15 d’octubre de 2007

Memededicatòries blogaires (8): Qüestions lingüístiques

Avui faré un "post plagi". Inspirat en un altre blog, vull dir. Ella em perdonarà, esper. I veurà que també, de tant en tant, m’agafa la vena elitista.

Obro la bústia i recullo la diversa paperassa quotidiana, constituïda com quasi sempre, pels vint rebuts de les caixes d’estalvis, algun avís de multa impagada, la migrada nòmina, una postal de París tardana i els dos-cents setanta fulls publicitaris que anuncien, entre altres ofertes, obres i reformes a bon preu, descomptes de Condis i Caprabo’s, setmanes exòtiques del Corte Inglés, cursos d’idiomes de rus i xinès, la Mari Carmen de sempre, que busca urgentment un pis per comprar al nostre bloc (que ningú li faci cas, eh? és una immobiliària encoberta), ofertes de subscripcions a la VISA —qui ha enganyat a aquesta gent?— , xampús contra la caspa, i sessions de vidents. Entre totes elles avui n’ha sobresortit una que em crida l’atenció. Els del CEN Formació. Aviat us diré perquè.

(Per cert, serveix d’alguna cosa que posem a l’entrada del bloc allò de “Correspondència comercial, NO, gràcies”? O és que tots us heu posat d’acord i poseu els vostres fulls a la meva bústia? És que no entenc perquè sempre la tinc plena a rebentar i vosaltres no...)

Jo entenc que en el sistema capitalista on estem immersos es basa en vendre i comprar. Coses i objectes. Coeixements i productes. I a vegades, persones (no és el meu cas). Però si tots feu tant de crèdit d’aquestes ofertes com jo, van dats. Quan arreplego el munt de correspondència banal sota l’aixella la llenço directament a les escombraries sense ni mirar-me-la. Empaperar-me l’habitació, podria.

Ja a l’ascensor, on he troba l'Alepsi esperant-lo, li he fet saber la bonanova.

—Tu no buscaves feina? Doncs aquí tinc una cosa que et deu interessar...

—Jo sóc psicòloga, no adivina.
—Com que és per 25.000 més, pensava que es referia al munt de psicòlegs, futures historiadores i mestres que aviat estareu a l’atur... Els podràs ajudar...

Al replà ens hem acomiadat i jo m’he quedat pensarós. I si fos la meva oportunitat...? He girat cua de cop i he baixat esperitat escales avall.

Quan sortia, quasi tiro per terra el Clint que venia carregat de cerveses.

—Veí, que em fots les Guiness enlaire!

—Perdona, nano. Ah! I tapa't no se’t constipi la regatera!

Al carrer, pensava agafar un taxi per anar més ràpid, però em decideixo per la Vespa (sort que havia deixat les claus posades al pany i no calia que em passés mitja hora buscant-les!). I cap el carrer Rocafort, 42; que hi falta gent. A punt d’arribar, m’ha passat pel costat una vil conductora amb la música a tot drap. Li he dedicat una ràpida llambregada, que ella m’ha correspost amb un somriure còmplice.

En arribar a lloc, tusto la porta amb el paper a la mà. Em surt un sol·lícit gentelman, tonsurat, amb ulleres de cul d’ampolla que reposen sobre un nas de ganxo, i abillat d’un gris rigorós que un alçacoll esgrogueït no fa més que enervar-li la figura. El curiós és que aquell rostre m’era conegut.

—Pàter, sóc el vei. Venia per això del TRABALL. Deu ser un ofici tan nou, que vull ser el primer dels 25.000 de la llista en tenir-lo.

—Ui, primer s’hauria d’entrevistar amb mi. Si el veig apte, pagar la matrícula i tres mensualitats, lliurar la subvenció encoberta a la nostra fundació, comprar-nos els dossiers d’apunts, fer la catequesi pre-matrimonial i escollir quina setmana vol pel recés espiritual que tots els alumnes han de fer a la nostra casa d’acollida.

(Ja veia clar que allí hi havia gatu enserrradu)

—Però l’església no predicava amb la Fe, i no amb diners?
—És que som SALESIANOS.

(Osti, és clar! M’ha vingut al cap de cop els Jesuïtes, els Caputxins, les Jerònimes, els Felipons, els Escolapis i els Niños de Dios... buf! Tots deuen moure’s pels mateixos baixos instints. I mira, aquests salesians almenys munten una acadèmia per redimir ovelles descarrilades...

—I tindré tutor espiritual?—li demano, caut.
—Evident, el seu tutor el corregirà, COMENTÀ i l’ajudarà personalitzar la programació i les unitats. I, àdhuc, els pensaments pecaminosos.
—No. D’això no en gasto, jo.

(Òndià, un tutor que sap passar del futur al passat i torna al futur en un plisplàs! Deu haver descobert la porta sideral. Aquella de la sèrie Star Gate... I és que els Salesians tenen fil directe amb ELL Un tutor que quan em corregeixi, resulta que el que em dirà, ja m’ho haurà comentat abans que jo ho hagi escrit o pensar. Serà que me l’inocularan la sapiènsia per via mariana a l’hora de la matrícula? En fi, segueixo indagant.

—I si vull canviar alguna cosa?

—Tranquil, qualsevol CAMBI li facilitem gratuïtament! —exclamà entusiasmat l’interfecte.

(Òsti, aquests no són com les Caixes d’estalvi o el bancs. Aquells dels CAMBIO; CHANGE, ECHANGE, WESCHEL que sempre posen a l’entrada, Amb aquests del CEN puc canviar de debò, tant, que ja no sabré si a la butxaca porto xavalla o calderilla. Al millor el canvi és tan radical, que passo de veí a veïna, o de dalt a baix O de blog a bloc. No sabré si vaig o vinc. Però sé que serà gratis...

—Això de la CONVOCATÒRIA deu ser seriós de debò, ja que ho escriuen en majúscula...

—I tant, fill meu —(osti, jo pensava que el meu pare era un altre...) —Pot ser l’Oportunitat de la teva vida, l’Ocasió que esperaves, l’Orientació laboral definitiva...

—Escolti, amb tantes O majúscules vostè no serà de la "Obra", oi...?

—No. Nosaltres som de l’altra Obra...

—Ja...és que això de CEN em recorda...

—El ZEN japonès, potser? No hi tenim res a veure fill meu (tornem-hi!)...

—No, més aviat el... FEN espanyol... (ara recordava de què em sonava aquella cara!, era calcada a la del meu antic professor de Formación del Espíritu Nacional, àlies, FEN!)

—I cada quan fan vostès classes? —vaig dir per desviar l’atenció.

SEMANAL-MENT

(Coi! L’esfínter del broc petit se m’ha tancat de cop...)

—M’ho pot repetir? —segur que no ho havia sentit bé.

—Si. SEM-ANAL. Tres cops a la sem-ana.

Doncs això sí que és gros...Aquests paios et fan un tractament educatiu de xoc. Ja veig que això de donar pel sac, els Salesians ho tenen ben assumit.

—I és necessari que... sigui per allà darrera? —infereixo, neguitós i horroritzat, mentre em duc la mà a la reraguarda.

(Ara m’adono que l’home aquest no ha deixat de fregar-se les mans mentre em fitava, amb esguard libidinós, el paquet ).

—Per on vulgui i on vulgui. Sàpiga que tenim moltes ACADEMIES, on ho fem; distribuïdes per molts barris i ciutats. Al Maresme, i al Baixa Camp i al Baix Empordà, hi tenim grans seguidors...

(Mira, tu, ara als putticlubs els diuen “Academies”! Si Plató, Socràtes o Aquiles aixequessin el cap..., fundarien una nova escola atenenca)

—I a més, tenim un NEWSLETTER...—afegia

(No podrien dir-ne butlletí electrònic? Almenys, amb això al meu correu, xalaré d’allò més. Deu ser el Diez minutos del CEN, vaja; on espero trobar joies de notícies com aquesta.

—....farcit de NOTICIES —continuava.

—Notícies, sí. Veig que vostès no coneixen gaire bé els accents, oi?

—I tant fill meu, nosaltres posem els accents sobres les "is".

(Jo pensava que eren els punts el que duien les “is”. És clar, i com que aquest trenca el diftong, no l’hi posen. I es queden tant panxos. Ara ho veig clar. Se m’ha fet la llum

—Què noi, t’hi apuntes...? —em fa , una mà sobre l’espatlla i l’altra agafant-me la meva.

—No sé, no sé..., —feia, mentre donava voltes al prospecte...Quan m’he adonat d’una cosa que m’ha fet decidir de cop.

—Ara ho veig clar! Vostès són uns quintacolumnistes de l’Educació!

Si són líders en oposicions “AL” professorat, deu voler dir que estan al costat dels pobrissons estudiants, sempre torturats pel flagell inquisidor del descerebrat educador de torn. El CEN deuen ser les sigles doncs, de “Contra els Educadors Novells” o “Coalició d’Estudiants Necròfils". Com diria Marx (el Groucho): ALUMNES DEL MÓN, UNIU-VOS!.. Fem doncs, front comú amb ells i oposem-nos-hi. O seria millor dir... opositem-hi?

