De lectura (33): El vecino de abajo, de Mercedes Abad
Però és cert que els que vivim a ciutat (i no tenim la sort de l’Elur, per exemple), en bloc de pisos que semblen ruscs (i no en blogs de tan bon rotllo com el nostre) pateixen sovint els exabruptes d’algun veí cabronàs, i potser ja tocava parlar del tema. L’Abad –que no és abadessa precisament–, ho fa.
L’autora construeix (tot i que tota la història va sobre enderrocs) una novel.leta àgil i entretinguda, amb esquitxos d’humor als quals ja ens té acostumats en els seus articles de diari o en novel.les precedents. Ideal per llegir al tren o al metro. (Jo només li coneixia Ligeros libertinajes sabàticos, sí, literatura eròtica, passa res?). I res més.
La protagonista (que no té nom) –potser ella mateixa?– viu plàcidament a un piset petit dedicada al transgressor ofici de traduir obres de l’alemany (serà
A poc a poc es a covant dins seu la necessitat de revenja i odi cap aquell ésser immund: en Miquel Aubet (potser el nom en clau dels veí vertader de l’autora?), que a més serà el culpable indirecte del trencament de l’ordinador on guardava una feina de mesos, d’un atracament a mà armada i del seu empresonament a Wad-Ras. Aquella vida tranquil.la i assossegada es va girant com un mitjó i després de l’experiència surrealista del seus pas per la presó, s’opera en ella una estranya metamorfosi que la porta a esdevenir un ésser cruel, fred, mentider i venjatiu. “La crueldad empezaba a ser un juego divertido, amén de una disposición casi permanente de mi ánimo” (p. 207)
I precisament per això, esdevé l’ídol d’una cercle d’amistats cada cop més nombrós. De gateta maula a lloba salvatge. Potser cal ser un fill de p... per triomfar en aquest món, sembla que es demana l’autora? “Callar proporciona una curiosa forma de poder” (p. 144). Potser sí.
I personatges com el seu amic veterinari, en Sergi, la seva veína del costat, una “cruella” de colló de mico (realment, el personatge més simpàtic de la història), o la seva editora i amiga de penalitats, la Clara (que dona peu a “puyas” evidents al món de l’edició amb noms en clau: Garcia Leguineche, Laia Bronsoms,...), que acabarà demanant que escrigui la seva aventura particular amb el veí de sota (i ja tenim un llibre dins un llibre...!); o uns matrimoni francès de rendistes eixelebrats en Jean-Claude i
Ho aconseguirà? I a quin preu? Al preu de la seva consciència? “Con tal de escapar de su malestar, los tímidos acometen, a veces, temeridades que harían arrendarse a los intrépidos (p. 41). Us he dit algun cop que jo sóc tímid complusiu?
Lo dicho. Lectura fàcil i sense embuts.
PS
Ah! M’oblidava. Aquests és un repte directament adreçat al Viatger (coneixeu el seu blog, oi? No? Doncs us el recomano si voleu saber detalls de racons amagats de la ciutat de Barcelona). La pregunta és: noi, a quina cruïlla es troba l’edifici que surt a la coberta de llibre? Ja tardes en respondre...
Si t'ha agrada't, pots votar-me a:
15 comentaris:
Jo reconec que també he llegit alguna cosa de l'obra erotica de Mercedes Abad, aquet prenc nota.
Hi ha coses que són més veritat del que sembla...
Si és que, al final, els retorçaments més recargolats se'ls emporten els que sembla que no matin ni una mosca. Serà el descobriment de les parts obscures, l'existència de les quals ni un mateix sospita.
Mira, Veí, que al final em donaràs iuiu, eh? :P
Hola veí,
Casualment al web del Calents i Contents podeu escoltar una interessant (crec) entrevista que vam fer air mateix a la Mercedes Abad (si no ho consulteu avui estarà permanentment a la zona d'arxius mp3).
Ànims i a enviar relats al programa (calents@onafm.cat) i que l'escalfor es propagui pel veïnat!
jo també he llegit alguna cosa d'ella, però d'aquest en prenc nota.
Veí jo sóc un veïna poc sorollosa, només faig soroll, quan.....
No he llegit res de Mercedes Abad però d'aquest llibre he sentit a parlar molt. Em faria ganes, especialment perquè estic convençuda que molts som els que ens podem arribar a identificar amb la situació que narra ;D
No vull ser repel·lent, però Las edades de Lulú no es de la Grandes...?
Striper,
doncs queda anotat!
Duschgel,
buscaré una llinterna per mirar aquesta part fosca. A veure si m'espanto!
Mestre,
ja t'he enviat quelcom.
Rosa,
no cal que ho juris...
Cate,
doncs ja saps..
Violette,
no ets pedant, sisplau! El que sóc un talós, sóc jo! Tens tota la raó. Ja veig que estic fatal...Ara ho esmeno. I mil gràcies!
Ostres, espero no tornar-me cruel, freda, mentidera i venjativa! :S
No coneixia aquest llibre, i al ritme que vaig tardaré a arribar-hi (ara he començat El noi del pijama de ratlles!). Però sí que vaig llegir Ligeros libertinajes sabáticos fa molt de temps i el vaig rellegir no fa pas tant... i des d'aquella primera vegada, menjar-me una figa no ha tornat a ser mai el mateix! xD
Petonets, estimadíssim Veí!
Ei, veí ja sóc aquí, prenc el repte , tot i que la foto no la veig massa bé , em sona (potser la cagui) cap al canto de Poble Nou, al carrer Pere IV,?? isn't?
De la autora, he sentit a parlar del llibre del veí.. potser el llegeixi quan acabi el segon llibre de la Teresa Solana "Drecera al paradís" (m'està agradant força)
Ei, això de "simpàtica" m'ha arribat a l'ànima. Sempre i quan lo de simpàtica no vulgui dir que som un pollastre desplumat, és clar.
(Si a sobre de simpàtica, m'aribes a dir "atractiva", definitivament t'envio a pastar fang)
Ja se m'ha adelantat la " Crue"...No em puc despistar ;)))
Si és de lectura fàcil es pot llegir en un plis!!! Au...Apuntat...( com que no tinc feina...)
Bon capde Veí!
ME l'apunto, que necessito una lectura fàcil.
EL viatger aquest és un crack, no? Això és molt a pro de casa meu. Efectivament és el carrer Pere IV. Puc dir la cantonada? Puc? Puc?
Meta,
menjar-se una figa...Hmmm, m'ha agafat gana ara. Baixo al super del xamfrà.
Viatger,
it is, really!
Cruella,
mossega'm sisplau, que m'agrada!
Joanix,
doncs no despistis...ni em despistis.
Puji,
val, pots dir que és...
Ostres, dons va ser una inspiració, perquè em sonava , però no n'estava del tot segur.
És Pere IV cantonada Pallars, i el cartell aquest d'obres porta aquí una eternitat. A veure si acaben ja les putes obres!
Publica un comentari a l'entrada