Catosfera 2008: una ressenya ràpida.

Aquest cap de setmana vaig anar a Granollers al primer Congrés de la Catosfera amb dos objectius clars: saber què deien alguns gurús de la web 2.0 i de la blogosfera i mirar si coneixia alguns dels veïns de l’escala. Vaig acomplir tots dos. Hi havia un tercer desig encobert: mirar d’enredar l’editor de Cossetània per si editava les Històries veïnals. No me’n vaig sortir del tot.

Pel que fa al segon, vaig conèixer, com no, en Toni Ibañez, en Jesús M. Tibau, en Jordi Ferré, en David Madueño, n'Escriptorium, el Basar de les espècies, na Júlia Costa, la Núria Aupí, en Sani Girona,... Llegint un i altre, veig que també estaven l'Anna i la Carme Fortià a qui m'hagués agradat saludar! Fins i tot vaig trobar un amic de fa temps que ni sabia que tenia blog! Ja veieu. Vivim en un mocador i nosaltres som els mocs.

Direu que m’he deixat imbuir de la febre catosfèrica d’aquests dies, però cada vegada estic més convençut d’allò que vaig dir un dia: Catalunya serà bloguera o no serà. O cal dir blocaire? La qüestió serà com gestionar el sot digital (la “brecha”, va dir en César Calderón). És a dir, els que es quedin fora. Cal fer videoactivisme (com es va fer el 13-M, contra les seus del PP, recordeu?). La comunicació del Marc Vidal va tenir un cert to poètic, amb unes imatges prou suggerents i evocatives. Aquest noi promet, ja es veu a venir. (Sabíeu que havia estat regidor del PP a Granollers? Se’n va distanciar quan la guerra d’Irak). Em van agradar, com sempre, en Vicent Partal i em va sorprendre en Juan Varela, per la solidesa dels seus raonaments. I en Saül Gordillo va estar a l’alçada. Res de codis d’ètica blocaires. Res de periodisme ciutadà. Un blog no és periodisme. És llibertat absoluta. Un altaveu democràtics que tothom pot utilitzar, que es construeix col·lectivament i on només sobreviuran les bones idees. Perquè el mercat es regula sol. I acabaran per moure multituds. Ho veig clar. Res de gestos acomodaticis. Quan els blogs es conferim en xarxa, farem por. I aleshores, que el poder establert, tremoli. Em va agradar veure polítics de primera línia en una taula (si “ells” ho veuen clar, és que els blogs tenen força). Ho va dir clarament en Carles Puigdemont “Jo faig un blog per guanyar les eleccions”). Doncs abans que les guanyin ells, guanyem-les nosaltres! Si no, ens fotaran reportatges penosos com aquest!

I és clar, la taula de Blogs i Literatura era la que vertaderament m’interessava. Matinar un dissabte per a anar a Granollers ja té mèrit. I la sala estava plena. Crec que aquest tema donaria per tota una jornada sencera. Organitzadors, preneu nota! El text que en Toni Ibañez va llegir de l’absent Biel Mesquida em va semblar excel·lent. Especialment amb aquella cita de Paul Valéry: “Fins que no mor un escriptor, els seus textos són provisionals” Llegiu-lo si podeu. La Laura Borràs va reflexionar sobre blocs o blogs i sobre les “literatures del jo” (“No tot el que s’escriu pot ser literatura. Qui li dona aquesta categoria? El lector? L’autor?”). Va plantejar la literatura egòdica (“ergon” obra; “hodos”, camí) i ens va ensenyar la seva experiència docent a la UOC en el seu Diari d’una absència. Hosti, tu, si jo tingués els temps, les peles i els recursos tecnològics d’aquesta gent també faria birgueries com aquesta! És la literatura hipertextual a la seva màxima expressió. En Miquel Bonfill ens va parar de la web Relats en Català: 40.000 textos penjats, 10.000 persones inscrites, 6.000 autors. Catalunya és un páis prolífic, penso. En Jesús M. Tibau (ja participeu en els seus Jocs literaris?) ens va explicar la seva experiència com a escriptor i activista literari militant (“La meva eina s’ha convertit en un mitjà”. I li agreixo que cités la proposta de les HV. I en Jordi Ferré em va semblar un editor amatent i intel·ligent. Del que veu les coses a venir. Algú diu que en 50 anys no hi haurà més llibres impresos en paper. Que l’e-book s’imposarà per tot. I els blogs tindrà un paper rellevant en aquest procés. Pot ser sí. A mi em segueix encantant obrir un llibre, passar els fulls amb els dits, olorar les seves planes noves i guixar als marge. Però els meus néts (si algun dia en tinc) potser aprendran a llegir en una pantalla d’ordinador i no en una llibreta de fulls. La seva setència cal tenir-la presemt “El futur del que es llegirà i com es llegirà dependria dels bloggers i del que aquests recomanin”. Doncs jo recomano molt. I ens pagaran per aquesta feina, em pregunto? Un paio, llest. Ja veieu.

Es van parlar de més coses és clar: de blocs i negocis, de xarxes de blocs, de blocs polítics, de blocs i educació... Fins i tot a Granollers vaig descobrir que existeix una cosa que es diu Twitter! (necessito classes urgentment! Voluntaris/es?)

Diumenge no hi vaig ser i no se què es va dir. Però sé que s’editarà pel maig un llibre amb 100 posts dels 138 que es van enviar. I entre aquestes, espero trobar-m’hi.

I fins l’any vinent... I fins el post següent.

PS Hosti! En Dessmond em diu que sí. Que sóc uns dels 100 espartans (o eren 300?) escollits (com ell), juntament amb una dotzena més de veïns que hi he vist. La llista definitiva aquí

Si t'ha agrada't, pots votar-me a: