6 de juliol de 2007

Relats conjunts: Garden de Miró i Canon de Pachelbel

Fill (emprenyat): —Doncs no m’agrada!
Mare (incrèdula):—Fill, però si és un Miró!
F (sorprès): —Un què?
M (catatònica): —Un Miró! No saps qui és?
Pare (resignat): —“Era”, estimada, era…
M (ofesa): —Val. Era. Ja sé que és mort.
(melosa): —No saps qui era, fill?
F (esgotat): —No. No sé qui era el Micó aquest, I a mi no m’agrada.
P (esmaperdut): —No sé que aprenen aquests xavals a l’institut…
M (excitada): —Doncs ja te l’hem comprat…i no ha estat precisament baratet.
P (colpidor): —I el marc ha costat un ronyó.
M: (resolutiva): —I queda tan bé! Sembla fet expressament pel teu nou dúplex! (excitada, picant de mans) Destacarà tant amb l’estampat turquesa de la paret...
F (resolut):—Doncs us el podeu posar allà on us càpiga…Al meu pis no penjaré aquest bodrio!
P (a punt d’un atac): —Bodrio! Un Miró, un bodrio! Déumeusenyor!
F (amb la permanent de punta): —Però, Borja! No siguis tan tossut. L’oncle Bonifaci ha negociat el preu directament amb els hereus!
P (al punt del col•lapse): —Em sembla que un regal de cinc milions d’euros hauries d’estar fent-nos reverències!
F: (irònic): —Segur que està al meu nom?
P: (incisiu): —Et penses que sóc boig?
F (burleta):—Ho veus? Em regaleu una cosa que no és meva ni puc fer el que vulgui. Ho sabia!
M (contemporitzadora) —Però fill, és una inversió! Els teus futurs sogres quedaran encantats quan, en demanar la mà de la Mamen, vegin el quadre.
P (complaent): —I estarà ben aviat al teu nom....quan facis els trenta-un..
F (perplex):—Però si en tinc dinou!
M (amorosa, acariciant la galta del fill): —Tu sempre seràs el nostre nen...
F (resignat): —Val, val. Me’l quedo. D'acord. Però que consti que no l’hi veig cap gràcia sentit al quadre. Que coi vol dir “Garden”?
P (saberut): —Garden, deu ser “Gardenia” en francès. No era francès, en Miró?
M (convençuda):—Sí, de mare andalusa.. Les gardènies deuen ser aquestes taques d’aquí...

(sona el timbre del carrer)

F (neguitós): —Mira, són ells. Els Utarrubia. Ja han arribat.
P (ofès): —Què fas?
M (complaent): —Vaig a obrir...
P (emprenyat):—I per això et vaig posar una filipina? Ja anirà ella a obrir la porta!
M (resignada): —Val. Doncs deixa’m que posi música. Crec que és bo que per brindar ho fem amb música de fons...
F (eloqüent): —El Fary, mare? No dona! Alguna cosa que faci més senyor....Què tal aquest de Pachelbel? La Mamem me’l va regalar fa un mes. Encara està precintat.
P (amb llàgrimes als ulls): — Ah! Pachabel, deuen ser els hits de la disco Pachá... Hi anàvem de jove a ballar, recordes Rosario?
M (nostàlgica): —I tant, estimat.
F (movent el cap): -No! La Mamen em va dir no sé què d'un canó. Deu ser heavy metal...El poso.




P (en veu baixa i dirigint-se sols a la mare): —Espero que la pija aquesta li agradi l’anyell de Tous que li hem comprat. Em va costar un colló i part de l’altre...
M (conveçuda): —Doncs parlant d'això, podries aprofitar i fer-te una operacioneta allà baix (senyalant-li). A veure si el gfem més gran...Jo tinc hora ja pels pits i una luposucció.
P (decidit): —Calla, que quan la tens a la boca estàs més maca. Posa el quadre damunt el cavallet. Així...
M (feliç): —Fa maco, oi?
F (sincer): —Sí, però segueixo sense entendre res.
P (grandiloqüent, inflant pit)—L’art no s’ha d’entendre, fill T’ha d’arribar...
M (jocosa): —Però que dius, Paco? Si fins ara l’únic quadre que havies vist en ta vida era el del calendari Michellin que tenies al taller!
P (enutjat): —Ja. Ben bones que estaven les teis del calendari... No com tu, que et cau tot. Espero que als Ubarrutia els arribi al cor, perquè a mi m’ha arribat a la butxaca...
M (ferma): —Paco, des que fa mig any ens va tocar els nou-cents milions a la Bono Loto, no pares de rondinar. Ets més garrepa que quan tenies el taller mecànic.
M (joiosa): —A que fa patxoca aquí enmig el menjador?
P (ferm): —Si no el veuen és que són cecs.
F (efusiu) —Doncs jo no sóc cec i segueixo sense entendre res d'aquest gargots.
(I mentre surt a besar la promesa, la Mamen): —Què tal, xuxa! Què et sembla el cromo que m'he comprat? A que és xulo? És un Mibó!


25 comentaris:

elur ha dit...

aiiiiiiiiiiiiii quin panxot de riure!!!!!!!!!!!!! jajajajajajajja
francès i de mare andalusa jajajajajaja molt maques les gardènies, i tant!!
Espero que el canó no els fes Pum!! aissss...

M'ha encantat Veí!! Molt!!!


Bon dia! :*

barbollaire ha dit...

juajuajuajuajuajua!!!
te lo juro por snupi que es de la muerte total, total, tu relato...
y que bien queda enmedio del living...

genial, veí, genial!!!!
veus? m'has fet perdre la vergonya i ara em tindràs per aquí donat la barrila....

