De cinema (set): REC !

Angoixant.

Molt angoixant i marejant. El que es demana a una pel.lícula de terror és que et tingui en tensió durant la seva projecció i que et clavi algun aparell d’ensurts; encara que sàpigues quan vindran. La peli d’en Balagueró té això i més. La història en si no és original, però si el tractament formal. Tot comença (i tranquils, que no explicaré gaire més res) per un reportatge televisiu que un càmera i una locutora d’un programa de nit fan al Parc de Bombers de Barcelona. La idea és explicar com actua el cos de Bombers en una nit qualsevol. I l’originalitat rau aquí: que tota la pel.li –que comença com un vertader documental- està vista des dels ulls del càmera, professional i obedient a les ordres de la seva companya (¡Pablo, grábalo todo por tu puta madre!").

A la pel.licula hi ha por, hi ha sang, hi ha crits, hi ha nervis, hi ha tensió, hi ha ensurts, hi ha corredisses, hi ha foscor, hi ha un batec accelerat dels cors, hi ha un misteri que flota en l’ambient des que els dos bombers i els dos membres de l’equip televisiu entren a la casa de veïns (externament, un edifici de la Rambla Catalunya), alertats per uns espaorosos crits i cops que fa una veïna del segon, ja gran. Al replà de l’entrada –que no s’assembla pas al nostre– es troben la resta de veïns expectants. Amb ells viuran una experiència inenarrable: dos policies nacionals (no hi havia mossos desplegats el 2006!); un matrimoni d’ancians, una família de xinesos (pare, mare i fill) , una dona amb la seva filla petita; un vell efeminat i el president de l’escala. I a partir d’aquí, la sorpresa, la por, l’angoixa i el neguit. I els espectadors de la sala, amb ells. Voldreu escapar, voldreu córrer, i que tot acabi i no podreu. Perquè la història us haurà enganxat. Un treball d’actors de nivell. Un moviment de càmera, trepidant.

Balagueró ja em va agradar amb Darkness i Frágiles. En aquesta, potser no se supera; però a mi em va, literalment, marejar. Vaig sortir amb una pressió al pit i el cap enterbolit de tant seguir la càmera amunt i avall.

Patireu? Potser. Però això voldrà dir que la peli és bona. I que a mi m'ha agradat.

Paraula de veí.

Si t'ha agrada't, pots votar-me a: