30 d’octubre de 2007

El veí a la ràdio: un post de Fantasies blocaires


Bé, veïnat. Estava anunciat i era profecia. El veí va anar a la ràdio. Més ben dit, va ser llegit a la ràdio. Al programa "Calents i contents" d'ONA FM (103.5). El dijous passat, el Mestre Vigó va tenir a bé llegir un post que li vaig enviar. Merci, mestre! I amb ell, s'estrenava el Racó del blocaire calent. Es tractava d'un extracte d'aquella Fantasia blocaire que va promoure... ostres!, ara no ho recordo...Eren l'Alepsi i la Candela, oi?, segurament. (Per cert, la segona la veig un pèl apagada darrerament. Algú la pot animar i encendre-la de nou?)

En aquella Fantasia blocaire a mi em va tocar (vaig escollir més be dit), la Joana, la Llum de Dona -digueu-me tonto!- (no Tondo, he dit "tonto"). I com que algú altre (la Sabateta, per cert) em va dir que m'hi havia excel.lit, doncs és el que li vaig enviar.

Ara, si us interessa, podeu enviar vosaltres els vostres posts perquè siguin llegits al programa (a calents@onafm.cat). Que em sembla que la Rosa , la veïna del pis de sota, ja ha fet els deures...


Us deixo l'enllaç aquí.

I si el voleu escoltar el que es va dir, piqueu a sota.

______________________


_________________________

I si el voleu llegir mentre escolteu:

"(...) M’agafa de la mà i em porta dins el seu santuari, la cuina. D’esquena a mi, gira el seu cap amb un ulls expressius que ho diuen tot.

—Vols tastar-la, ja?
—No, no encara.

M’hi apropo lentament. Amb les mans la siluetejo tota. Té un magnetisme que els meus dits constaten. Un rampell em fa tremolar. Li pico la galta del cul. Riu.

El seu és un cos de dóna que es vol plena. Voluptúós, bregat a mil combats. I sé que em farà treure el millor de mi. No tenim pressa. La faig flexionar endavant, per la cintura. Mig cos damunt la taula. Ella llença tots els estris per terra. Un polsim de farina, voleiant, ens cobreix els cos. “The postman rings twice! Recordeu? Li deslligo el davantal. Ara m’adono que a sota no du re posat. M’esperava, ho veig clar. Té una esquena esvelta, ben formada. Veig un cul magnífic. D’aquells que pots picar-hi fort. Li dibuixo tota la columna amb el revers del palmell. Em deixo caure al seu damunt prenent-li fort els pits. Li beso els lòbuls de l’orella. La mossego dolçament. Té dos càntirs consistents; curulls; on aferrar-se. Li pessigo lleugerament els mugrons. I els deixo reposar damunt la fusta. “Vei, veí...”.

M’agenollo rera seu i albiro un sexe rosat, fiblant, sucós. El toco lleugerament. Tremola. Hi passo un dit. Ara l’altre. Ara un tercer. El gros s’atura a la petxina mística i dibuixa cercles al voltant. La pressiono lleugerament. Després faig girs concèntrics, de fora endins, més forts. Arriba una primera convulsió. Amb l’altre mà m’ajudo i li separo els llavis. Els majors. La sanefa que dibuixa la carn als extrems s’irriga de sang. S’esgaripa tota. Balbuceja el meu nom. “Veí..., veí...”. Li diria els mots més dolços a cau d’orella, però avui no li parlaré. Avui m’haurà d’imaginar. Endinso dos dits ben premuts dins el seu sexe. És ben moll i se’m dilata sense cap resistència. Em salivo abundosament el dit gros de l’altre mà. L’apropo al seu anus i el forço, molt a poc a poc. Està relaxada i entra sense esgarips. Faig la pinça, en un contacte impossible; però proper. Profund. Comença a esbufegar, amb força; sense descans. La taula fa de topall als seus embats. Accelero el moviment. Sense fre. I llepo tot els contorns allí on m’arriba la llengua. Tot el seu darrera és ben moll. Noto com les parets vaginals em premen els dits, empresonant-los. Accelero el fregadís. Dins. Enfora. Toco fons. Imagino que l’instant final és proper.

Però sóc dolent.

Enretiro amb cura els meus petits ariets dels dos caus. Blof! Poso el palmells sobre les seves natges i m’hi amorro amb delit. La meva llengua recorre les escletxes que marquen una paisatge d’encanteri. Vaig d’un forat a l’altre sense aturador. No em desplau gens. I finalment, quan amb el tou de les seves cames m’empresonen el cap; m’amorro fort a les seves anques i barrino la llengua amb un frenesí salvatge; sense clemència, sense perdó, sense final; a dos mil revolucions. Crec que mai havia anat tan endins en el cos d’una dona. Bec tot el que surt. I li retorno el que és seu, amb escreix, ben endins. Ben golós. Se’m mor als llavis. Els meus en els seus. “Veí, veí... em mates...”.

Morim i plorem, doncs, plegats; en un vell naufragi de cossos incandescents."

_________________________

I si voleu saber com acabava la Fantasia blocaire, cliqueu aquí

Bon profit!

17 comentaris:

Joana ha dit...

Una imaginació magnífica, en som conscients...
Un petó

rosa ha dit...

desbordant,pletòric,ansiós,mollat,ahhhhhhhhhhhhh!

Anònim ha dit...

i ho segueixo pensant eh!!!

Petons, veí, i a la joana també :)
sabateta

Joana ha dit...

T'he de felicitar de nou,Veí per el teu redactat, la teva caligrafia i sintaxi i per tot el que això desperta...
Va agradar? T'ho mereixes...
Felicitats radiofòniques...
Jo és que a aquelles hores, dormo, normalment ;)
Gràcies sabateta!Molts records!

Mestre Vigó ha dit...

Uep Blocaires Calents!

Animeu-vos! A Calents i Contents tenim moltes ganes de llegir les vostres històries en antena! Que l'erotisme de qualitat s'escolti d'una vegada, ara quen hi tenim un peu a dins!

Terra ha dit...

Només puc dir una cosa...guau!

Déjà vie ha dit...

quina veu i és clar, quin relat més calent i content. :P Felicitats per ser llegit en radio!!

Clint ha dit...

Enhorabona! jajaja fantàstic! queda la mar de bé!

Déric ha dit...

quanta calentura

Duschgel ha dit...

Ei, genial!! Ha sortit aviat, doncs, el teu post. Segurament perquè tenen el temps cronometrat i n'han agafat només un fragment, però la teva fantasia blocaire és digna de ser llegida de cap a peus.

Bona castanyada!

Robertinhos ha dit...

felicitats veí! ja estàs a la cresta de l'ona!

per cert, quin cul dos post més avall d'aquest...amb raó anem calents company!

Gatot ha dit...

mecagumlà...... si l'escala ja era sorollosa, ara amb un veí mediàtic ja no s'hi podrà ni viure!!!

:DDD

petons i llepades radiofòniques veí!

L'Avi.- ha dit...

Mecasumtotelqueesmou!! no em va l'aparell (vull dir, l'aparell de l'ordinador, per escoltar la llegida del post). En fi, que llegint el que heu escrit, benvolgut Veí,no em queda més que felicitar-vos, mira que en sabeu, eh, punyetero!

Dessmond ha dit...

Veí, arribaràs lluny! Si tens els mitjans a favor, no en dubtis!
L'enhorabona!

una lingüista elitista ha dit...

Ai, veí...! Tens una vena literària que sens dubte has d'explotar!! ;-)

Metamorfosi ha dit...

Felicitats per l'estrena radiofònica Veí, decididament fantàstic!

Això sí, potser no ho hauria d'haver llegit a aquestes hores, just abans d'anar-me'n al llit soleta! (potser m'hauré de calçar de nou els talons i fer-los repicar per davant la teva porta...)

Petons!

El veí de dalt ha dit...

Joana,
mercès. Jo no en sóc gaire, però...

Rosa,
t'has mullat? Ui, ui, ui...

Sabateta,
un petó er tu també!

Vigó,
a veure si la penya s'anima!

Terra,
i jo...marramiau!

Déjà,
mercès!

Clint!
doncs a veure si t'animes!

Déric,
una mica, tan sols...

Dusch,
merci! Sí, només poden llegir un foli.

Robert,
a que és bufó? L'he trobat remenant per Internet...

Gatot,
ens haurem de mudar, doncs?

Avi,
llàstima, perquè la veu també dóna caliu a la cosa...

Dess,
ara, anem per TV3!

Lingüi,
A veure si no exploto jo, abans!

Meta,
tu pica fort, que potser obro la porta aquest cop...