20 d’agost de 2007

Una escapada al país del fred...(Finlàndia) i retorn al país del vent (l'Empordà)

“Els costums són les cadenes de les societats: unes són d’or,
d’altres d’argent, unes altres de ferro, moltes són fetes d’infàmia.
Entres aquestes, cap és comparable al mals i a les llàgrimes
que comporta la prohibició que la dona descontenta
s’aparti de l’home que la fa sentir desgraciada”

(Del Kalevala, poema èpic finlandès compilat el 1835 a partir de la tradició oral)


Acabo d’arribar d’uns dies de vacances a Finlandia. Sí, heu llegit bé. El país dels rens, els llacs i el Santa Claus. La foto ja us ho diu tot, oi? M’estava en un casalot de fusta (tot és de fusta allí; n’hi ha per donar i per vendre: pins roigs, pins negres, avets,…) a tocar d’uns dels més de 100.000 llacs que té el país. Un paisatge, doncs, de boscos i aigua. Panxing total i alguna escapadeta a ciutats properes (la costa de Vaasa –declarada Patrimoni de la Humanitat; la ciutat de Tampere, antiga ciutat fabril i avui, capital cultural; algun museu, i poca cosa més). He dit que eren uns dies de relax. Una setmana tampoc dóna per tant i aquell és un país gran. A Helsinki no vaig tenir temps ni d’anar; però ja la coneixia d’altres ocasions.

Sàbieu, noies que a Finlàndia va ser el primer país europeu que va aprovar el vot femení, i el segon del món, després de Nova Zelanda? És que són molt civilitzats, allí. Potser massa i tot. El país es va independitzar de Rússia pels volts de la Revolució d’Octubre de 1917, aprofitant el desgavell del moment que vivia Europa i al país veí. Lenin va viure cert temps a Helsinki, confabulant contra el règim tsarista.

Els filandesos tenen un aire entre suec i soviètic; i això es nota en l’arquitectura dels carrers i les cases; en el seu talant i en les “bufes” que agafen els caps de setmana a força de vodka. La gent no beu entre setmana, tot ho concentra la nit del divendres i el dissabte. I per això deuen tenir les saunes; esport nacional! Per suar les borratxeres! N’hi ha a tot arreu. En la casa on era, hi havia dues. Una a dins i un altra a fora, a tocar del llac; precisament per fotre-s’hi de cap després de suar la cansalada. I fer-ho ara a finals de l’estiu té la seva gràcia; però fer-ho, com ho fan, al pic de l’hivern amb els llacs glaçats, ja és harina de otro costal! Qui ho prova i sobreviu, és segur que no morirà d’un atac al cor. Ja ni borratxo ho faria!

Espero que la visita que el Carod i el Maragall van fer fa un parell de mesos a aquest país per veure el sistema educatiu (allí molta gent parla suec i anglès) serveixi d’alguna cosa. Realment les escoles que vam veure (allí ja han començat el curs escolar), feien, des de fora estant, enveja.

Que què m’ha agradat de Finlàndia? Doncs evidentment la frondositat dels paisatges, de boscos humits, atapeïts, fosforescents; la cultura del reciclatge (a tots els supers t’abonaven els cascs buits d’ampolles de vidre i plàstic); les magnífiques postes de sol, a les deu del vespre!; la senyalització de les carreteres, gens perdedores; el salmó, que el pots prendre’l de mil maneres diferents, l’aire impol·lut que es respira arreu i una certa decrepitud ordenada;... No m'ha agradat que a les cinc tot és tancat (menys els supers i els quioscos), i que els pobles no tenen nucli històric com aquí l'entenem; i per tant, el concepte de plaá, no existeix; sí el de mercat setmanal. És un país "molt nou" i això té els seus avantatges i inconvenients. Però és un país on sé que no hi podria viure. La meva mediterraneïtat topa de ple amb la monotonia que es respira pels carrers, als pobles (que no són pobles; són cases disseminades ací i allà), la tranquil·litat de l’entorn i una cert aire decadent. Pot ser per això tampoc és estrany entendre que és el primer país europeu en índex d’alcoholemia i de suicidis... I és que aquí l’hivern ha de ser dur de collons...

Us deixo aquesta breu crònica i un parell d’imatges per fer-vos dentetes (sóc dolent, ho sé) als que ja heu tornat i esteu pencant. Ànims, que veig que això dels blogs ni la canícula de l’estiu ho atura! Ara torno a escapar-me a terres empordaneses fins finals de mes. Més pau, més relax i molta lectura. Us espera una tardor de ressenyes... Ens retrobem, doncs.

Sigueu bons (que bones ja ho sou!) minyons.


33 comentaris:

Joana ha dit...

Debies estar ben calentó al cassalot amb aquesta estufa!!!! Les fotos genials.Ja ens en faràs cinc cèntims més...
Bentornat!

Mandarinada Contraproduent ha dit...

Bentornat doncs de Finlandia, ansiosos ens quedem per que tornis de terres empordaneses i ens acabis d'explicar com ha anat tot.

Petons!!!!!!

Charlie Hi-Hat ha dit...

quina enveja! benvingut!

La Xica ha dit...

Uooo! és molt xulo Finlàndia...ho reconec, m'has fet dentetes...tot i que la idea d'una sauna ara a l'estiu m'ha fet venir molta calor! XD

musa ha dit...

Bentornat! (i bentornatamarxar!)
Fuas, Suomi a mi em va encantar, i crec que sí que hi sobreviuria una temporada... Aquesta decrepitud misteriosa de la que parles a mi em va encantar, i especialment a l'hivern, quan tot s'accentua!

Salut!

Metamorfosi ha dit...

Sí que ets dolentot Veí, sí!... recoi, no negaré que m'has fet enveja!... Has fet unes fotos precioses!
I ara cap a l'Empordà, per fer-me més dentetes!... Que t'hi puc acompanyar?? ;D

A reveure guapíssim!
Petons!

Anònim ha dit...

Bentornat d'una part de les vacances, veí. Sí noi, dentetes, però de les grosses eh!!! Que tinguis una molt bona segona part i un banyet a la meva salut, si vas per l'Illa :-).

Petons,

sabateta

Cosespetites ha dit...

Quina enveja (sanota, això sí) que m'acaba d'entrar. Me l'apunt com a destí, però crec que haurà de ser moooolt més endavant, quan els astres em comencin a somriure una mica més.

Clint ha dit...

i no vas menjar-te cap Reindeer cacerole (o algo així!) allò Ren estofadet amb navius? mmmmm!

Metamorfosi ha dit...

Benvolgut Veí,
No m'he sabut estar de deixar-te preparat un regal a casa meva per quan tornis del país de la tramuntana.
Petons i fins ben aviat!

Boira ha dit...

Oh! Quines fotografies més maques! Tinc moltes ganes de viatjar a Finlàndia, i siii, m'has fet enveja! A mi em passa com a tu veí, que m'agraden aquests països per visitar, però no hi podria viure, perquè resumint en una frase, són massa freds. I jo necessito més caloreta en tots els sentits.

Un petó i acaba de passar bones vacances.

nessa ha dit...

Ostres quina enveja! Jo el més a prop que vaig estar d'Europa del nord fou Dinamàrca i em va encantar, també crec que és un país que fa enveja si el comparem amb Espanya... A més trobo que akests països nòrdics tenen tot el govern més ben muntat i estan més avançats en molts aspèctes.Hauriem de prendre exemple!

Per cert, de quina zona de l'empordà ets tu?

ddriver ha dit...

es l unic pais nordic que no he vist,i es veu guapisim com els altres,ben tornat

Mikel ha dit...

Jo tampoc he estat mai a Finlandia...

Gatot ha dit...

Eps, nen!, veí!, espero que el vodka ja el tinguis al congelador... perquè l'haurem de fer petar, no?

jo també he passat per una sauna, però no m'he pogut fuetejar amb fulles verdes... ho vas fer? o t'ho van fer? :P

va......... que t'has deixat la part més verda de la història!!!!!! jejejejeje

petons i llepades finlandeses!

i gràcies per deixar-me viatjar amb tu!

AhSe ha dit...

Doncs a mi em va semblar mes aviat lleig aquest pais. Es clar, no el vaig visitar a l'estiu sino a la primavera i... el paisatge era ben depriment. Tot i aixi, els sous alli son molt mes alts, les condicions de vida superiors, el servei de salut public molt bo i la gent civilitzada! Si m'ho penso fredament, amb paisatges o sense, esta molt millor que aqui. :-(

AhSe ha dit...

P.S.
Els suicidis a aquests paissos del nord, diuen que passen perque com que durant gran part de l'any manca la llum es deprimeixen els pobres...

Robertinhos ha dit...

veí,

i la teva foto saltant al llac desde la sauna?

espero que la pengis al tornar de l'Empordà

Déjà vie ha dit...

jo vaig anar-hi fa molt temps a Rovaniemi. A l'hivern, però, es un paisatge completament diferent. Recomanable pro clarament jo tb soc molt mediterranea. Molt!

Joana ha dit...

Per mi és el meu viatge "somiat", espero poder fer.lo algun dia, ni que trigui, és un lloc idilic!.
Deixa't de Caribes...
Un petó

Dessmond ha dit...

Mare meva! Quin paradís! Aquestes imatges fan les embeges de qualsevol estiuejant.
Realment
Finlàndia hauria de ser un país de referència per gent com nosaltres. Allò és un altre món, tot i que no saben fer un pa amb tomàquet com Déu mana.

Té la mà Maria - Reus ha dit...

ostres quines vacances, bon païs, encara que crec que un pel car, salutacions

esteve ha dit...

quina envejeta!

quin tros de viatge! està clar... no et treguis la rebequeta que aquí l'estiu no ha arribat encara...

tant de bo carod and co. s'hi hagin fixat tant com tu.

bentornat!

una lingüista elitista ha dit...

Entre el relat i les imatges ja t'asseguro que has aconseguit fer-nos dentetes...! ;-)

Oriol ha dit...

Això està a la linia Verda L3?
És curiós això que expliques de que sent un lloc ben parit no hi viuries,....serà que tots som carn d'infern i el cel que se'l quedin uns altres?
au doncs, bentornat i adéu !!

Tondo Rotondo ha dit...

M'ha agradat resseguir les teves experi�ncies... veure aquesta meravella de fotos...

Fa uns anyets vaig estar a Su�cia i Finl�ndia: bons llocs, si senyor.

euria ha dit...

Tampoc hi he anat mai aquí!!! A la tramuntana si i tant, dia si dia tb!!! vull dir a Findlàndia! Quina enveja (sana, ehhh). Jo tb sóc de casa, estic a una hora de camí i m'enyoro ejejjejeje. Bona tarda veí!!

Txell ha dit...

Sóc una veu ferma del Maresme! jajajajajaj ;) Bentornat, company. Ja només ens resten onze mesos per tornar-hi a ser.

L'any passat també vaig passar per Finlàndia. Quanta aigua, quin fred, quans rens, quantes saunes i quina merda de casa té el Pare Noël!

El veí de dalt ha dit...

Joana,
suant la cansalada, més aviat!

Mandarina,
ja no explico més; que perdo el tren.

Charli,
i tu? Tot bé? Ben trobat.

Nina-xica
benvinguda al replà. Millor un bany al Mediterrani, oi?

Musa,
és que a mi el fred...se'm posa als peus i...llestos!

Meta,
doncs apali! Cap a l'Empordà!

PS! Ondi, ja me l'has endinyat! El meme vull dir...;-) Seré servil.

Sbtt,
una capbussada, i dues, a la teva salut!

Cosespetites,
tu ja mires bé al cel?

Clint,
doncs no! Ara de salmó, de mil maneres!

Boira,
és que som mediterranis, noia!

Nessa,
Benvinguda, també. Em sembla que el teu estiu no té res a envejar... I no sóc de l'Emordà: hi vaig sovint, tan sols.

DDriver,
tu el que has vist són molts nòrdiques, oi? Juàs!

Mikel,
doncs ja saps...

Gatot,
tu vas fort, eh? Vodka!
Em fuetejo solet: és que tinc la pell molt sensible...!

Ashe,
doncs eñ nostres paisatges són més diversos; tot i que els seus bsocos nevats deu ser la pera. I sí, la manca de llum de fer-los trastocar l'oremus!

Robert
tenia la foto per tu però...va sortir...cremada! :-)

Déjà vie,
i vas saludar el Pare Noël?

Joana,
dona, que els caribenyos tenen molta més salsa, no fotis...I els entens!

Dessmond,
n modus vivendi envejable, sí. Però un clima de puta pena.

Tñe la mà,
Noruega sí que és car. Finlàndia, com aquí. I és que aquí ja som al capdavant en preus!

Esteve,
no sé si en Carod haurà anat a comprar re solet...

Ligüi,
afila les teves dentetes...alli no pescaries ni una falta!

Oriol,
amb la L4 te'n vas a la Barceloneta, que hi trobes de tot i millor. Apali!

Tondo,
doncs ja saps de què parlo aleshores...

Enyorada Euria,
doncs a treure't el cuquet, guapa!

Txell,
jo al país del fred i tu al de la calor! Senegal! Guau!

Pd40 ha dit...

Quines vacances! Molt bé, veí!! Aquests dies passen ben ràpid, oi?

el paseante ha dit...

Ni un sol comentari de les fineses!!! És estrany en el Veí.

Tondo Rotondo ha dit...

Se de què parles... però la meva estada en aquestes terres va ser fugissera. Eren èpoques de motxilla al coll i poquets diners... I a l'aleshores europa de l'est (de fet els Lituans es reclamen en centre geogràfic d'Europa) dormir, menjar... sortia mooooolt més barat.

Guardo doncs un record petit però preciòs alhora. Un bo record.

El veí de dalt ha dit...

Pd40,
volant, noi, volant...

Paseante,
vale, vale, ho diré... lletges del cagar. Em quedo amb les d'ací, sens dubte.

Tondo,
doncs un mèrit fer-ho aleshores...Segur que més intessament que no pas jo ara. Salut, company.