se’n va en orris, doncs.

En fi, segueixo amb el Neruda.
Podre escribir los versos más tristes esta noche.
Escribir por ejemplo: "la noche está estrellada,
y tiritan, azules, los astros a lo lejos"
(...)
(Poema 20, inici)
En fi. Nostàlgia dels versos... adolescents.
Bona nit!
__________________
Per cert, posa'ts a votar tant, he vist que hi ha un bloc on podeu votar-me per pujar l'índex d'audiències. Si això fos la borsa, estaria arruïnat; però tot sigui per incrementar la meva poca vanaglòria.

Aquí us deixo l'enllaç

Votam al TOP CATALÀ!

26 comentaris:

AhSe ha dit...

Doncs... no m'agraden aquests poemes. Ho sento. La veritat es que jo mai no he gaudit dels poemes d'aquest tipus, els trobo secs i massa treballats. :-(

Gatot ha dit...

veí... als recitals de poesia que tu vas... s'hi pot fumar, oi? i portar una beguda?

crec recordar que n'havies explicat algun que era a l'aire lliure... i que en llocs amb la llibertat a l'aire... a part de fumar i beure i deus poder fer coses com les que també explicava estellés i recitava Montllor:

"No hi havia a València dos amants com nosaltres.
Feroçment ens amàvem des del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molts anys; han passat moltes coses.
De sobta encara em pren aquell vent o l'amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l'amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliment i teles.
Es desperta, de sobta, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peçó d'una orella.
El nostre amor és un amor brusc i salvatge,
i tenim l'enyorança amarga de la terra,
d'anar a rebolcons entre besos i arraps.
Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les "Rimas" de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,
que no estem en l'edat, i tot això i allò.

No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d'amants com nosaltres en són parits ben pocs.


petons i llepades poètiques!

Metamorfosi ha dit...

No he llegit massa poesia. A 7è i 8è d'EGB vaig tenir un mestre genial que ens en llegia. N'apreníem de senceres i en cantàvem algunes de musicades (encara en podria recitar algunes de Maragall o Espriu)... però a l'institut, la profe de literatura española ens la va fer avorrir a uns quants.

Suposo que tot és tornar-hi a sentir gust, i res millor que un bon guia! :)

Gràcies Veí! Petons!!!

Joana ha dit...

Sí Veí,
Tot es pot dir i fer amb un toc de galmur...o amb uns llavis glamurosos.... I seguint amb l'Estallés....
" Nues les tres, darrera el vell canyís,
les eixugaven amb llençols les dones.
Els bous entraven a la mar. Tiraven
després de les panxudes barques. les tres es pentinen, olioses, les
cabelleres. es miren en un tros d'espill, en un fragment remot d?ovidi.
Descobrien, després, la impertinència
dels sis mugrons, punyents, adelerats.
Sota el llarguíssim llenç, les tres tenien
llarguíssimes les cuixes.Als terrats
els arribava cap al tard. Olien
les flors humils dels cossiols. es reien
trèmulament. Guaitaven , de reüll.
( 1972).
Bona setmana poètica, Veí! I VOTA!!!!;)

onix ha dit...

Mai podràs imaginar com m'has fet reflexionar amb aquest post de fet l'he llegit tres cops , no perquè no s'entengui (què quedi clar) però m'has obert una mica la llum amb la batalla interior què tinc amb la poesia i no saps com t'ho agraeixo
;)******

Júlia ha dit...

L'Ovidi em tornava 'boja' recitant això dels amants valencians, l'he sentit recitat per altres i res de res, el lector hi fa molt en tot això. El mateix Estellés no era molt bon recitador, una vegada el recordo a l'Escola d'Estiu, llegint-nos un poema molt 'fort' sobre una fotografia amb una noia que l'incitava a la masturbació, ai, quines coses, però la veritat és que no tenia massa grapa.

De tota manera, efectivament, grans poetes i grans poemes, nivellasso, que dius tu.

'Nosotros, los de entonces, ya no somos los mismos...'

Júlia ha dit...

