4 de juliol de 2008

Memededicatòries blocaires (9 ): un sopar violeta


Vaig veure la nota a la bústia Vaig respondre prest a la invitació Vaig deixar-hi un missatge sota el llindar Ella acceptà també On veure’ns? Terreny neutral? No No podia ser Serà al terrat, amb la ciutat als nostres peus i una lluna de juliol damunt les testes La volia tota i la sentia plena Va venir a l'hora convinguda, doncs Puntual, com la vesprada Un truc breu al timbre El senyal convingut Poso música Sé que li plaurà Me la imagino una mica com ella Obro I la nit es fa llum de cop Un retall esvelt al llindar de la porta Tanco els ulls i premo els punys Un desig golós em pujà al vel del paladar Al davant un vestit llarg, negre de setí, espatlles nues, barbeta enlaire Els cabells deixats anar Una llarga tela que s'arrapava al cos, siluetejant-lo, voluptuós El ventre ters Els pits molsuts Li feia unes cames més llargues del que són en realitat I aquest somrís que omple l'estança Vam besar-nos a la galta Tímids Nerviosos Com fulls trèmols El seu perfum em va omplir els nadius És...? Sí, olor de roses I tu duus..., oi? Somriem plegats Passa, passa... T'he dut una cosa que sé que t'agrada Un pastís? No calia dona! Tu poses el sopar, jo les postres Tu poses tot amb la teva presència Ets com una presència coneguda Deixa'm, el deso en fred Passa, passa,...

El sopar? No el recordo Parlàvem sense deturador No hi havia punts ni comes Un encenall de mots als clot dels ulls Era com si ens coneguéssim de tota la vida I tant sols havíem creuat algun mot al replà No feia preguntes No volia respostes No havia dubtes No calia trampes El glops de cava queien a raig Rialles franques Lectures Versos esparsos Ho va dir el poeta Recordes? Et tu seras aimée de mes amants, courtisée par mes courtisans. Tu seras la reine des hommes aux yeux verts dont j'ai serré aussi la gorge dans mes caresses nocturnes Ho recordo tot Com oblidar-lo? Com oblidar-te des d’ara mateix Com el bes aeri al vagó de tren Arpegis a l’encalç de la tenebra Eres tu? No Però tan li fa Viuria tota una vida en un sol dia per saber-te plenament, sense assedegador possible A cor què vols Això ho dius a totes..., em retreus Potser Potser sí però... Un oreig t’erisava la pell Tens fred? Et toco amb dos dits l’espatlla Pujo pel coll La galta Un instant és suficient No em besaràs? Sóc tímid, ja saps... Percebo el batec més endins de la mirada És un foc latent que crema de només pensar-lo Entrem a dins

Penso el seu cos Una serp viperina al fons dels ulls Uns llavis lascius i una saliva eixuta Giragonses al meu voltant Ets bruixa, oi? Ho sóc Ets fetillera, també? A voltes Emmetiza'm amb els teus ulls Enverina'm amb els teus besos Calla ja Vine Tinc el dit estès sobre els llavis I besa'm Calla calla call cal ca ca... Callo, doncs I se’m fa un cel dins la cambra Sóc pres a tot, orfe de sentits Presoner del seu alè vaporós

Sense punt ni comes Sense gaire preàmbuls ni giragonses Ara és un ball de mans sense partitura Cau la roba A terra estesa M'esperaves? T'esperava Tan de temps aquí així i ara... Em vols? Et vull Em tens Et tinc Digues que tot aquest temps... Tot aquest temps Diga'm que sempre m'has esperat Sempre t'he esperat I després? Desprès què? Tu i jo El record No tardis No vinguis No vagis No fugis No surtis de dins meu Queda’t Omple’m per tu i de mi Tu la llum Jo l’ombra Clarobscur de tot plegat Ens fonem en negre Tots dos Com la nit que ens acull i ens sotja Silenci

Sents la música? Fa temps que no sento res, ja Escolta-la ... És un arpegi al teclat Cada volta que la nota ascendeix és un pessic a l'anima Com sabies que m'agradava? Sé més de tu del que no et penses I tu qui ets? Un taumaturg també Una miratge als teus ulls Un tord sense niu Un pou sense fons Però no hem de parlar de nosaltres, sinó d’ells Deixa que els nostres cossos parlin per nosaltres Menteix-me T’estimo Senefa’m el cos amb els teus llavis Silueteja’m tota amb el teus dits Endolceix-me el sexe Assaboreix-me els somnis Digues que sempre hi seràs

No

Hi seré per sempre més

I ja només hi ha una cançó al nostre temples Que giravolta Que giravolta sempre Som tot en i per un Els meus dits són les notes sobre el teu ventre tou Sobre les teves cames arquejades Sobre els teus braços redós de naus a la deriva Sobre l’ombra del teu benefici No em miris així Així, com? Com si em volguessis prendre'm T’he pres, no ho veus? No No veig res Només oloro Toco Palpo Llepo Sento Sóc

Visc

Cavaller vençut en el camp de batalla, reto les armes en el combat

Me n’he d’anar Es fa tard Ja! Ja?, dius Saps quan temps fa que hi som? Un segon Una vida Un miler d’anys No sé Ja no tinc noció del temps ni de l’espai No sé re Jo diria que... Ara que et diria
que no et deixessis mai Oblida’m i recorda’m sempre així Així com? Com un desig atàvic Com una boira efímera Com un bes lilà al clot del ulls

Aspes de molí sota un vent salvatge

Vaig sentir el timbre Obro els ulls M’hauré adormit? Corro a obrir la porta Poso música Un retall esvelt al llindar de la porta
Hola, m’esperaves?

El somni recomença...

Si t'ha agrada't, pots votar-me a:

Votam al TOP CATALÀ!

9 comentaris:

Rita ha dit...

Ummmm... Com m'agrades quan et poses així... :)

Rita ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Striper ha dit...

Llegir un triller veinal de bon mati m'agradat.

Joana ha dit...

Encisador..
Petonets

Violette ha dit...

Va ser una nit preciosa, tal com l'havia imaginada, un plaer pels sentits, unes imatges per guardar sota la clau del silenci.

Vindran més sopars, però el primer, com sempre, serà el més recordat...

Abogada en Bcn ha dit...

Ostres...què dolç! què maco!

raTeta ha dit...

Tendre, romàntic... allò que totes volem viure i sols algunes gaudeixen...

menta fresca ha dit...

mira, només puc dir la meva paraula preferida UAUUUUUU!

El veí de dalt ha dit...

Rita,
com? D'esquena?

Striper,
triller amb final suposat...

Joana,
de res!

violette,
i tant! El primer no s'oblida mai!

Abogada,
merci!

Rateta,
algunes? Moltes!

Menta,
no seràs licàntrop, tu ara?