El poema de la setmana ( 8 ): Josep M. Fulquet

Feia temps que no convidava poetes al blog. Avui, un poema que vaig llegir fa moooooolts anys i que em va trasbalsar als meus encara ingenus divuit anyets. En Fulquet, professor universitari, traductor de l'anglès, crític literari, assessor lingüístic i a estones, poeta; es declarava seguidor de Joan Vinyoli, un poeta per qui ja sabeu hi tinc predilecció, i per això tan sols, em queia simpàtic el noi. I per això també m'ha fet gràcia saber que fa poc, després de 26 anys de silenci poètic, ha tret un nou poemari. De plata pur. Hauré de trobar-lo. Mentre ho faig, us deixo un dels poemes que tenia encerclats del seu llibre, Perillosa riba (Els llibres de l'Escorpí, Ed. 62; B. 1978)


Hi ha el desig encara...

Hi ha el desig encara
i cossos que es busquen i es refusen
segons els flux de l'aigua
i l'adàgio esquerdat pels llavis púbers
i també la por
i un jardí amb geranis
i el refresc a la terrassa d'algun cafè nocturn
on fumes i ornes amb paraules
el teu fracàs de sempre
i hi ha el silenci
però estàs sol, i et fa basarda
la fredor de la sorra i els ulls tristos
del gos que et ve a llepar les mans
i tot és fred i sol
i t'ho recorda un pany de paret blanca
oferta a la calor d'aquesta nit
mentre esperes braços,
un mínim hospital de matinada."


I és que el desig, no l'hem deixar mai que se'ns escapi...