Posats a recomanar poemes, us recomano els meus, crec que poden agradar tothom fins i tot els poc iniciats

'La pols dels carrers'
Editorial Meteora

elur ha dit...

ummmmm Neruda, és una gran debilitat... i és que els sudamericans tenen una sensibilitat i una traça enfilant paraules irresistible per mi.

"me gustas cuando callas..." és un dels que més m'agraden dels Veinte...

I amb el que també he disfrutat és amb "Arte de pájaros"...


EL PÁJARO YO
(Pablo Insulidae Nigra)

ME llamo pájaro Pablo,
ave de una sola pluma,
volador de sombra clara
y de claridad confusa,
las alas no se me ven,
los oídos me retumban
cuando paso entre los árboles
o debajo de las tumbas
cual un funesto paraguas
o como una espada desnuda,
estirado como un arco
o redondo como una uva,
vuelo y vuelo sin saber,
herido en la noche oscura,
quiénes me van a esperar,
quiénes no quieren mi canto,
quiénes me quieren morir,
quiénes no saben que llego
y no vendran a vencerme,
a sangrarme, a retorcerme
o a besar mi traje roto
por el silbido del viento.
Por eso vuelvo y me voy,
vuelo y no vuelo pero canto:
soy el pájaro furioso
de la tempestad tranquila.



Salut Veí!
un petó i gràcies :)**

Cristina ha dit...

M´encanta Neruda tot i que reconec que no l´he llegit gaire. Ara estic en una fase en que no em ve de gust llegir. Espero començar de nou a agafar el gust per la lectura perquè tinc uns quants llibres preparats per ésser devorats. Feliç dilluns!

Puji ha dit...

Veí, sento decepcionar-te, però no m'agrada gens la poesia. Mai he estat capaç de llegir-ne un llibre sencer. Ah! Però la prosa... doneu-me prosa!

Cruella ha dit...

Hola, Veí!

Dues coses:

1) No he lograt votar a Top Català, tot i que ho intentat enconadament (al joystick pos per testimoni).

2) Vinc una mica irreverent d'un seminari de cap de setmana. Així que aquí et regal una mica de cruelltat: "Me gusta cuando hablas, aunque para Neruda calladita estés más guapa".

:-))) Besades...

the silver blue sea ha dit...

Tu silencio es de estrella, tan lejano y sencillo. (...) Una palabra entonces, una sonrisa bastan...

(Núm. 15, sempre...)

Un petó poètic, Veí! ;-)

Joana ha dit...

Com se,pre magnífic.
M'has fet "rumiar" en aquell primer amor però... uffff... posats a contar anys casi caic de la cadira!.
Un petonet.

L'Avi.- ha dit...

Benvolgut Veí, darrerament cada cop penso més amb les paraules de Neruda, jo també, com ell, confesso que he viscut...I això no té preu

Viatger ha dit...

Feia uns dies que no sortia al replà, preparant un Carmina Burana amateur, i m'he trobat al veí amb el Pablo Neruda!! I m' has tocat la fibra amb el xilé, es un dels llibres de poesia en castellà que mes m'agraden , a part del "poeta de Castilla".
També, ja fa anys després de tenir el llibre, va caure a les meves mans un cassette amb els poemes musicats pel Paco Ibañez amb el Cuarteto Cerdon - Genial, imagino que l'has escoltat, i si no t'ho recomano.

La poesia musicada entra molt millor, tot i que es una barreja que a vegades pot no funcionar.

I del Ovidi, que dir, una altre incomprès.

Carles ha dit...

