11 de gener del 2010

Diari d’un veí exiliat (1): La partença




Dia 1

Estació de Sants. Barcelona
21.30 h


Buenes! Quisiera un billete para anar a Colemar Vieju

—Ya me puede hablar en catalán, ya; que desde que nos han traspasado a la Generalitat estamos obligadoss a entenderlo y àdhuc, a parlar-lo.

—Ah! Caram! Això de la Renfe catalana va de debò, doncs.  És que jo he de començar a practicar el castellà, sap. Vaig a fer un curset allí, precisament.

—Por trabajo? Digo... por feina? O va a pasearse?

—Per collons, més aviat. És llarg d’explicar... I no em parli de passejar... Doni’m un bitllet al lloc aquest. Perquè hi ha estació de tren allà, oi?

—Sí, hombre!  Això és a tocar de Madriz, como dicen allí! La capital! Se baja en Chamartín, donde le deja el Estrella y de allí, se coje un cercanias, y en media hora está en la ciudad.

—Doncs això. Un bitllet. Quant és?

Anada i vuelta?

—Espero tornar,...si no em quedo en l’intent.

—La tornada la ha de hacer en quince dias, si no,…

—Crec que estaré més de quinze dies..., sí.

—Pues anada solamente. No irá a la cuartel, verdad?

—Hi ha un quartel?

—Sí. Cerca, yo juré bandera allí. En el 59! ... Lo digo perquè hacemos un descuento a los reclutas...Como que veo que me va con esta maleta de la postguerra…

—Ja veig que el traspàs també els ha despertat l’humor. En fi... Aquí té.

—Sale de aquí mitxa hora, que lo sepa.

—I quant dura el viatge?

—Nueve horas. Son 40 euros.

—Collons!

—Será en litera en un compartimento de seis plazas. Tiene sort. Solo hay otra litera ocupada. Buen viatge!

Pago i arrossego la maleta. Demano sis vegades l’andana del tren a Madrid i tots m’envien a l’AVE. Però jo no vaig en AVE, els dic. «¡Ah, va en el borreguero!», em diu un jove morè, d’accent cubà. «Pues es en el andén 25». L’últim. Ho suposava. Arrossego la maleta fins al lloc. La pujo amb bous i esquelles (com es dirà això en castellà?) dalt de la plataforma i busco el compartiment que em pertoca. Trobo una dona del servei, fumant com un carreter, amb la permanent caducada, que m’indica el vagó. Això és més estret que les voreres de Gràcia! A l’entrada, una altra dona, grassa com la polarda de Nadal de l’àvia, forceja amb el seu maletot que vol encabir sota una llitera. És impossible que hi càpiga. Com impossible és que ella càpiga en la llitera. Miro el número i és just damunt la meva. Ho suposava. «Joven, me puede ayudar a subir?». Deu estar de conya. Dos-cents quilos en canal per aquesta escala esmerlida?, penso. Ella, però fa l’intent i jo, per educació, empenyo des de darrera amb l’espatlla dreta i les mans als seus malucs, que s’enfosen sense tocar os. I a sobre, a mig alçar la cama, cau enrera, aixafant-me contra la paret i deixant-me sense respiració. «Uy, perdone! Que tope soy» I mentre ho dius, ja m'ha posat mà a la pebrotera. La realitat s’imposa. «Miri, li deixo la meva llitera. Jo ja dormiré a dalt.» «Muy amable joven, no parece catalán». Ostres, comencem bé! Comença a despullar-se allí mateix  i em pica l’ullet. «No le importa.¿verdad?». Pujo com un esperitat dalt la meva llitera i corro la cortina. Amb doble llaç.

El trajecte és un suplici. La morsa, a banda de no parar quieta i sacsejar tot el vagó ella sola, ronca a cor que vols (una altra frase per preguntar). I canta jotes dormida! No puc tancar l’ull i encenc el llum. Començo a llegir el llibre que duc a la bossa de mà: Manual del español urgente, editorial Cátedra. La meva bíblia durant dos mesos.

En arribar a l’estació, només mitja hora més tard del previst, deixo la dona forcejant i cridant per sortir de la llitera. «¡Joven, écheme una mano!» Veig venir dues hostesses amb un gat hidràulic. Les deixo fer. No vull rebre algun cop de michelin greixós a la cara.

