Blog Day i posts veïnals

Veig al blog de la Platxeria (un d'aquest blogs que cal seguir d'aprop) que el 31 d'agost -o sigui, avui ja faig tard, com sempre) és el Blog Day. Per un moment havia llegit Blog Gay. (Com que te'ls trobes fins a la sopa, en aquest xicots!). Però no. Es tracta de mencionar 5 blogs que recomanaries per algun motiu especial i fer-ho saber al món mundial.

No m'agrada això de celebrar en un dia en especial algun tema en concret (per ser sincer, ni m'agrada celebrar els meus aniversaris que van caient-me, inexorablement, al damunt); però com que això lliga amb allò que feia de tant en tant de recomanar posts de blocs veïnals (o no) que segeuixo; aprofito un post que tenia preparat per aquest dia.

Així, els meus cinc nominats pel Blog Day (amb enllaç al post que en el seu dia em va encantar) del 2009 són:

1. Realitat vs. virtualitat, de la Llum de Dona. La prima dona del replà (vull dir, que va ser la primera veïna del blog); no que s'assembli a la Caballé! Els seus escrits tenen un encant propi que jo no he de descobrir. Aquí es veu. I a més, parla d'un altre blocaire que cal donar de menjar a part. I deixar que et llepi.

2. Itching like grass, del Dessmond. Un analista del morro fi. Les seves anàlisis són contundents i segur que no les llegeixen els que ho haurien de fer. Qualsevol pot ser vàlid. Poso l'última, que té esperit"guerriller".

3. Donarem de menjar als rics... de Te la Mà, Maria. Els seus són posts "pictòrics" i musicals. Els companys de Reus ens solen gratificar sovint amb una reflexió àcida i corrosiva sobre l'estat del món i del nostre país. Sense pèls a la llengua. Si cal rajar, es raja, què collons!

4. Gabies, carros i pianos, d' Anna Tarambana; un veïna, si més no, peculiar. M'agrada la franquesa i frescor que traspua el seu estil. De les priemres que vaig descobrir i manté el seu llistó alt. I perquè va ser companya del Blocaire invisible. Aquesta repetirem, oi xata?

6. Jota eme, de Busca qui t'ha pegat, un blocaire valencià, advocat, homosexual (la Rita Barberá deu estar encantada!), que escriure descarnadament sobre els seves experiències de feina, de llit i amoroses. Sense més morbo que el necessari; i amb una coherència i sentit de l'humor envejables.

Després s'ha de dir als nominats i posar-ho al Tecnocratti. però això ja em fa una mandra del carall...

Si t'ha agrada't, pots votar-me a: