Festa de Cap d’Any 2007 a cal Veí: un intent d’acta.

Val. Va ser un juerga de les que fan època. Estic fet una piltrafa. He necessitat dos dies per refer-me’n. I tres per escriure el post. El primer de l’any. Diuen que va bé començar-lo amb bon peu, no? Tal com el vam acabar uns quants...; els que vau acudir a la crida veïnal.

Potser hauré de fer-l'acta de l'acte en dues tongades... el cap se m’ennuvola i els dits se m’encreuen tots solets al teclat. O sigui que si em deixo alguna cosa, ho afegiu i al proper post, li poso el colofó.

La convocatòria estava feta des de feia dies, i per tant, no havia excuses. Qui va voler venir, va venir i qui no, allà ell/a... Ja se sap que com als sopars de feina, en una reunió de veïns es posa a parir precisament a qui no hi és! (Us van xiular les orelles a alguns/es, eh?)

La gent anava arribant, però per una vegada, els nois van ser més puntuals que elles. (Coi, ja que toquen a dues femelles per cap per una vegada a la vida, almenys siguem galants...) Des de la barana del terrat ja estàvem frisosos i amatents de la seva arribada, guaitant cap avall al carrer.

-Ei tu? No són ells? -va cridar la Déjà Vie mirant enlaire mentre pitjava el timbre del carrer.
-I tant! Mira-te'ls què bufons! -va certificar la Joana i l'Arare, que venien juntes amb ella. -Fes-los una foto amb la càmera, ara que encara estan serens...


-Oi tant, guaita'ls que bufons! (d'esquerra a dreta): el Clint, el Gatot, l'Uribetty, el Rondaire, el Driver, el Roberthinos i el Té la Mà Maria...
-En aquest últim ja li agafaria jo una altra cosa que no fos la mà... -va afegir la Terra, que arribava just en aquell moment juntament amb l'Euria.
-Ei, que faltàvem el Viatger i l'amo de la casa! -va cridar des de dalt el Veí. Havíem anat a obrir-vos la porta!
-Llàstima, ja he fet la foto. Ara pugem i seguim el reportatge... amb el gran angular! -va respondre la Déjà Vie.

Per l'escala es van trobar a la Rosa, la veïna del pis de sota, que sortien de casa seva amb la Silver, la Meta i la Duschgel.

-Ei, noies! Aneu cap amunt? Què fèieu? -va demanar la Joana.
-Ens hem trobat aquesta tarda per decidir que posar-nos... Hem estat emprovant-nos trapitos- va dir la Rosa.- Us agrada el que duc?
-Dona! Almenys vas més vestida que al nick del blog! -va constatar l'Arare.
-T'escau d'allò més -va fer el Gatot. abocant-se a la barana.- Vinga, amunt!

Tot i que I el Rondaire i en Driver, no anavan pas fluixos d'armilla, que diguésim...

-Jo també vinc preparada...amb les meves millors gales...No us penséssiu!

-Coi, Arare! Estàs arrevatadora, com diem els deReus! -va fer el Te la Mà.

Al poc, van arribar al pis del Veí, la resta de comensales. Bé, diguem ara per ara, de convidades.

-Uf!, uf! Com estava la C-33! -va protestar la Joana Torres.
-Doncs deu ser el mateix embús que jo he vist! -va subscriure la Violette.
-Jo he estat recollint una parell de menús mal escrits en català al xino d'aquí al costat... Perdó pel retard.
-Tu est la Lingüista elitista, oi? -va demanar el Viatger.
-Sí, però avui, d'elitista, res de res, eh?

Mentre anaven passant, sonava una cançó de benvinguda...

Quan tots érem a lloc i fetes les presentacions de rigor (i en fer els petonets algú ja va aprofitar per a fer les seves conegudes llepades) i les encaixades habituals, el Veí va començar a treure safates i begudes. Primer uns patés i unes amanides que havia dut l’Euria i acompanyat de vi del Penedès. El gel (no la Dusch) s’anava trencant de mica en mica entre tots...Desfent-se, vaja.

—A tu et conec de la darrera festa, oi? —deia el Roberthinos.
—Oh, I tant —va recordar la Silver— Encara em fa mal l’entrecuix de recordar-ho...
—Jo és el primer cop que vinc —va afegir-se la Meta a la conversa.— Fa poc que he vingut al barri i...potser em coneixeu per la roba estesa.
—Ja..., jo també, però em sembla que no serà l’ultima —deia el Rondaire mentre li rondava a la noia, sense embuts ni escarafalls, li tocava la cintura i li ficava la mà dins el paner, per deixar-li la marca de la casa.

-Hola! Jo sóc la Rosa!
-Si, ja ho hem vist de seguida - va dir el Viatger...
-I això...?
-El cul, és inconfusible! -va asseverar en Driver.

-I aquesta oloreta? -va demanar la Meta en un moment donat.
-El Gatot... que fa mitja tarda que és a la cuina...-va respondre l'Uribetty- fent mandonguilles...