Em sembla que hem de ser de la mateixa generació, ja que la lectura d'aquest text m'ha provocat records molt semblants. També Neruda -primer amb La espada encendida, i després amb les 20 canciones de amor..., van ser dels primers llibres de poemes, juntament amb Vicent Andrés Estellés i, en el meu cas, amb l'afegit de Miguel Hernández. El teu escrit m'ha recordat també que fa quasibé una desena d'anys també jo vaig escriure una "cançó desesperada" seguint de prop les pautes nerudianes.Ara l'he recuperada i l'he penjada al meu bloc. POdeu llegir-la si us abelleix.

barbollaire ha dit...

veí... fa molt temps que et llegeixo i mai m'he atrevit a dir-te res... digue'm vergonyós...
però avui... no sé... malgrat diferents tenim massa gustos en comú...
jo també em vaig estrenar amb Neruda, però va se amb el Cant General... després Bertold Brecht i Gabriel Celaya, Papasseit, Fina Cardona, Bru de Sala, Benedetti... aquest son els primers llibres que vaig tenir...
m'estic "enrrollant" massa i no dic res...
amb el teu permís m'agradaria compartir amb tu (vosaltres) això:

PLATJA DURA
Joan Vinyoli

Són llaguts o balandres
els pensaments que em llisquen
pel llac de la memòria
de la cremada joventut?

Deixo que es trobin
paraules a l'atzar, deixo que em pugin
intensament records,
que encenguin fogueres,
que matin gels.

Camino encara sense crosses, menjo,
bec vi, m'agraden els llavis
incandescents.

A l'esplanada de l'ermita
s'hi feien arrossades.
Sé les graelles plenes
de carn i l'ombra
de les alzines
sureres.

No compliquis
gaire més els records.
Demana justos
els mots indispensables
per fer sorgir la imatge de les coses
passades.

Deixa-les anar
com un estel
des d'un turó.

Les ones baten
feixugament damunt la sorra
bruta, negrosa, de la platja dura
dels anys viscuts.



PS. i això que sols tu pots dir nina a l'Ònix... ja en parlarem en un altre moment ;¬)

El veí de dalt ha dit...

Ahse,
tot és qüestió de gustos, oi? A vegades els que no semblen treballats són els que ho estan més...

Gatot,
aquest és un poema dels que més m'agraden d'Estellés. Tornem a coindir, doncs.

PS Ah! I jo no fumo, ni bec, ni vaig en dones...per això em deu agradar la poesia. Juàs!

Meta,
jo et guio per on vulguis! I més ara sabent que has fe 7è i 8è d'EGB. Si ets de la meva generació! Jo que pensava que encara estaves a 4rt d'ESO!

PS Per cert, pots posar-te les sabates de taló. M'agradra sentir com repiquen en pujar les escales...

Joana,
amb tu, totes les setmanes són poètiques! I ja he votat a...no sé qui!

Ònix,
vinc de la teva cambra fosca. Ja t'ho he dit tot allà. No calen més paraules. Gràcies de debò. Ets un nina refulgent.

Júlia,
ja també vaig sentir recitar l'estellés. Quin horror! Mai he trobat un bon poeta que sàpiga declamar! L'Ovidi, un mestre! Ja mira´re algun dia els teus pomemes. Però priemr, el darrer llibre, no?

PS per cert, en això dels poemes, tinc una mosca darrera el nas...tu eres un cop, l'any passat, en una sortida guiada sobre la història del Poble Sec en què es van recitar uns poemes a l'Apolo i va resultar que un era teu, sense tu saber-ho?

Pajaro Elur,
preciós, oi? Gràcies a tu.

Cristina,
llegeix-los i em dius el què-

Puji,
no em decepciones. Això va a gustos, no estem obligats a res. Però sempre penso que, com tot, és posar-s'hi. Si en tens ganes, bé. Si no, la prosa és ben diversa. El que m'agrada de la poesia és l'exercici de sintetitzar deu planes en deu línies. Això sí que és difícil.

Cruella,
Doncs jo veig que hi ha qui m'ha votat! Estic el 5è! Vols dir que toques el punto G adequat? ;-)

I sort que has dit "calladita" i no "calladito". M'hauria quedat fotut venint de tu...

The silver,
coincidim novament, doncs? 15 x 15; 125 cops Neruda.

Joana,
no caiguis que jo estic a sota i encara predre'm mal...Jo si que he ciagut fa temps!

