Diari d’un veí exiliat (2): L'arribada
Dia 2
08.30 h
Estació de Colmenar Viejo—Oiga, joven…usted no se apeaba en Colmenar?
—Com…? Què…? On estic? Cuando? Com? Por qué...? Oi, tant…! Colmenar…!
—Pues es esta ¡Como no espavile, se queda dentro...!
Collons! M’havia quedat adormit dempeus agafat a la barra del vagó i tenia el cap recolzat damunt un home tot vestit d’oficinista que també clapava com jo —roncava més ben dit— al meu costat. Em vaig adonar que en desprendre’m li deixava de record un fil de baba sobre la camisa que li queia corbata avall.
—Gracias, buen mozo! —vaig arribar a dir mentre, a cop de colzes, arribava fins la sortida i queia de rodolons a l’andana en el moment just que el tren tancava els portes i arrencava.
—Quina llauna de sardines! Pitjor que el Corte Ingles el primer dia de rebaixes.
Vaig alçar-me, em vaig espolsar la roba, vaig gratar-me el clatell i vaig fregar-me els ulls. Necessitava un cafè. A l’estació n’havia un. Vaig agafar la maleta i… la maleta! Hosti, tu! Me l’havia deixat al vagó amb les preses! I ara què, veí? Per sort duia la bossa amb el quid de supervivència urbà essencial: bloc de notes, mòbil, Manual del español urgente, raspall de dents, preservatius, la foto de Blogville i l’aneguet de goma.
Vaig cap el cap d’estació que s’estava burxant el nas amb la banderola vermella de donar sortida als trens.
—Escolti bon home...
—Como ize?
—[Ui, no recordava que estava a la Meseta]. Digo que me he oblidadu la maleta en el tren que ha partido raudo y velos hacia el confin de su destino. ¿Como puedo hacer para recollirla en algun lloc?
—¿Le pasa algo en la boca?
—Com? No...nada. Buenu. Tengo un queixal picado, pero nada grave. Gracias.
—Usted es catalán, ¿no?
—¡Ostras! ¡Y usted adivino! ¿Como lo ha sabut?
—No. Nada...; nada. ¿Su maleta, dice? Pues ya puede ir ispidiendose de ella.
—¿Y eso...? No puede llamar al revisor y que eche un golpe de ojo?
—Con Tam-tam le llamo?
—Joder! Con el móbil.
—¿Qué móbil? Si aquí todos estamos tiesos… Como mucho, llamo al jefe de la próxima estación para que de aviso, a ver si hay suerte…
Li vaig deixar fer.
—Josémari! Que aquí tengo un individuo que se ha olvidado la maleta en el de las 8.30. Dile a Fulgencio que mire por ahí. –i adreçant-se a mi- ¿En que vagón iba?
—Ui, no sé. Hacia el medio. Siempre estoy en medio de todo, como los dijous —vaig fer per probar de fer el simpàtic. L’home em va mirar amb posat fastiguejat.
—Dice que en el tercero… Vale… Me llamas y me dices algo –i dirigint-se cap a mi de nou —Mire, déjeme un teléfono y ya le diremos algo.
Alguna cosa em deia que mai més veuria la maleta, però tot i així li vaig deixar el número del móvil i vaig sortir de l’estació. Em va agradar el que vaig veure:
—Buenas. A la calle Mosquillona, ocho.
—Payá vamos!
—Com?
—Que queda payá!
—Oiga! Una palla, diu? Que vol que em masturbi ara?
—Como ize?
[Veí, paciencia que no has començat les classes encara…, em vaig dir a mi mateix. Cal entrar amb decòrum i delicadeza amb población indígena]
—Digu, que si hay que hacerse una palla para que esto arranque?
—Vaya…, un graciosillo de buena mañana…! Siempre me tocan los más friquis, a mi. No te digo, Mariano.
—No. Me llamu vei, veí de dalt.
—Ya…Y yo Cleto, Ana-cleto. He dicho payá; nada de payas. Ni pajas. Pa-ra-a-llá-va-mos, ¿entiende?
—Ah, collons! Haberlo dicho claro. Es que no domino muy bien su idioma, ¿sabe?
—¿No será catalán, usted?
—Coi, ¡otro adivino!
—No, taxista. Y a mucha honra.
—Pues vengo de Blogville, un barrio…
—¿Francés?
—No. Cosmopolita, más bien. Pero da igual de donde venga, lo importante es adónde voy.
—Encima un friqui filósofo,…lo que yo te diga Mariano… Pues payà vamos!
Em va deixar davant la porta. Durant el trajecte em vaig fer una idea d’on m’havien enviat. Una autèntica ciutat mitjana, amb força immigració. Edificis alts, grans avingudes, carrers prou nets i ordenats, i amb un entorn que semblava prou atraient. Una serra, clapejada de blanc, enceclava el que semblava una extensa vall on es trobava la ciutat.
—Y esas montañas?
—La sierra de Guadarrama. Bonita, ¿eh?
—No és los Pirineos, pero da el pego. [Ostres! Començava a fer girs de forma autodidacta]
—Pues si está aquí un tiempo, visitela.
—Estaré un par de meses
—¿A si? Pues coincidirà con la fiesta de La Vaquilla.
—¿Qué dia?
—El 2 de febrero
—Pos sí, estaré aquí –vaig dir resignat.
Després de pagar vaig trucar el 3er 3a. Una veu rogallosa quasi em trenca els timpans a l’interfon sense deixar-me badar boca. «Joder, Fermín ya te has dejado el puto bocata otra vez!»
—Això,…esto… El señor Alvarado, es aquí?
—Y tu quien coño eres?