-Que jo l'he ajudat a fer la salsa, eh! -va dir el Roberthinos.

-De menjar no en faltarà! Mireu què ha dut la Dusch! -va ensenyar el Clint.
.
-I què us semblen els meus postres? Eh? -va ensenyar la Joana- Què me'n dieu?
-Per llepar-se els dits, segur!

- I jo també he dut una cosa, eh! I que sé que li agrada al Veí -va afegir la Silver.

-I tant! Em xifla! -va fer. I per agraïment, li va caure una d'aquelles besades poètiques que tan li agraden.
-Hi haurà massatge avui, Veí?
-Massatge...mmmmh....a partir de les tres! Busqueu-me!
-Ei, que jo duc la guitarra! Quan comencem amb les Nadales? - va cridar l'Arare
-Comorrr? - tothom, a l'uníson.
-Juàs! És conya, nois! A que em queda bé aquest vestit llarg? No duc res a sota, eh!
-Amb tu, nena, jo faria honor al meu nom del blog. Estàs per sucar-hi pa, vamos -va dir l'Uribetty.
-Val. Jo ja hi poso el tomàquet-va saltar ràpid en Té la Mà.

- Però si jo també he portat menjar? Tot el que duc és comestible! -va queixar-se la Joana Torres!

—Ballem? —va fer de cop la CafèAmbLLet.
—La ballarem grossa, sí...—va anunciar l’Uribetty.
—Vol dir si posem música, home! —va aclarir la Silver.
-Ah!
—Heu portat res que us agradi? —va demanar al Veí al personal.
—No. Calia dur-ne? —va dissimular la Lingüista
—Ho vaig dir...eh? Només la Duschgel ha estat complidora....
—I això em donarà premi? —va fer l’al.ludida, amb una caiguda d’ulls.
—Dona....doncs... —i raonant ràpid — És clar! T’he ensenyat ja on tinc el bany?
—No. Ets poc cicerone amb els convidats, Veí...
—Doncs això té solució. Nois, aneu fent que ara tornem....—va respondre mentre l’agafava de la mà.

I va començar a sonar això:

—Tu, això va fort, oi. Sona dur, eh? —va cridar la Terra
—Dur heu dit? Què va dur? —va respondre el Driver amb la mà la l’orella —No us preocupeu! Jo vinc preparat per tot, si cal!

- Ah. Val! Jo he dut els 50 Juegos reunido Geyper, per si després la festa va fe baixa... va dir la Violette
.

- Ah, què bé! I hi ha jocs de llengua? -va dir la Lingüista.
- I tant! Jo conec una prova que tu donaries el do de lengua i de pit...-ja s'imaginava el Rondaire.

I després va sonar això altre...

El Robert i la Déjà Vie es van marcar un ball que riu-te’n tu del Saturday Night Fever...

I va seguir amb aquesta altre:

—Aquesta te la dedico, Joana...—va dir el Gatot.
—Gràcies, Gatot! —va dir la Joana Torres, a un cantó
—Gràcies Gatot! —va fer la Llum de Dona, per l’altre.
—Doncs, eh..., això,... que us la dedico a totes dues a totes dues —mentre els estampava un petó a cada galta.
—No teniu set? —va demanar la Terra, ja del tot desmelanada
—I tant!
—Doncs jo he dut això! —va mostrar la Cafè Amb Llet.

—Que corri el vodka!
—Qui s’ha escorregut ja? —va demanar en Driver.
—Ningú home!...—va aclarir el Tondo —Que jo sàpiga, vaja...
— Tondo! Anna! D'on sortiu vosaltres ara ara? — va demanar la Violette, veient-los aparèixer al menjador—Vinga, nois, a ballar.
—Nosaltres? Fa estona que estem aquí. No us havíem sentit arribar. Miràvem els llibres que té el Veí. Ara ja entenc se la seva obsessió per la lectura -va fer el Tondo-, i les reraguardes....- va afegir l'Anna. I va ensenyar el gran secret!

-Ja, ja... mirant llibres...I per això duus la bragueta baixada, Tondo? - va demanar-li la Lingüista.
- I tu els sotendiors al cap, Anna? - va preguntar el Clint.

I per dissimular, però ficant més la pota, l'Anna va afegir:

-Per cert Veí, tots els teus llits són així?

-És clar! No saps que el meu llibre de capçalera és aquest?

—Vinga! Que corri el cava! -va tallar la Terra.

I el cava va córrer...

I entre lingotasso de vodka i cava, els amics de Reus de Té la Mà van fer compliment del seu cognom i van convidar a tots a fumar. Tabac? Norrr... Em van dur i van deixar-nos de record per les properes trobades veïnals el fruit del seu treball de jardineria aplicada. Juro que les cuidaré com als meus nens!

Però mentrestant, quan començaven a córrer els canutos, la Déjà Vie s'hi va arrambar com si li anés la vida...

I vam posar la música que s'adeia al cas...

—Ei. Que van a tocar les dotze! —ens va recordar la Joana T.
—Doncs vinga raïm per tothom! He dut una mica per fer boca...—va dir la Rosa.

—La boca? Qui vol la meva boca? —va tornar a interrogar el Driver.
—Noi, estàs dur d’orella avui, eh? T’haurem de fer el centrifugat...—va dir el Roberthinos.
—I això? —va demanar la Silver.
—Una especialitat cubana que vaig aprendre allí... Te l’ensenyo? —va respondre, prest; mentre ja li ficava la llengua per tota l'oïda i la feia remenar a seixanta-nou revolucions.
—Ja l’hem d’ensenyar? Tan d’hora? —va tornar a demanar el Driver.
—Sí, tu ves fent que ara tornem...
-Un moment. Vaig a la nevera Veí, que veig que hi tens de TOT! - va despistar l'Uribetty....
- Espera'm que t'acompanyo. He d'agafar el el pastís que hi he deixat...Coi! CAfèAmbLlet! Tanca la porta que se'n va tot l'energia....!

—I si en lloc de dotze grans de raïm mengen alguna altra cosa...? —va suggerir en Gatot.
—En què penses...? —va preguntat, incauta, la Terra sense adonar-se que l’interfecte li estava fitant directament els mugrons.

La resta de gatets ja veien que el xicot anava de bona fe...

—No. Jo he de menjar raïm o no és Cap d’Any! —va protestar la Rosa.
—I si ho fem original? —va sugerir l’Euria.
—Comorr?
—Les noies fem un cercle. —va començar a explicar-se.— Ens anem col·locant el grans de raïm als llavis i els nois ens ajudeu a empassar-nos-les...tot girant al nostre voltant. Quan toqui la campana, la que tingueu al davant és l’agraciada
—Això és un classe de P4 i jo no m’he enterat? —va remugar el Té la Mà Maria
—Mira que la Tarambana no ha vingut...—va aclarir la Joana.
—Serà a “empassar-nos-els”... —va especificar la Lingüista... — “Els”, Pronom feble que actua de complement directe masculí
—Vine cap aquí nena, que et faré un “viatge” per tots els complement directes i circumstancials amb el raïm de pretext...—va fesuggerir-li el Viatger
—Digues-li original.... -va dirl'Anna.
-Orinal? Qui vol un orinal ara? -va pregunatr el Driver mentre ja s'imaginava per quin gram de raïm començaria.

Sense gaire temps a reacció, va començar la improvisada roda. No cal dir que aquell va ser el pretext idoni per acabar l’any de la manera més divertida i començar-lo ben humitejats.

I amb el darrer toc de campana, mentre el Clint li burxava el fons de la tràquea a la Terra buscant-li el gra de raïm que havia perdut i no havia manera de desempallagar-los, la Dusch va encendre els coets que havia dut.

-Els encenc ja o què, gent? -va demanar, neguitosa la germano-catalana.
-Espera, Dusch, que ara m'arriba...., un momentet...-va cridar el Gatot des del racó mentre es treballava les dues Joanes, gates maules elles, també.
-Marramiauuuuuu! (I ja no vam saber si aquella llum que va il.luminar el cel de Barcelona era un coet o el Gatot que s'havia precipitat...)

—Que xulo!
—Oh. Oh,..oh...
—Ha marcat el Barça? —va demanar en Driver, amb un pedete lucido considerable.

Mentre tot eren salts d'alegria, la Violette ens va sorprendre amb una indumentària molt francòfona.

I és clar, tots vam voler ser Papa Noël per una nit. Però jo tenia la disfressa ben amagada... i preparada (que m'ho havia xivat!)













I vaig negar haver signat mai res de semblant a això...


-Veí, Ets un traïdor -va dir la Joana- Jo et creia fidel a la causa!
-Noia! Que no sóc de pedra, jo!
-Doncs me'n vaig a curar a algú altre? Algun voluntari per fer de malalt...?

I a tot l'elenc masculí li vingueren unes febredes sobtades que necessitaven una cura immediata...I una música adient.



-Deixat NOMÉS la cofia, nena! -va demanar el Driver

I és clar, amb tanta escalfor al damunt, al final vam acabar tots a la piscina coberta i climatitzada que el Veí té al terrat.

-Em deixeu passar? -deia en Clint-Aprofitaré per fer els 100 m estils ara que tinc espai.


-Té noi, no et preocupis. Tinc aquesta per tu solet....-va donar-li el Veí.


Encara tinc la imatge al cap de la CafèAmbLlet demanant (ara no recordo a qui; el cava ja m'havia pujat sobremanera): "Hem poses crema, guapo ?" Però coi, ja es veia que la noia anava sense Cafè i de MalaLlet! Si resulta que érem de nit i no feia sol, erquè caram voldria la crema!!!

(continuarà)

Si t'ha agrada't, pots votar-me a: