Imagina't... la Duschgel que truca la porta...
La Duschgel era una de les veïnes històriques del replà. Ens va deixar fa un temps i fa un temps ha retornat. Com una segona època d’una revista de nivell. Però ha vingut amb la mateixa força d’antany. O més. En un dels seus darrers posts ens posava un repte. I ja sabeu que el veí té la crosta fina. Només cal que una veïna vaporosa com la Dusch obri el pany, que surto ràpid a mirar per l’espiell a veure què passa.
Ella escriure un poema encès. D’aquells que llegint ja t’imagines la situació. Vaja, que la vius. I a sobre, la noia, va i li posa veu. La seva. No era el primer cop. I no en tenia prou amb la gosadia, que ens convidava a fer el mateix: a llegir el poema i enviar-li la gravació. I alguns/es ja ho han fet!
El veidedalt, que abans que res és un cavaller, es va sentit obligat a respondre la requesta. Almenys, algú que un dia et va ensabonar l’esquena li has de tornar el favor. Però havia de ser peculiar; és clar. I vet aquí que armat amb el Pompeu Fabra, em llenço a versionar lliurement –amb el permís de la Duschgel, i si no, me l’agafo— el text del poema… i en català!
El transcric, doncs. El teclejo a l’ordinador. Em vaig a fer gàrgares (Vull dir, que em vaig aclarir la gola a la pica). Em barallo amb l’ordinador per saber com caram es fa per gravar-se un mateix la veu (us juro que no tenia ni idea) i miro de fer els deures el millor que he puc amb música de fons inclosa (que no sé si se sent gaire).
I heus ací el resultat. Us juro que no em reconec la veu. I jo que creia que era com la de Humprey Bogart!
Va per tu, xiqueta. I per aquells/es que teniu imaginació. O sigui: tots i totes.
Aquí el text
Imagina’t que surto de l’habitació
tancant la porta rere meu.
I tu segueixes amb els ulls embenats.
Era el convingut.
Imagina't que abans de res
hem somiat les formes dels nostres cossos,
al tacte.
I al tacte hem sentit la nostra escalfor,
fins aleshores reprimida.
I ens hem assaborit per primer cop,
a les palpentes.
Era el convingut.
I ens hem embriagat
de la nostra olor particular.
Íntima.
I ens hem xiuxiuejat els mots,
quasi imperceptibles.
Imagina’t el meu neguit
unes hores abans.
Esperant-te a la cambra de l’hotel
amb els ulls embenats.
En la foscor.
Fins que he sentit com obries la porta.
Imagina’t l’acord a què arribaríem
tan sols per la força
d’uns pensaments
forjats en lletres.
Imagina’t-ho.
Sense conèixer-nos el cos,
ni l’edat,
ni la història,
ni el nom.
Tan sols els mots
que el nostre desig ha unit.
¿T’ho imagines?
I aquí, el text de la Duschgel
Imagínate que salgo de la habitación
cerrando la puerta tras de mí.
Y tú sigues con los ojos vendados.
Lo acordado.
Imagínate que antes de eso
hemos soñado las formas de nuestros cuerpos
al tacto.
Y al tacto hemos sentido nuestro calor,
reprimido hasta entonces.
Y nos hemos saboreado por primera vez.
A tientas.
Lo acordado.
Y nos hemos embriagado
de nuestro olor particular.
Íntimo.
Y nuestras voces se han susurrado,
casi imperceptibles.
Imagínate mi inquietud,
unas horas antes,
esperándote en el cuarto de hotel.
Con los ojos vendados. En la oscuridad.
Hasta que te he oído abrir la puerta.
Imagínate el acuerdo al que llegaríamos
sólo por el impulso
de unos pensamientos
plasmados en letras.
Imagínate.
Sin conocer nuestro físico,
ni edad,
ni historia,
ni nombre.
Tan sólo palabras
que han unido nuestras mentes.
¿Te imaginas?
Si t'ha agrada't, pots votar-me a:
10 comentaris:
Collons, si m'ho imagino! Que amb els ulls embenats i tot ho veig ben, ben clar! Com en saps, Veí, com en saps! Sort que ho acabo d'escoltar ara, que tot just m'he llevat. Que si ho arribo a sentir ahir a la nit, vaja, és que no m'hauria pogut dormir.
Moltíssimes gràcies, Veí, ara actualitzo el meu post.
Ui que et poses sexy...El que vols és enamorar les dones del teu equip rival...Mira que sóc dèbil...No continues. I tapar els ulls és perillós...
És bonic aquest món amb aquestes col·laboracions. Felicitats per la veu i el poema.
mmmmm.... quina bona música! per no dir quina VEU!:)
molt béeeeeeee
caram veïnet, quina veu!
Veí, ara em sap greu la conyeta que t'he anat fent aquests darrers anys. Pensava que eres un home de mitjana edat, com jo. Per la veu, intueixo que ja fa dies que t'has jubilat. I jo a la gent gran li tinc respecte. A partir d'ara, Veí, us tractaré amb més educació. I us diré de vostè o de vos, com li vingui més de gust.
Uauuu!ÔÔ
Què diu aquest de la veu..explica-li que és emoció i sensualitat en estat pur... Ui, ui el proper partit, ui...
Veí, que sóc la seguidora 100 :) bon post, bona veu, molt bon bloc :) Salutacions!!
Dussh,
un plaer imaginar...i col.laborar!
Emily,
que sàpigues que les nostres jugadores saben jugar ulls clucs!
Joana,
ensabones més que la Duschgel! ;.)
khalina,
de cazalla!
Paseante,
preferiria de Magnífic, com els rectors universitaris. Però tu em pots dir "carallot" sempre que em tractis de vós, amb accent.
Arare,
alssssa manela!
Zel,
pobre, que sabrà ell...
Cris!,
esperava amb ànsia qui seria la 100! Merci! Ens llegim!
Mmmmh! Vaig a dutxar-me amb aigua ben calenta, d'aquella que et deixa ensomiada i disposada a tot... genial! :-)
Publica un comentari a l'entrada