(xssssst... per cert... què... bé.. .el quadre està cap per avall... XDDDDD)

barbollaire ha dit...

Company... penja bé el quadre que no es veu el post anterior!!!

AhSe ha dit...

Ja... Pero la promesa aquella es diu MameN o MameM o potser Mamada?

Sembla una de les varies series de la televisio espanyola, aquest relat. Quina d'elles va ser la teva font d'inspiracio?

Cruella ha dit...

jajajjajjaaj

Escolta... Aquest Miró no venia electrodomèstics?

Clint ha dit...

molt bo! jajaja quin fart de riure! a més quan ningú ja no esperava veure el quadre d'aquest "xarnegu" (el que s'apren als blocs!)

El veí de dalt ha dit...

Elur,
celebro veure't somriure! Un afalac venint de tu, creu-me.

Desvergonit Barbollaire,
ja era hora! Les noies ja veus que no tenen tan de "reparos".

PS Per cert, em semba que no has acabat d'entendre la història...el quadre ha d'estar al revés per força! I ja moró qui s'ha menja l'anterior post!

Ashe,
es diu Manen (de Mari Carmen) , que per cert, fa unes mamades del "cagarse patas arriba..."

Cruella,
cert. Amb estampats a les neveres de Leonanrdo de Vinci. En tinc una amb la Cruell-Gioconda a casa...

Puji ha dit...

Quina tela. Hasta m'ha semblat veure la Paz Padilla sortint por ahi

euria ha dit...

Molt bé!!! així comencem el cap de setmana amb un bon somriure!!!

El veí de dalt ha dit...

Clint,
és que el veí sempre arriab tard i malalment!

Puji,
la Mamen deu ser la germana de la Paz.

Euria,
que comenci ia cabi així.

Mikel ha dit...

jasujasjjassajus molt bo!!

Joana ha dit...

Veí,
No què aprenen els nens a l'estiu! Què aprenen durant el curs escolar!!!
Bon cap de!
Molt wapo el post!

Gatot_X ha dit...

nen, veí, tu fas punts perquè t'agafin de guinista a tele-3, no?

Valgamdeusenyor com et superes dia a dia!

petons i llepades capgirades!

Pd40 ha dit...

jajaja, m'he rigut molt. Al pare li he posat la veu del Paco Martínez Soria :D Felicitats pel relat!!

onix ha dit...

Tard però de veritat què ha valgut la pena ets un geni tio !!! m'ha avisat un ocellet ara que l'havies penjat i ho he plantat tot per venir a llegir-te però no creia què fos tan bo , es nota l'efusió oi ? je t'aime !!!!

Té la mà Maria - Reus ha dit...

molt bon relat ara no t'adormis als lleures

salutacions

estripanits ha dit...

Carai, noi, t'has pres el teu temps, oi? Ha valgut la pena esperar, però! M'ha agradat força!

Waipu Joan ha dit...

el que més m'ha agradat ha estat l'adjectiu que poses al costat dels noms abans de cada diàleg...
el text també eh!!!!!!
molt bo aquest Micó!

Lara ha dit...

Molt bó, Veí!! He arribat a visualitzar l'escena i tot. XDDD

the silver blue sea ha dit...

He rigut tant i tant Veí,que he estat a punt d'oblidar la vergonya aliena que ens hauria de causar el fet que la realitat superi sovint la ficció quan a les màns en les que està una gran part del patrimoni artístic del nostre país; aquell mal anomenat "col.leccionisme privat" que fa esglaïar galeristes i amants de l'art.
Petonets estiuencs, Veí.

Metamorfosi ha dit...

Ai, Veí!... jajajaja... quin fart de riure! No he pogut evitar, mentre llegia, pensar en aquelles pelis espanyoles que passaven a TV1 quan érem petits (cine de barrio, vaja)!

I el quadre posat del revés al final del post ha estat la cirereta del pastís! XD

Petons!!!

Duschgel ha dit...

Juàs!! Encara no sé com aquesta gent no l'ha confós amb la cadena de botigues d'electrodomèstics!

No puc deixar de pensar en el que vindria després, el que diria la Mamen i el que dirien els pares d'ella. Si et reclamo segona part em pegues, oi?

El veí de dalt ha dit...

Mikel,
merci

Joana,
doncs caldrà fer classes de repàs...

Gatot,
ja m'agradaria fer de guionista a Tv3 o on fos. Si tens algun amic en algun lloc...

pd40,
i a la mare de la Florinda Chico?

Ònix,
em sobrestimes. Amb que m'estimis, en tinc prou...Per cert, quin és aquest ocellet que se't xiva?

Té la mà,
dormir-me?, amb vosaltres al damunt? Impossible!

Estripanits,
Benvingut! A cal veí, les coses es fan apoc a poc i amb bona lletra!

Joan,
celebro que t'agradi

Lara,
i t'has caigut d'esquena, oi?

The silver,
celebro que t'agradi. Petons per tu també.

Meta,
caram, quins records, eh? Les pelis del Pepe Isbert and Cia!

Dusghel,
jo pegar-te? Maidelavida! Per cert, fa dies que no vinc a que em freguis l'esquena...Hauré de fer un post per recordar-t'ho...

Robertinhos ha dit...

Veí,

tant de llibre em fa sentir culpable. Ara que no tinc temps per llegir més que una pàgina o dos al dia, vas i em recomanes mil llibres!!!!

una abraçada

Marinetix ha dit...

Hola veí!
El "cop" final del quadre penjat del revés és genial! Quina idea més bona... I quin riure!
:D
Endavant amb més relats, sisplau!