13, rue de Blogville: la portera

Fotografia : David P.
Photoshop : Helena Batlle
Maquillatge: Cazcarra Image Group

La meva portera està ben sonada. Avui mentre baixava les escales a peu (el metge em va recomanar exercici), en arribar  al principal, l'he sentida parlar tota sola. M'he parat a escoltar-la, sense que em veiés.

 "Taralá, lalita, limpio mi casita..."...Hosti, un euru, tu! Segur que és de la millonetis del tercer, que sempe va amb el portamonedes a la mà, que no li fotin,  més estirada que un pal d'escombra..., àpali, cap el sac! Li compraré una piruleta al nét. Pobrissó. I parlant d'escombres, li hauré de dir al racanu del presi de la comunitat que em compri una de nova, que aquesta sembla el monyo de la dona del tercer, d'esfilagarssada que està... No m'estranya, la pobra, amb aquells salvatges de fills que té! Ni a la pelu deu poder anar! No tothom té la gràcia que tinc jo fent monyos, és clar... Taralá, lalita, limpio mi escalerita...,  Hosti, tu, mira que hi ha ronya a l'escala. És que hi ha una colla de veïns que fan fàstic només de veure'ls! Esllapissades de dits per tot arreu! És que no hi ha un pam de net...Jo vinga a eixarrancar-me dia i nit per tenir l'entrada com una patena i vinga el veïnat a aixafar-me la  guitarra! Ja ho deia la meva àvia, al cel sia, "de senyor i de porc s'ha de venir de mena". I aquí de senyors... Ni un! I de senyores, menys! Si només cal veure com vesteixen! Mira la mestressa de la pensió: es deu fer els vestits amb el que arreplega dels contenidors; que jo ho he vist Aish! Allà a Sarrià sí que tenia una escala bona, sí... No com aquesta, que entra tot quisqui. Jo ja miro de filtrar les entrades i sortides. Però noia..., tampoc m'he de ficar on em demanen...;oi? Després em diuen de tot. Aquesta taca no surt ni a la de tres! El paio del quart, amb els seus sacs amunt i avall, ja m'ha ratllat la paret un altre cop! Sí entre ell i les visites que té el de l'àtic, que mira que pugen tios rarus, em tenen ben fregida... Collons! Això és merda de veritat! Algun dels pajarracos de la vella xarona del tercer ja s'ha cagat...Quan el pilli, li rebano el pescuezu! I tant, que sí! I que el venguin a trossos a la botiga del costat; que total, pel que ven el paio, tot caducat. Ai, senyor..., sort que una és una santa, que si no, ja veuries tu on enviava jo tota aquesta patuleia...!

I qui és aquest paio? Eh, escolti! On va vostè...! Que no veu que acabo de fregar el replà!

Casumdoina!

M'he abocat a mirar per la barana i he vist un paio baixet, calb amb ulleres i bigoti. Pobre home, no sabia on s'ha ficat...!