13 de maig de 2010

13, rue de Blogville: Rompetetxus, alies el Petanúvols

Fotografia: Helena Batlle
Maquillatge: Cazcarra Image Group


Mentre estic a punt de baixar al carrer, veig que la portera s’encara a un home baixet, quasi nan, mig calb i amb ulleres de got de pam i tot vestit de negre amb camisa blanca i corbata que acaba d’entrar al replà, que se li encara amb el seu habitual mal humor:

—Que no veu que acabo de fregar el terra! Vigili on posa els peus, carai!
—Escolti, senyora… on és l’ascensor?
—Què fa aquí dalt! Baixi ara mateix, home de Déu!
—Vaig a la pensió, quin pis és?
—El tercer tercera… Però, vol fer el favor de baixar!
—Com diu?
—Que baixi, que es fotarà de lloros!
—Lloro? Vostè sí que és un lloro senyora! Ja s’ha mirat al mirall?
—Miri que li fumo cop d’escombra, carcamal!
—Al principal? Ah! I perquè no m’ho deia abans! M’han dit que es menja molt bé.
—Vol fer el favor d’agafar l’escala de veïns!
—Ja té raó, ja. I és que miri que fan estretes les escales en aquests edificis moderns.
—Moderns, però si té dos-cents anys!
—Vostè té dos-cents anys? Doncs es conserva prou bé, la veritat...Tot i que té dos fideus  sobre la barba.
—Barba? Sí és el meu monyo! Són dues agulles de cap el que duc! Serà burro el paio!
—On són els botons?
—Quins botons?
—Cordons? No, els botons...
—Li dic que quins botons!
—No. No duc bombons. No m'agrada la xocolata...
—Vostè no hi toca gaire, oi?
—Que si toco la gaita? Què li fa pensar que la toco?
—Miri. No sé si toca la gaita o la mandolina. Però que m’està tocant els nassos ja li doc jo que sí...
—Però no baixa l’ascensor...
—L’ascensor està aquí al davant. Que no el veu?
—Ah, carai! I perquè no ho deia abans tot això dona!
—Però amb qui parla vostè ara?
—Doncs amb vostè, no cal obri tan a boca, dona. Què em vol mossegar?
—Però si està parlant amb la bústia!
—Ah! Je, je...; és que no veig gaire bé. Ja em semblava que tenia el cap massa quadrat.  D’aixonses..., l’ascensor...on para?
—Aquí al davant, home de Déu.
—Ah val... “Ascenssoooooooó, aiiii, ascensoooooó”,... plas, plas, plas,...
—Que està boig? Perquè xiscla I pica de mans d’aquesta manera???
—Perquè en aquest rètol, ho diu: “Canti la jota i piqui ben fort”  
—Què diu! Aquí posa: “No ralli la porta i tanqui de cop”
—Doncs miri, algú s’ha deixat la porta oberta...Caram, si que és fosc aquest ascensor!
—Què fa! Això és la porteria. És casa meva... Surti d’aquí ara mateix!

I mentre veig que la portera corre darrera el pobre home brandint l’escombra, els deixo que vagin discutint. Em recordo que he de comprar sal i abans que demanar-li a la veïna de sota —que segur em tirarà els tejos—, prefereixo barallar-me amb l’adoguer del costat. A veure si aquest cop sóc jo qui l’estafo...

Altres veïns/es de Blogville
2. El rompetetxus

10 comentaris:

Emily ha dit...

Diu la Violette que no sé què li ha tocat...aquets que duen ulleres de cul de got...són perillosos...

Eli ha dit...

Sí noi, hi ha uns personatges més "rarus" pel món..
Ara... que... Ai??? Deixa'm mirar be.. si aquest paio.. em sembla que el conec???!!!

ÔÔ

Cris (V/N) ha dit...

Osti, t'has lluït eh? jajajjaa, això si que és un bon "diálogo de besugos" :) total, total!!!!!!
Molt bó, genial!!! petonets veïnals que no venials!!

òscar ha dit...

Brillant!
Només he trobat a faltar uns fulls de diari al terra per no trepitjar el fregat: un dels clàssics porterils.

Robertinhos ha dit...

Quin paio aquest! Avui me l'he trobat a la porta de casa i em diu "què puja l'ascensor?"

Candela ha dit...

aquesta escala ja l'ha vist el vilapou???

Mireia ha dit...

Aquesta escala jo crec que serà la inspiradora de la propera sèrie del Jordi Sánchez i el Joel Joan!!

La Mare dels Nens ha dit...

jo no entenc com el senyor de les ulleres s'entretén tant parlant amb la portera... i el xafarder què fa escoltant la conversa... massa poca feina que tenen tots plegats... que pugin, que puguin al meu pis a banyar els nens: llavors si que no tindràn temps de xafarderies!!!

el paseante ha dit...

Has quedat prou bufó a la foto. Com és que no et van disfressar a tu? Manca de pressupost?

Antígona ha dit...

Pero, ¿como no va a estar mal la portera teniendo que enfrentarse a criaturas como ésa?

Un poco más de comprensión, Veí, que ahora me doy cuenta del oficio tan duro que es :P

Gracias por las risas :)

Besos!