Per Sant Jordi, una rosa i un poema... (Contracoberta aleatòria)

Avui és Sant Jordi, i al replà que som tradicionals, tenim roses per elles i per ells...que se les busquin

La rosa, xiquetes, agafeu-lo d'aquest ram.

A discreció. S'hi s'acaben, a la terrassa en tinc ple.

  

Però també és el dia del llibre. I com que un llibre no us el puc penjar, us dedico un poema. Un poema especial. He manllevat la idea d’un blocaire de nivell, concís i precís que sovint segueixo i que conec. Del seu bloc, Mafia mental he copiat (amb permís) la idea.

El poema l' he escrit seguint un  mètode que s’adiu molt amb els jocs literaris que a voltes fem pel replà.

La idea és fer un poema a partir de la proposta que ell ha titulat Contracoberta Aleatòria (això és dadaisme, surrealisme i Oulipo pur). Copio les seves instruccions, que permeten fer un poema ben curiós de tants versos com es vulgui. Calcant les paraules del Joan

1. Aneu a la vostra biblioteca i trieu a l’atzar un número de llibres de narrativa en el mateix idioma (en aquest cas n’he utilitzat 11). 
2. És obligatori que formin part de la zona de la biblioteca on hi poseu obres que són o han estat importants per a vosaltres. Mantingueu l’ordre en el que hagueu anat triant els llibres [confesso que aquí he fet trampa en dues ocasions, ho sigui, que també ho podeu fer]
3. Mireu la contracoberta del primer volum. Agafeu la frase del text que més us agradi, sempre i quan aquesta no faci referència a l’autor o la seva biografia, ja que ha de tractar de l’argument.
4. Feu el mateix amb la resta, escrivint una sota de l’altre aquestes frases. Si voleu, afegiu a final de cada vers el signe de puntuació que cregueu oportú. Obtindreu així un poema fet a base d’explicacions de narratives, d’aquells breus textos que pretenen seduir al potencial lector, demostrant al món que la poesia ho pot tot.

El poema que a mi m’ha sortit ha estat aquest. Flipareu:

Com un pèndol entre l’univers quimèric i la realitat de

draps bruts, els detalls més sòrdids, els gestos silenciats

adquireixen sovint una grandesa antiga i llegendària.

De la veritat en aquesta extraordinària exploració de la brutalitat

al de la tristesa d’aquell que deixa la seva terra sabent que

té por i es desespera. Però mai perd la mirada lúcida i penetrant,

no és sinó el  nucli d’innombrables relacions que ens duen

el paisatge escarpat. El núvols amenaçadors. “Tu tries”.

Una mateixa nit coneix alhora l’amor i  
el corrent d’atracció mutu esdevé un sentiment pertorbador. 

Potser en una altra ocasió.

I els llibres que he utilitzat:

1. Joan Perucho. Monstruari fantàstic

2. Hanif Kureishi. Intimitat

3. Josep Pla. Relats de mar

4. Joseph Conrad. El cor de les tenebres

5. Bernardo Atxaga. El fill de l’acordionista

6. Ryszard Kapúscinski. Eben

7. Pere Gimferrer. Fortuny

8. Eduard Màrquez. La decisió de Brandes

9.  Rainer Maria Rilke. La cançó d’amor i de mort del corneta Christoph Rilke

10. Jordi Coca. Lena 

11. Alessandro Baricco. Seda

Ara ve el repte: Faríeu un poema a partir del mètode de la CONTRACOBERTA ALEATÒRIA?

Vinga, animeu-vos i penjeu poemes de contracobertes aleatòries als vostre blogs! Si ho feu i m’ho dieu, els que vagin sortint, els anem lincant i penjant al blog de les Històries veïnals.