Miro el paper que duc al damunt: “Família Alvarado Gonzalez, calle de la Mosquilona, 8; 3º 2ª. Colmenar Viejo. I un telèfon. Me’l  poso dins la caçadora. Arrossego la maleta. Busco la plataforma que em durà al meu destí. Fot un fred del cagar i encara és negra nit. I en canvi tot és a rebentar de gent. «Collons, aquí també es treballa», penso. He d’empènyer el cap per entrar dins el vagó. Sento la primera conversa del dia: «A ese niñato de Messi le cortaba yo los güebos por chulapas. ¡Mira que hacerle un hat trik al pobre Tenerife!”. Busco al diccionari de butxaca espanyol-polaco la paraula hat trik. No surt. Deu ser argot madrileny. 

Veig que això del castellà serà més difícil del que em pensava.

Si t'ha agrada't, pots votar-me a:
Votam al TOP CATALÀ!

30 comentaris:

nimue ha dit...

jajjaajaja! ai, Veí! sort que has arribat sano y ahorro! ara vigila qui se t'acosta amb l'excusa del fred, eh! i menja bé no et quedes fluix! muaks!

Joana ha dit...

Segur que trobaràs alguna "rosquilla" que et farà l'estada més passable...que no pasejant eh?
T'aniré seguint :)

Six X ha dit...

ja ja , en comparació ara ja no et sembla tan difícil ballar un tango, no??? ¡¡vigila amb aquest madrilenyos!!! (i sobretot amb les madrilenyes!!!)

Isabel Barriel ha dit...

moltes felicitats! tu sí que en saps d'anar pel món y hasernos sinco séntimos y fer-nos riure, yes, yes

Striper ha dit...

A mi m'agradaben molts el borregueros de camarots de 6 lliteres i si coincidia que nomes anaves tu i una desconeguda ja era la hostia, el meu preferit era el Estrella ciudad condal que anava A madrid pasant per Manresa.

Montse ha dit...

Diccionari:

Roncar a cor que vols = Roncar a corazón que quieres

Con lo fási que é, cohone!

ai, no, que això deu ser andalú...

joanfer ha dit...

Bona no, boníssima història!! Quin fart de riure...
Espero que ens vagis dedicant un "parte" diari de "tus logros y andanzas por las españas"! ;P

Cris (V/N) ha dit...

jajajajaaaaaaaaaaaa, mare de deu senyor, dios te ampare, VECINO DE ARRIBA, sí, de la litera.... ais, estas fatal, però gràcies per trobar una estona i fer-nos riure com sempre.... BESOS castizos :)

Antígona ha dit...

Es que hay regalos envenenados, Veí. ¿Pero cómo se te ocurre aceptarlo? :P

¿No hubiera sido más fácil encontrar alguna lugareña de buen ver en tu propio territorio que te instruyera en los intríngulis más ocultos del castellano?

Claro, que a lo mejor te toca en ese curso una profesora de buen ver :)

Hat trik: ni pajolera. Pero juraría que eso ni es castellano, ni argot madrileño.

Un beso!

PD. Roncar a cor de vol: en mi casa se decía "roncar como un descosido". Pero no sé si formará parte del argot familiar ;)

Robertinhos ha dit...

Apreciado Veí,

Vigile que allí en Colmenar Vieju hay unos tipos de verde con un gorro negro que como le vean repartir flyers de las historias de vecinos, le van a confundir con un anarquista y le van a enseñar eso de "la España profunda".

Un abrazo

Emily ha dit...

Bo, lo de no tocar os, jeje. Que et vagi bé, jo ni m'ho imagino. Sort que sé una mica de castellà i no m'hi veuràs al colmenar aquest. Vigila amb les colometes castellanes :)

Viatger ha dit...

Si non e vero e ben trobato !

Quines histories vei . Amb el borreguero !

Que et vagi bé per Colmenar Viejo , no se si encara hi haurà el campament de reclutas..., imagino que si, com et deia el de la guixeta! Tindràs bones histories que explicar !

Carme Rosanas ha dit...

Ja veig que ens tindràs al dia... i que vas fent pràctiques de castellà. Je, je... que bo!

fanal blau ha dit...

En compte "de escombrar" allí n'hi diuen "barrer"!...

Els xurros, però, són bons!!!
I alguna exposició xul·la també!

BACCD ha dit...

Veig que li treuràs força "suquillu" al regal del teu predestinat Paseante XD

Noi: "¡que te pillen confesado!". Déu n'hi do com has començat el viatget XD

sànset i utnoa ha dit...

És que això d'adentrar-se a les "Espanyes Profundes" i, per a més INRI, amb "borreguero" hauria d'estar catalogat com a esport de risc, d'alt risc.

Vigila amb l'aixecament de pes, que no és massa bo per l'esquena!

*Sànset*

Mercè ha dit...

Hola veí,
El llibre de comptes tot en ordre.
Saps? en un dia una mica fosc la teva història (real?) m'ha fet riure.
Que l'estança et siga plaentera.
Salutacions des de terres catalanes.

Promesa ha dit...

No han passat dos mesos. No han passat ni dos dies.

Anna Tarambana ha dit...

Tu vigila i no parlis massa que l'accent et deletarà i encara et tallaran el guebos a tu!

:)

helena ha dit...

Jajajaja va dedicat:

Piropo castiso al vesino:

¿Quiere usté que se lo diga
de forma que más me entienda?
¡Pues que el Señor le bendiga
y le conserve a usté, prenda,

tan gallardo y tan lozano
como el día del bautizo!
¡Luzca ese cuerpo, serrano,
lleno de garbo y de hechizo!

¡Escribame esos posts
tan bellos y tan brillantes
y moriré por tus pedazos
en unos breves instantes!

¡Viva la gracia, el tronío
del bloguero catalán!
¡Y que viva el poderío
y de sus letras con sal!

¿Quiere usté que se lo diga
de forma que más me entienda?
¡Pues que el Señor le bendiga
y le conserve a usté, pren-da...

(La paraula "pren-da" pronunciada amb la xuleria oportuna...)

Jajajajajajaa.... ui quines ganetes del pròxim capítol juijuijuijuijui....

mossèn ha dit...

135 ptas per veure "mamellam" ... curiós, però cert ... salut

khalina ha dit...

Tu creus que el Paseante estarà d'espia amagat per la casa? Mira sota el llit abans de dormir. Mai se sap

kweilan ha dit...

Una crònica plena de gràcia. Molt divertida!

el paseante ha dit...

Estàs com un llum. Et comentaré el post en privat, mentre veiem pelis de gladiadors.

c.e.t.i.n.a. ha dit...

Un consell

Comença totes las frases amb un: Ej queee...

BACCD ha dit...

Vesinu... on ets? Esperu que no ayas sucumbido atufat a les sàbenes de la iaia...

zel ha dit...

Reiet, et sents sol, eh que sí? Doncs jo t'he vist! Ballllllllllllllllant!!! I ja tinc fets els deures, apa, t'he fet només per tu, un ball de t`xa txà txà...petonets!

Màgia ha dit...

Genial i molt divertida, com tots els posts que fas. Gràcies per fer-nos somriure, espero noves històries!

El veí de dalt ha dit...

Nimue,
ja pensaré en alimentar cos i ànima

Joana,
mentre no sigui un roscón

Six,
es balla tango a Colmenar?

Poesia,
a veure què passa!

Striper,
MAnresa? Això és prop del MAnzanares?

Arare,
prenc nota

Joanfer,
dons ens llegim

Cris,
doncs a veure si heu de venir a salvar-me

Antígona,
¿y tu, no me darias clases?

Robert,
són barrufets?

Emily,
¡te sigo a distancia!

Viatger,
voldràs una foto?

Carme,
jo no em perdo els PI !

Fanal
xurros, expos i escombres...val!

Dusch,
vindré instruït que serà un portentu!

Sanset,
vigilaré amb l'esquena i per l'esquena!

Mercè,
que no hi hagi dèficit, eh?

Promesa,
és que jo sempre falto a la ídem.

Tarambana,
té guevus la cosa!

Helena,
flipo. Me l'aprenc de memòria i ja el recitaré a classe!

Mossèn,
quin mamellam?

Kha,
segur que té espies a tota la ciutat

Kweiilan,
d'això es tracta: de riure

Paseante,
gladiadors? A tu t'agrada les de sang i fetge!

Cetina,
ej que ... no sé si voy a saber!

Dusch,
segueixo viu!

Zel,
vaig escapar-me una estona i he vist el vídeo. Magistral! Com tu!

Màgia,
les tindreu...si no moro en l'intent. Et dono la benvinguda al replà

El veí de dalt ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.