Avi,
segur, segur que el qeu us ha tocat viure ho heu fet intensament.

Viatge,
un Carmina Burana de Carl Orf? Sou músic? Bufa! Celebro que el post us hagi agradat. No, no he sentit aquest del Cuartet Cerdon. El buscaré. Gràcies per la recomanació.

Carles,
benvingut al replà! Miraré el poema , no ho dubtis.

Vergonyós Barbollaire,
Celebro el teu espionatge a distància. M'honora. Sé que ets molt estimat al veínat. I l'has clavat xaval! Sabies que Vinyoli és per mi el number one, oi? (sí, ho he dit diversos cops)I que de la seva obra, si tinc que escollir tres poemes, aquest és un d'ells? (això no ho podies saber). Tenim gustos semblants, oi? Com aixo de tenir una nina juganera en comú... Però no sóc gelós, jo! Ni posessiu! Cuida't molt i versifica més! Una abraçada i benvingut al replà. Espero veure't més sovint.

remoreig ha dit...

Mmmm...Estellés, Neruda, Vinyoli...m'hi sento com a casa. Però i les poetesses? No us les descuideu!Va de clàssics: la Maria-Mercè Marçal m'encanta.
Jo l'Estellés el vaig descobrir bastant més tard...però parlant d'ell vaig començar una història...
En fin, que m'enrotllo...doncs, això, que compartim gustos...

Déric ha dit...

he llegit els "20 poemas..." i he vist la peli de "El cartero...", m'agrada en Neruda

Metamorfosi ha dit...

4t d'ESO!!... jajajaja... Veí, Veí... estimat Veí... si fa poc més d'un mes la Jo Mateixa em regalava un deliciós pastís per celebrar que en feia 39! XD

P.D.- Per cert... seguiràs sentint com repiquen els meus talons en pujar les escales! ;)

Petons!

Waipu Joan ha dit...

m'he llegit els Neruda, els poemes i les autobigrafies. Confieso que he vivido em va entusiasmar, realment una biografia que va impactar-me. Me l'has fet recordar!

euria ha dit...

Neruda, Cortázar i Benedetti els he tastat....però L'Estellés no!!! Ostres sona molt bé....hauré de passar per la llibreria i descobrir-lo :D De Bolaño n'he llegit un de curtet i estava bé, el del 2666 en diuen molt de bó, a vera si quan el tinguis ben pait ens en fas 5 cèntims, eh!

El veí de dalt ha dit...

Remoreig.
Benvinguda al replà! Sí, compartim gustos

Déeric,
Has fet erls deures, doncs.

Meta,
Ondi! I no em vas convidar al pastís! Hmmm, això tindrà tornada...

Joan,
Celebro que t'alegri recordar-te'n

Euria,
Doncs corre a la llibreria i agafa alguan de l'Estellés. T'agradarà!

Lluvia ha dit...

He arrivat aqui per pura cassualitat...i no podia anarmen sense dir-te res i sobre tot d´aquest entrada...
Quan era petita, no recordo si 6 u 7 anys els meus pares em regalaren una gran col.lecció dels grans classics de la literatura de tots els temps...A mi em pega de primera ma per llegir poesia, hui amb 26 m´encanta veure aquestos llibres, i vore com estan de gastadets, sobre tot els de poesia com Neruda, Benedetti, Becquer, Cernuda....
El primer llibre que em vaig autoregalar va ser "20 poemas de Amor y una canción desesperada"...
A Estelles el vaig descobrir entre els estants de la biblioteca...solia perdrem en el corredor de poesia....
Un plaer trobar-te i descobrir tanta afinitat literaria.
Un abraçada des de València!!

Josep Maria ha dit...

M'ha encantat el post. No se si és que no t'agrada però alguns dels versos de Neruda que reprodueixes sonen genials cantats pel Paco Ibáñez. L'altre dia em vaig baixa Coral romput (a instàncies del Jordi Martí que en el seu blog en parla amb admiració).
Si no et molesta afegiré un enllaç cap aquí en el meu blog.
Salut!