El veí tanca la paradeta: d'aquí dos mesos torno.

 

Manda güebs! Mira que entre els 76 participants possibles per fer-me el regal del blocaire invisible, va i em toca Ell (negreta i vermell)! Quan llegia les poques pistes que deixava ja se m’anaven escalfant els baixos; fins que vaig veure que era cert.  L’Anna Tarambana em diu que són coses del destí. I alguna de vosaltres dirà que hi ha tongo. Que això está “amañado”. I és que ja ho diu la cançó: “Si naciste pá  martillo, del cielo te caen los clavos...”. I mira que a mi son uns  altres  els claus que m’agraden… En fi, què hi farem. “Els camins dels Senyor són inescrutables”, diría, si fos capellà (que no en sóc, i per això ja tenim al Mossèn). “Alea iacta est”, diria, si sabés llatí; que no en sé.  I si sabés de lletra -que tampoc en sé- m’aplicaria la frase aquella de Flaubert: “ No labra uno su destino, lo aguanta”. I quina creu, senyor, he de suportar jo!

Doncs ja ho sabeu. Si llegiu el regalet que m’han encolomat Ell (negreta i vermell), el meu amant d’un dia (crec que se li van posar els pèls de punta en llegir-ho) veureu que us hauré de deixar dos mesos.  Partiré cap a un país desconegut (vaig a mirar on para això de Colmenar Viejo; que deu ser lluny del cagar), tot solet i amb la meva circumstància (que deia el Gasset aquell; avui estic especialment pedant, ja veieu). Jo, que podria dir que mai he travessat l’Ebre (ni el Rubicon, com va fer Juli César abans d’entrar a Roma; veí para ja de donar al tabarra amb frases lapidàries), ni he sortit de Blogville, ni quasi del meu replà; va i resulta que he d’estar dos mesos fora per aprendre no sé quina llengua vernàcula que escriu aquell tanoca i demostrar-li d’una vegada que la domino (la llengua, no la vernàcula; que no sé qui és però sona que deu venir dels Carpats).

Va llest, el paio! Si es pensava que m’acolloniria i que declinaria el regal. Doncs no! El veidedalt (negreta) els té ben posats (un moment, que ho comprovo...; sí, encara els duc a puestu); i accepta el repte d’aquell que no sap ni que són les “is” llatines.  O sigui que agafo la maleta, la bufanda, el bloc de notes, el meu patito de goma i me’n vaig a conèixer les Espanyes.

No patiu. Aniré deixant post dels llocs  per on passi i la gent que conegui. De les farres, només explicaré els prolegòmens (que vol dir, introduccions; preliminars, vaja; no de les altres; què us pensàveu?). I d’aquí dos mesos ens trornarem a rrobar al replà; una mica més vells però una mica més savis. O com va dir un tal Bécquer, que crec que era un assidu de la tertúlia del cafè on anava el Paseante, allà pels 1860 (el noi ja té una edat):  “Cambiar de horizonte es provechoso a la salud y a la inteligencia”.

Àpali! Bon vent i barca nova!

PS

Veïns, us deixo la clau  sota l’estora de l’entrada. La casa és vostra; disposeu com vulgueu però em canvieu els llençols cada cop que els feu servir, eh?  Espero que la Rateta em miri la bústia i me la buidi de factures (no cal que les paguis, però si vols...); que la Violette no pateixi: li enviaré les meves sabates negres balladores a temps; que l’Helena segueixi fent fotos arreu: algun dia li encarregaré una  feineta; que la Joana pot entrar a fer xocolata desfeta a la cuina i convidar-vos a esmorzar tots els dissabtes el matí (i mentre, que vagi assajant el JocG de la Candela amb el Gatot); que la Núria Aupí em planti gira-sols al terrat; que  L’Avi pot entrar a agafar el whisky de malta si n’ha de menester; que la Rita pot pujar a regar les plantes cada setmana; que l’Arare no cal que li doni menjar al gat (senzillament perquè no tinc gat –i, a més, perquè crec que va coixa); que la Zel m’enviï en fascicles els passos de salsa que he d’assajar a la propera festa; que la Carme tindrà la meva aportació als Personatges itinerants (al millor seré jo mateix!); que el Robertinhos em pot planxar tota la roba que deixo a la post (els pantalons negres, del revés, recorda!) i que l’Striper, em sargeixi els mitjons foradats de pas; que l’Emily no aprofiti per fer-me assassinar  a traïció a la seva novel·la de culte Dash i Lilly  (que la veig a venir); que el Zinc no aprofiti per robar-me tots els discos de la Feliu que tinc a casa sense que ningú el vegi;  que en Té la Mà em pinti el menjador (no té una mà de més, doncs que la faci servir!); que la Déjà Vie em canviï les cortines per unes d’italianes; que la Silver agafi els llibres de poesia que vulgui de la biblioteca i que la Viuillegeix em torni tots els que em deu (que és molt llesta ella!); que la Khalina miri si hi ha bombetes foses (la dels raigs UVA també); que l’Albanta revisi sovint l’spa; i s'hi posi amb qui vulgui; que l’Alepsi aprofiti per instal·lar el seu despatx temporal, que la Cris pot fer servir la dutxa per treure’s la salabror de la mar; que la Xurri em buidi les papereres i aprofiti algun paperot per deixar-me alguna nota dedicada; que els Trio d’Asos poden muntar una timba de pòquer il.legal al terrat; que el Tibau em deixi un regal literari del seus encara que sigui fent tongo; que la Mercè em posi en ordre els llibres de comptes de la comunitat  i que l’Eli faci servir la boca per alguna més que per xerrar! I que el Fra Miquel us confessi a tots plegats (i a ell primer) quan munteu les juergues al terrat! I a tota la resta que no us cito és perquè se m'escapa el tren.  Ja ho sabeu que vos estim a tots igual; com diuen els d’Antònia Font.

PPS

Snif!

PPPS

Fins d’aquí dos mesos. Tanco la paradeta. Apaga y vámonos (veus, ja començo a practicar la llengua de Cervantes) Sigueu bons minyons i millors veïnes; que guapes ja sé que ho sou.

Les reclamacions de la meva partença: a ELL (caixa alta, negreta i vermell)

Si t'ha agrada't, pots votar-me a: