7 de juliol de 2008

Lectures, obligades o no, sobre Barcelona. Una selecció veïnal



Li dedico el post a Jordi JVR,
un paio que té un blog on sempre
s'aprenen coses de la ciutat de Barcelona.
Aneu-hi i no us decebrà.

Fa temps, en Robertinhos (o he escrit bé?) i la Rita em varem demanar (ells deien plis, plis) a partir d'un comentari que no sé on vaig fer, que els digués quines eren les cinc novel.les que jo destacaria sobre Barcelona. No cal dir que sobre la ciutat s'escriu i s'ha escrit molt i abastament (jo mateix alguna vegada, modestament, ho he intentat fer). La ciutat és en si mateixa matèria literària de primer ordre. Sempre hi ha hagut una diatriba sobre quina és LA NOVEL.LA de Barcelona (i aquí, el llibre del Pàmies no compta). Moltes ciutats tenen la seva "novel.la" o el seu autor fetitxe: el Dublin de Joyce, el París d'Hugo, el Londres de Dickens, la Viena de Zweig, el Sant Petesburg, de Dostoyveski, la Praga de Kafka, el Nova York d'Auster, el Buenos Aires de Borges, la Lima de Vargas Llosa, el Tokio de Murakami, la Roma de Moravia, la Lisboa de Saramago,... i tants i tants d'altres.

Doncs Barcelona, no. Ni ens cal, tu! M'agrada ssaber que hi ha molta gent que té novel.les excel.lents sobre al ciutat: Montalbán, Genet, Montserrat Roig, MCarme Riera,

És evident que la ciutat ha generat de forma directa o indirecta molt bones novel.les (parlo de novel.els, eh? no d'assaig; que aleshores enacra es dispara més la quota). I algunes, com les de Falcones o Zafón, de recent aparició. Barcelona, ven. Massa que ven. Per això m'agraden més avait les novel.les d'abans del boom olímpic. Hi ha molts historiadors que han fet de Barcelona el seu modus operandi. I cronistes cèlebres: Sempronio, Voltes, Duran i Sampere, Permanyer,... Precisament d'aquest m'agrada consultar : Cites i testimonis de Barcelona, Ed. La Campana. Un totxet que recull mil citacions des de l'època dels romans fins l'actualitat que escriptors o viatgers cèlebres -i no tan cèlebres-, han deixat escrit (o mal escrit també) sobre la ciutat. Segur que hi trobeu personatges i fets curiosos...

Però al que anàvem. Cinc novel.les. Les meves.

1. La marge, d'André Peyre de Mandiargues. Lectura obligada. Premi Goncourt el 1967. Una història colpidora d'un exili interior i una baixada en caiguda lliure del protagonista, un rossellès Sigismond, en una Barcelona gris i ofegada de postguerra sota la bota de del Fuhroncle, mixtura de Fuhrer i forúnculo que encarnaba Franco. Potser els barcelonins no érem tan apagats i esmaperduts com sembla extreure's de la novel.la; però s'hi respira els aires del barris baixos i puteros de l'època. No entenc com encara ningú en fa una ruta literària. Si algú em paga, la monto.

2. La febre d'or, de Narcís Oller. Un clàssic. L'ascens als altars i la caiguda a l'infern d'un menestral, Gil Foix, enriquit per l'especulació borsària. Deliris de grandesa, traïcions, maniobres, depotisme, signes inequívocs de la classe benestant de finals del XIX. Un retrat fidel d'una època i d'una gent que va marcar la formació de l'Eixample.

3. Vida privada, de Josep M. de Sagarra. Obligada lectura. Retrat de tres generacions d'una família acomodada, els Lloberola, en la Barcelona dels anys 30;xoc de contrastos entre la burgesia intel.lectual dirigent i l'ambient obscurs dels barris baixos. Hi surt de tot: sexe, costums, amistats, política, religió,... La ciutat creix amb la novel.la. Una hipòcrita lucidesa la de Sagarra, amb un domini de la llengua que molts ja voldríem.

4. La ciudad de los prodigios, d'Eduardo Mendoza. La ciutat que creix a batzegades entre dues exposicions universals, 1888 i 1929, de la mà d'un escalador nat. l'Onofre Bouvilla, pervers, cruel, triomfador. Marcat per la relació de tres dones- Un ploam àgil, sagaç i cíncia la de Mendoza. Moviments socials convulsos i una al.legoria del poder i el joc brut; i al pols ciutadà d'una ciutat que creix per fer-se un lloc al món.

5. El Barcelonauta, de Pep Albanell. Ho sé. No els arriba ni a la sola de les sabates a les altres i a moltes més que deixo fora (Ramona adéu, de la Roig, o La Rosa d'Alexandria de Montalbán, o L'Atles furtiu d'Alfred Bosch, o La Xava, de Juli Vallmitjana, o La sombra del vent, de Zafón, o Últimas tardes con Teresa, de Juan Marsé...) . Però va ser la primera novel.la que vaig llegir en català. I això marca. Com el primer amor. Com l'amor del Quim, el protagonista, per una ciutat que vol deixar però que el destí s'entosudeix a no deixar-lo anar. Aventures i desventures d'un jove en una Barcelona variopinta, cosmopolita, oberta, predemocràtica, imprevisible, en plena dècada anys 70. Tot el contrari d'ara. Per joves i nostàlgics.

Si voleu ampliar informació sobre literatura i Barcelona, us recomano aquest enllaç. Un blocaire que domina la bibliografia com jo les relliscades ortogràfiques. Un autèntic bibliòfil, un gat vell dels llibres. A més d'altres coses...

