La frase de la setmana (deu): Maria Mercè Marçal
(ell) -T'hi aboques?
(ella) -No, que tinc vertigen.
-Et dono la mà, vine... No temis.
-És fosc. On em duus?
- Allí, al fons. A la llum.
-No et crec. No la veig.
-Tens por de caure, oi?
-No. És de tu de qui tinc por.
-I jo de mi.
-No vull balcons.
-Ni jo cambres fosques.
-Salta...
-No sense tu.
-Jo no vinc.
-Em quedo, doncs.
-T'empenediràs...
-I això?
-No hi veig desig.
-No hi matisos?
-Mai has pintat res més enllà del negre.
-No tornaré a buscar-te, aviso.
-- -I jo no hi seré quan tornis.
-Potser és que mai has estat...
-O és que tu mai no m'has vist.
-O és que tu no t'has deixat mai veure...
-No cal mirar per ser estimat.
-No cal estimar per ser sentit.
-Potser estàs equivocat...
-Potser si.
-No vaig.
- Surto, doncs?
-Queda't.
-No puc. Vine tu.-No vaig.
- Surto, doncs?
-Llença't. Sí.
9 comentaris:
NI ESGLAONS PLANES....
NI PARETS PINTADES DE COLOR CLAR...
MI TRENCA-COLLS VISIBLES....
JUGANT .....
aquesta escala del deisig, puja o baixa?
Ui... quin mal rotllo que tenen aquest parell!
Poques paraules, però un diàleg molt dens.
Com va estimat veí?? He estat una temporada sabàtica de blogs, però sense oblidar-vos.
Besets des del PV
mmmmmm una mica m'agrada, una mica em perturba, i una mica m sedueix aquest dialeg.
Quantes coses dites en tan poques paraukes. Molt bonic.
Fins i tot et fan el blog les escriptores consagrades. I tu al sofà, mirant "La noria" amb un cubata de Soberano.
Jugant
ni res de res...
Jesús,
és una nòria!
Dusch,
poz zi!
Albanta,
que bé que tronis pel replà!
Deja,
d'això es tractava!
Emi,
no sé si bonic se li escau aquí...
Paseante,
DYC, no t'equivoquis, que és més barat.
Sense paraules.
(és ben curiós, just avui he assistit a una xerrada sobre la traducció d'uns poemes de maria mercè marçal, i tot just fa quatre dies, com aquell qui diu, que vaig "descobrir-la")
Publica un comentari a l'entrada