El(s) poema(es) de la setmana (7): Neruda i Estellés, junts en el record.

Fa dies que la lectura d’aquell post de la Blue Silver m’hi feia pensar.... i avui ho explico.

Ho recordo perfectament perquè era en el meu divuitè aniversari i me’l van regalar aleshores. La data de la dedicatòria no enganya (com “el algodón”de l’anunci). Hauria de dir dedicatòries, perquè era la colla d’amics d’estieuig qui me'l va oferir per la meva majoria d'edat. (Què deu ser d’ells ara, per cert? Els he perdut la pista a tots i a totes... ). Us parlo, sí, del PRIMER LLIBRE DE POESIA QUE EM VAN REGALAR. No està malament començar per Pablo Neruda. Oi?Anys després li seguirien Residencia en la tierra, Confieso que he vivido y Para nacer he nacido. Us els recomano tots tres.

Deixeu-me que us transcrigui el Poema 15 d'aquest llibre ja clàssic entre els clàssics.

“Me gustas cuando callas porque estás como ausente,
y me oyes desde lejos, y mi voz no te toca.
Parece que los ojos se te hubieran volado
y parece que un beso te cerrara la boca.

Como todas las cosas están llenas de mi alma
emerges de las cosas, llena del alma mía.
Mariposa de sueño, te pareces a mi alma,
y te pareces a la palabra melancolía.

Me gustas cuando callas y estás como distante.
Y estás como quejándote, mariposa en arrullo.
Y me oyes des de lejos, y mi voz no te alcanza:
déjame que me calle con el silencio tuyo.

Déjame que te hable también con tu silencio
claro como una lámpara, simple como un anillo.
eres como la noche, callada y constelada.
Tu silencio es de estrella, tan lejano y sencillo.

Me gustas cuando callas porque estás como ausente.
Distante y dolorosa
como si hubieras muerto.
Una palabra entonces, una sonrisa bastan.
Y estoy alegre, alegre de que no sea cierto."


Maco, eh? D’aquells poemes que a qualsevol aprenent de poeta ens agradaria escriure i dedicar-li a la nineta dels nostres ulls. En fi, els dinou restants, us espavileu a trobar-los solets/tes. Jo me’n sabia algun de memòria i tot! Ah!, i si el volu sentir llegit per ell mateix, cliqueu aquí

Fa un temps també vaig llegir (segur que molt de vosaltres també) aquella petita joia de l’Antonio Skarmeta “El cartero y Pablo Neruda". Us el recomano. En van fer una peli, també; prou aconseguida, però com sempre, poc fidel al llibre: el final no hi té res a veure. Un paio interessant aquest Neruda. pel que va escriure i per com va viure. No descobriré ara que el continent Sud-americà ha donat grans escriptors i que molts estan entre els meus preferits... Per mi, i per molts de vosaltres, Garcia Márquez, Cortázar y Benedetti son un referent. Però Vargas Llosa, Borges o Paz els van a la saga. A qui li tinc ganes es a Bolaño. Aquestes vacances a veure si endrapo ja el seu 2666….!

Però ja posats a evocar (fa dies que el veí està en plan líric, i gent, això no és bon senyal; deu ser la calor); doncs, em poso a collar més la màquina del temps i el meu esprimatxat magí i intento recordar quin va ser EL PRIMER LLIBRE DE POESIA QUE VAIG LLEGIR. I sí. Ho recordo també perfectament. Joder! Tinc una memòria del cagar, jo; per les coses pretèrites; i en canvi, evanescent per les immediates! Em començo a preocupar....

És clar, que això del primer llibre és com el primer amor, no? O és que no recordeu el primer amor vosaltres? Ah! Estàvem parlant de llibres; cert... és que me’n vaig per les branques que és un “portentu”.

Doncs el primer amor; vull dir, el primer llibre de poesia que em vaig cascar entre pit i espatlla va ser un de l’ Andrés Estellés. L’Hotel París, per ser percisos. Nivellasso, eh? D’acord. Va ser una lectura forçada de la meva profe de COU, una mallorquina de morrets ben glamourosos (eh Joana?) a qui sempre li agrairé que en fes entrar en el món de la poesia (què us pensàveu que anava a escriure?). No us dic que més aviat m’hagués agradat entrar en els secrets d’altres móns aleshores, però en aquells anys de postfranquisme era encara més “pardillo”que ara.

En fi, nois i noies; que em vaig desvirgar amb l’Estellés. I això són paraules majors. Si no heu llegit res d’aquest home no sé que espereu. Pordríeu començar pel Llibre de meravelles, que és una ídem. És impossible que no hagueu sentit musicar algun dels seus poemes (per l’Ovidi, per exemple, té el seu “Coral romput” que cal escoltar amb ganes, això sí). L’Estellés també era un paio ben curiós. Algun dia en parlarem més detingudament. Ara no. que no vull allargar més el post que ja sé que us canso i no els acabeu mai de llegir.

Però deixeu-me que us transcrigui ara un dels poemes de l’Estellés d’aquest llibre. També em vaig aprendre algun verset de memòria. Ja m’hagués agradat tenir a mà la Françoise parisenca a qui li va dedicar-li el llibre de poemes...

II

"Hi ha encàrrecs, hi ha consignes, hi ha flames a trametre.
Ens cal dubtar, també, i tenir fam i fred
i aguardar, sense son, tota la nit així,
fins que el dubte s’acabe, fins que la nit s’acabe.
Hi ha pecats, hi ha desgràcies, hi ha el dubte, la bandera.
De tot això gemecs, les mans apelagoses,
el crit sense resposta, el silenci, la fúria."


Acabo i, parlant de coses serioses, me’n vaig a votar el concurs de la Candela. Que fins el 5 de juliol tenim temps i que no se us passi. Jo crec que hauria de fer una votació entre els concursants i una segona ronda amb els lectors no-concursants. Així hi ha dos premis. Juàs! Després podem fer com a l'Eurovisió: aliances entre països!

I per cert, al concurs del 7è Premi LLETRA, ja hi heu votat? Jo sí. Hi ha alguns veïns de l’escala que s’hi presenten (la Júlia, la Violette, les de Llegeixes o què?, la Mireia –que a més, diu ens deixa! ... Osti, ara que ho veig, tot són veïnes! Tios, què passa? L’any que ve fem un pool? Jo els votaria a totes, creieu-me. però només deixen fer-ho una vegada. La meva promiscuïtat se’n va en orris, doncs.

En fi, segueixo amb el Neruda.

Podre escribir los versos más tristes esta noche.

Escribir por ejemplo: "la noche está estrellada,

y tiritan, azules, los astros a lo lejos"

(...)

(Poema 20, inici)

En fi. Nostàlgia dels versos... adolescents.

Bona nit!

__________________

Per cert, posa'ts a votar tant, he vist que hi ha un bloc on podeu votar-me per pujar l'índex d'audiències. Si això fos la borsa, estaria arruïnat; però tot sigui per incrementar la meva poca vanaglòria.

Aquí us deixo l'enllaç