I si no, podeu comprar aquest llibre. Setze rutes literàries que us faran descobrir racons amagats de la ciutat.

Si t'ha agrada't, pots votar-me a:

Votam al TOP CATALÀ!

16 comentaris:

Viatger ha dit...

Molt interessant, la veritat es que sols he llegit al Mendoza i els Marsé i els actuals de Zafon i cia.

I m'has fet venir al cap una novel.la negra dels anys 60 que vaig llegir fa temps , que passava a Barcelona, sobre uns llibreter del carrer de la Palla, i l'he buscat a casa i no l'he trobat, però crec que sé on el tinc. Així que el trobi, t'ho comentaré!


Ah, i gracies per l'enllaç del JVR, no el coneixia, l'enllaçaré

Ens veiem

Rita ha dit...

Gràcies, veí! :)
He mirat la llista del Diari d'un llibre vell i no sé si és el lloc adequat, però no l'he vista. Et sona Quan mataven pels carrers del Joan Oller i Rabassa, fill de Narcís Oller? L'Ibàñez Escofet sempre deia que era un llibre que s'havia de llegir. Segons que diu a la contraportada, "la 'crònica fidel' de l'època dels atemtats anarco-sindicalistes. D'altres l'han presentada com una 'novel·la social". El vaig llegir fa força temps, és prou interessant també.
Novament, gràcies, veí.

Rita ha dit...

Per cert que en el bloc del Diari d'un llibre vell vaig veure, aquest cap de setmana, que demà, dimarts, es presenta el llibre de la Catosfera literària a l'FNAC de Pl. Catalunya, a les 19:00.
T'hi poso l'enllaç:

http://www.llibrevell.cat/wp/2008/07/05/presentacio-de-la-catosfera-literaria-08/

Striper ha dit...

Com sempre unes bones recomenacions!!!!

Robertinhos ha dit...

merci Veí!

sol he llegit a en Mendoza i no crec que em tiri al Barcelonauta,però miraré la resta.

I gràcies pels links!

núria ha dit...

Bona tria!
Buscaré La marge que no he llegit.

JoRDi JVR ha dit...

Osti veí, quin honor que m'hagis dedicat un post! i que em recomanis en el teu blog, això m'anima molt a seguir, de veritat gràcies!! no m'ho esperava.
El teu recull de llibres: estupendo, i mes per un amateur com jo que pica d'aquí i d'allà de totes aquelles coses curioses i velles histories de BCN.
Jo et recomano un llibre, per a tu
que tant t'agraden aquestes antigues histories de BCN, i on podràs trobar moltes curiositats de la BCN antiga i descobrir detalls que sovint sens escapen de la vista.
Es diu "La Barcelona del Vent" de
Mercè Vallejo/David Escamilla.
"Un viatge pels racons de la Barcelona secreta inspirats per L'ombra del Vent"
Salut company!

Arare ha dit...

Ohhhhhhhh, veí, veig amb goig i alegria que només em falta llegir "La marge", però ja que me la recomanes... quan torni la buscaré.

Petons literaris

Anònim ha dit...

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/99679

Recomanació poètica sobre Barcelona: el recull "Game Over" de David Castillo

Salut!

David Figueres

Sani Girona Roig ha dit...

Hola tots els veïns.
Jo em permetro afegir a la llista una recomanació.
La Gangrena de Mercedes Salisachs.

El vaig llegir i rellegir vàries vegades fa una vintena d'anys. Em sembla un llibre magnífic i interessant.

Metis ha dit...

acab de llegir a mendoza i no em tempta mes. a barcelona prefereix passejarla, no llegirla.

salutacions

El veí de dalt ha dit...

Viatger,
espero recomanació. No serà "LA bíblia valenciana" del R. TAsis?

Rita,
conec el llibre de l'Oller, però no l'he llegit. Un bon motiu per fer-ho ara.

I sí, ja has vist que s'hi presentava el llibre. I jo hi era. Vas fugir de pressa!


Striper,çde res!

Robert,
idem. de ídem

Núria,
fes-ho i em dius el què!

Jordi,
ja l'he fullejat el llibre. No sé...Val la pena? Si to ho dius, me'l compraré. Però l'Escamilla em sembla que va picotejant aquí i allà sense molt rigor. Potser m'equivoco.

Arare,
en castellà és "Al margen", que lo sepas. T'encantarà. Espero.

David,
Pren nota. Ja l'havia vist citat.

Sani,
també el vaig llegir fa...uf! Potser no comparteixo el teu entusiasme, però és força recomanable.

Metis,
doncs passeja i...ens l'expliques!

Viatger ha dit...

Ostres veí, has estat mes ràpid que jo, si que és aquest , ets un crac !

Abogada en Bcn ha dit...

Molt bé el post! Jo ara em posaré amb el Pepe Carvallo que ho tinc pendent...

RY ha dit...

Désolé, no vaig poder ser ahir a la FNAC espero assistir a la propera presentació al Café Florian, a la Piazza San Marco, a Les deux magots del Bd. Saint Germain o al Brasileira del chiado. Paga l'Ibañez, naturalment!

1) A la teva cole et falten les d'en Paco González Ledesma.

2) 1848 -
http://books.google.com/books?id=DTt2Ij0hwHYC&printsec=frontcover&hl=ca&source=gbs_ViewAPI

3)versió gb on line:
http://oreneta.com/libro-verde

Excel·lent bossa nova, veí i... Star shines in a... dream a little dream.

El veí de dalt ha dit...

Vatger,
crac catacrac!

Abogada,
Asesinato en el Comité central?

Ry,
Prenc nota i en paralré del Libro verde aquest!