—Miri, sap que li dic? Que quan reimprimeixin el fulletó sense faltes, ja vindré a buscar-los.

En fi, que me’n torno al meu badiu i decideixo no obrir més el busón, durant uns dies... no em sortís un nous salesianu amb més traball del que tinc.

I parlant de treball,...suposo que el tercer de cada escala ja deu estar rebent la continuació del relat dels seus dos antecessors per a la Història veïnal, no? Que no hagi d’anar escala per escala repartint estopa a cop de CEN!

Sapigueu que els de l'escala K ja han fet el seu!

17 comentaris:

Gatot ha dit...

neng, veí, com ets!!! jo tutor espiritual??? tu m'has vist cua de monjo? :P

àdhuc...podria espiritualitzar-te si fos amb beuratges d'alta graduació però llavors si que no estaries per labors pecaminoses!!!

petons i llepades ben terrenals!

Té la mà Maria - Reus ha dit...

ostres molt bó el post d'avui, està molt treballat com tots els que fas

salutacions des de Reus dels teus amics

Mikel ha dit...

collons nanu , quina currada de post!!!

Crue ha dit...

Veí: ets el rei del birlibirloque.

Cruella de Vil ha dit...

Per cert: que el blo de les històries veïnals no admet comentris que no siguin d'un blogaire de Blogger. M'ho arrekles??

El veí de dalt ha dit...

Tutor,
quan la primera lliçó d'urbanitat?

Te la Mà,
a Reus teniu CEN d'aquests?

Mikel,
es que em paguen a tant la línia...

Khrue,
i tu la reina del tirabuixó! ;-)
Crec que ja pots deixar "vileses" a l'altre blog...

Joana ha dit...

Em pensava que havies fer pont per l'Empordà... Et feia passejant per alguna caleta... Però veig que has treballat molt!
;)

rosa ha dit...

A mi em sembla que per fotre'ns a la bústia on hi ha el lletreret de propaganda no, gràcies, ens la posen tota.no havies caigut...?

El relat és boníssim, com te'ls treballes...

una lingüista elitista ha dit...

Veig que aquesta mena de fulletons no només els trobo jo! ;-)

I a més tants de concentrats! Jo hauria quedat estabornida allà mateix!


una salutació cordial, veí de llengua!!

Claire ha dit...

Ostras quina feinada!!
Encara no entinc com la gent pot escriure aquestas coses "serioses" sense rellegir-las.

Tako ha dit...

Mira ara veig que encara faig pocas erradas... haurè d'esmerarma mes :P

Salud!!

JRoca ha dit...

N'hi ha per llogar-hi cadires! tela marinera! quins collons!
a l'escola on treballo va aparèixer un cartellet d'un universitari que volia fer classes particulars a nens de primària, deia: Faig clases fins a sisé. Hi ha gent que no té ni vergonya.
Salut

Terra ha dit...

Déu n'hi do la de faltes que hi ha! Buf! Fan mal als ulls!
Un post molt currat, sí senyor!
I nosaltres en tot cas, seríem gossetes, no ovelles descarrilades eh! Si sempre anem pel bon camí... ;)

Robertinhos ha dit...

veí, com trobava a faltar aquests posts tan teus!

per cert, et deixo a la bustia el futllet d'inscripció demanant apuntar-me a les histories veïnals...

Arare ha dit...

No havia pogut llegir el post comme il faut fins ara, I'm sorry, sempre vaig corrents!

Tal com diuen "per ahí a dalt", un post curradíssim, com tots els teus, per una altra banda. Contenta que t'agradéssin les postals de Pagggí!

Suya affma.

Duschgel ha dit...

Tanta tecnologia per posar-hi fotos i tot que quedi ben bonic, i no tenen cap corrector ortogràfic i gramatical. Aquí sí que sí: COP DE MALL!

I a tu, moltes felicitats pel post, juàs!

El veí de dalt ha dit...

Joana,
sempre a l'estacada, un servidor...

Rosa,
jo m'ho treballo, tot! ;-)

Veïna-lingual!
Els fulletosn són pertot, arreu!

Claire,
és que no són serioses!

Tako,
si tu ets un virtuós de la llengua!

JRoca,
Voos dir que no fa clazes fins a sizè?

Terra,
cadellets, ja... ;-)

Thinos,
celebro que els trobessis a faltar..em cal inspiració per fer-los...

Arare,
gràcies! Petons!

Dushgel,
Gràcies! Un petó!