—El vei de dalt. Vengo de parte del Sr. Paseante, el de la ciudad de la niebla…
—¿El cabronazo aquel? ¡Joder, con el pajarraco! Sube, sube…que te daré dos guantazos para que se los dediques al soplagaitas aquél…
No sé perquè però aquella dona em va caure simpática tot d’una.
(continuarà)
26 comentaris:
Nen aquest exili promet força aventuretes les esperem!!
Tants dies , ja pensava que se t'havien menjat els llops delcolmenar vieju. Sobretot abriga't que amb aquesta neu que s'endevina alla a lo lejus encara t'encostiparàs i no podràs practicar idiomes
Apa veí, quines aventures!
I sense maleta! Sí que comences bé!
Uf! "Como ize?" Està clar que escrius per a èlits. Colmenar? I continuarà...
ai ai ai, embolica que hasse fuerte, que patirem! ;P
T'enyorava, i ja anava a enviar als Mossos cap a colmenar, que una té influències... escolta, el pis és un poti poti d'anar entrar i sortint gent, passo de deixar-los la dutxa, és meva i només meva.... Ja ens han critdat l'atenció els d'abaix un parell de cops, jo crec que tenien enveja de la farra que ens hem muntat :) Segueix narrant com tu saps, que a mi m'arrenques uns bons somriures, que falta em fan xato :) Diverteix-te moltíssim i sobretot, no ens oblidis, si us plau!!!
S'acosta el moment en que comparteixis llit amb la iaia. Serà bo.
Aajajaja, que bo!! Quin fart de riure!
Jajajaja!!!...creo que el Paseante te ha metido en un buen lio...eso si es peor perder la maleta con Iberia ;-)
Ai, ai, ai...
això de la vaquilla em té intrigada, no si encara farem cultura! ;)
Aquest cartell de 'Bienvenidos a Colemenar Viejo' amb aquells dos tipus currant al darrere fa una mica de por, trobo... sembla que hagis d'anar-hi a picar pedra...
Apa, no et cansis i a veure si et troben la maleta :)
ai! el que t'espera!!! i sense maleta! De bon començament ja t'han ficat l'etiqueta de friki, pobret meu!
Em sembla que aprendre "apañó" serà més urgent del que sembla. No serà millor un "diccionari español urgent express"?? ;P
Que no et passi res, maco... xD
Això només ha fet que començar!!
ep, qued hi ha iaies i iaies, Paseante!, no te n'oblidis!
ehem
una altra cosa diferent serà que se n'hagi d'anar al llit amb l'agüela! i parlar-li en ajpañó, uiuiuiui, aquí hi ha marro! Veí, ja tardes en continuar explicant!
Ai, Veí, fill meu! Per a què vols tu els preservatius, digo yo! Amb la iaia no et faran falta, clar que si els utilitzes per lo de les malalties de tranmissió sexual...
Estarem al cas...com diu el Paseante, s'acosta la nit :P
juasjuasjuasjuas!!
Tu a disfrutar ¡¡que gallina vieja hase buen caldo!!! pren-da
caramba¡¡¡¡
Quin optimisme el teu, dur preservatius... Amb l'agüela no et caldran, espero! i les comenarenyes de bon veure dubto que amb la mala fama que tenim els catalans vulguin saber res de tu...
Ara que hi penso, la gran venjança del paseante deu ser aquesta... hahahahahahaha
Hahaha, però tot açò que contes és cert o és només per a divertir els veïns. Açò em recorda el viatge que vam fer fa 2 estius a Euskadi, i parlàvem un castellà d'aquelles maneres. És clar, part de la colla ho feia expressament...
Anirem llegint-te, però no trigues tant en escriure...
Una abraçaca des del nostre petit país.
Apassionants aventures a Colmenar Vieju. Tenen un toc de peli còmica cine de barrio de la Primera. Espero que el capítol tres ja ens expliquis si ha aparegut la maleta i també espero que ens expliquis amb pèl i senyals "la fiesta de la Vaquilla".Molta sort!
Doncs mireu, jo crec que l'avia està cuinant sopeta calenta d'all per sopar. El Veí, tot amorós ells, se la lligarà i si, compartiran llitet calent per la nit. I tranquis, que generalment els qui duen els preservatius al "monedero", els porten caducats. ;)!!!
ai! i pensar que hi ha gent que fa viatges transatlàntics per explicar aventures que no interessen ningú...
Striper,
a poc a poc
Viu,
envia'm una bufanda
Carme,
fatal, començo fatal.
Noèlia,,
i tu de quina ets?
Clídice,
no ho saps prou!
Cris,
oblidar , jo? Per cert, com era aquella cançó del Serrat: "No nací en el Manzanares"?
Paseante,
el sexe dur, només per gent adulta.
Duschgel,
em vindràs a salvar si t'ho demano?
Atikus,
dame un guión para salir airoso!
Anna,
cultura cerril!
As,
a picar, a picar...què?
Six
em sembla que em caldrà alguna cñasse de les teves...
Joanfer,
farem el que podrem...
Keilan,
que acabe ya!
Arare,
si totes fossin com tu, rai!
Emily,
tu em vols veure en un estat deplorable, oi?
Helena,
caldo, caldo...és el que necessito!
Miquel,
marrón!
Rita,
els preservatius és per vendre'ls...
Mercè.,
tot això és real i en rigorosa exclusiva veïnal!
Gabriel,
recorda el Berlanga, oi?
RaTeta,
jo sí que estic "caducat" de fa temps!
Poesia,
digues que sí! Que aquí hi ha caliu!
jajaja, quin fart de riure! Òndia, si no t'importa et guardo a adreces d'interès i et llegeixo de quan en quan...
Ànims per los mandriles! ;P
Publica un comentari a l'entrada