Del museu del disseny friki (9): Les teles-filmines

Qui es recorda d'aquestes "teles" que deixaven veure, a contrallum. vuit o deu diapositives que s'hi amagaven? Les venien com a xurros en botiguetes de souvenirs fa anys...Potser encara en queden? No ho sé. Recordo haver-ne comprat una al Zoològic, amb el Copito de Nieve com a star system i en alguna ciutat francesa, de record d'algun viatge.
Però també recordo aquella tele amb fotos de xiquetes mig despullades amb actitud picarona que un company d'escola em va deixar un cap de setmana. Tenia aleshores nou anys. Aquell diumenge jo anava de comunió (no meva, d'un altre amic) i, és clar, vaig ser el punt d'atracció a l'hora dels postres.
Encara em recordo el calbot (amistós i solidari) que em va fúmer el pare quan es va adonar, estranyat, que tots els nois estàvem fent pinya al voltant d'aquell aparell enlloc de córrer i empaitar-nos pel jardí del restaurant on havíem anat a dinar. Evidentment, quan l'home va mirar pel visor, la tele de marres va ser confiscada ipso facto. Vaig sentir de lluny algun "Jesús, Maria i Josep..." d'alguna àvia escandalitzada quan ho deuria explicar, tot rient, el pare. Segur que després, deuria córrer taula amunt i taula avall la ditxosa tele...
I jo no entenia que hi hagués per tant.
Però també recordo aquella tele amb fotos de xiquetes mig despullades amb actitud picarona que un company d'escola em va deixar un cap de setmana. Tenia aleshores nou anys. Aquell diumenge jo anava de comunió (no meva, d'un altre amic) i, és clar, vaig ser el punt d'atracció a l'hora dels postres.
Encara em recordo el calbot (amistós i solidari) que em va fúmer el pare quan es va adonar, estranyat, que tots els nois estàvem fent pinya al voltant d'aquell aparell enlloc de córrer i empaitar-nos pel jardí del restaurant on havíem anat a dinar. Evidentment, quan l'home va mirar pel visor, la tele de marres va ser confiscada ipso facto. Vaig sentir de lluny algun "Jesús, Maria i Josep..." d'alguna àvia escandalitzada quan ho deuria explicar, tot rient, el pare. Segur que després, deuria córrer taula amunt i taula avall la ditxosa tele...
I jo no entenia que hi hagués per tant.
Altres objectes del Museu Blocaire del Disseny Friki:
7. La tomata ensucrada (pel Gatot)
8. Les mans dorades (per Arare)
9. Les teles-filmines (per Viatger)
8. Les mans dorades (per Arare)
9. Les teles-filmines (per Viatger)
Si t'ha agrada't, pots votar-me a:
8 comentaris:
Ja et ve de jovenet l'afecció per les noies mig despullades...
;)
Ostres si que las recordo i las de les noies mig despullades...També!!!!
No entenies que ni hagués per tant i segur que segueixes sense entendre-ho.
Iep! T'afegeixo a favorits per anar-te llegint, que veig que actualitzes sovint i a més tens una pila d'enllaços interessants. Salut!
Oooh, jo també en tenia una d'aquestes quan era petita, però no hi sortia cap xica mig despullada, ni xic... Hi sortien imatges de Benidorm o algun lloc per l'estil.
I ara que me'n recordo... en tenia un altre que era una màquina de retratar...Quina gràcia!
a veure si penso d'enviar-te alguna foto
Jo de petita en tenia un caramull d'aquestes teleeeeees!!! Quin records!!! Ais, m'estic adonant que començ a tenir una edat jejeje. Encara se'n fan? Fa anys que no n'he vistes...
Ah! Però a les que jo tenia no hi sortien noies mig despullades jajaja :S
Publica un comentari a l'entrada