7 d’octubre de 2010

Escalfor a la reraguarda...

Quedo citat amb la veïna del sisè. És nova al bloc i com a president de l'escala li he d''explicar les normes del replà. Fa dies que m'evita i finalment accedeix. Algú haurà fert córrer alguna falòrnia sobre les meves nobles intencions veïnals. Per això em fa quedar al carrer.  "En un lloc públic", em va dir.  "Dimecres, a dos quarts de set al banc de la Granvia, cantonada Via Laietana", afegeix. "Ni un cafè farem?"  "Millor que no". En fi, cap problema. Deu minuts abans ja hi sóc. Sóc puntual, jo. Mentre espero, un jove amb aire desvagat em demana foc. Jo no fumo, però sempre duc un encenedor per si les mosques. Li ofereixo. Deu venir de fer gimnàstica perquè encara du la barra de fer peses. al damunt. L'acompanya un amic que deu ser geòleg, a tenor de  les mostres de conglomerat que duu a la mà. Trec el llibre que estic llegint i em submergeixo en la lectura, abstret a tot. Al cap d'una estona sento una escalfor al clatell. Fa sol, cert..., però tant? Veig gent corrents per la Granvia. El que fa perdre un autobús! No sé on anirem a parar! Després tot aquest jovent acabarà amb estrès! Sento sirenes i veig un cotxe del mossos contra direcció. I aquests qui els multa, eh? Seran cafres! I l'Hereu parlant de la contaminació acústica. Ostres, l'escalfor és més intensa. I no sóc jo qui l'exhala. Observo que algú em senyala des de la vorera del davant. Sabia que tenia sex appeal, però no imaginava que tant. Em giro... I ara ho entenc tot. Algun turista ha confós Sant Joan amb les Falles. 


foto d'Helena Batlle, del blog +quemilpalabras; on trobareu aquí un ampli reportatge (seriós) 
del dia d'autos.


Veient que la veïna ja no vindrà, em decideixo fer un volt pels voltants. No sé que coi passa avui que sembla tothom decidit sortir a fer un volt a la mateixa hora que jo. Penso si avui jugava el Barça alguna final...No. No recordo. Potser el Papa ha avançat la visita? No, no crec. 

Com que duc la màquina, faig alguna foto. M'adono relament, que sempre hi ha gent més friki que un mateix a la ciutar. Això em fa sentir estranyament vulgar.

Aleshores, pre-jutjar una femella deu ser "tant li fa".

"Fàl·lic revolution?" Ara ja sé a qui votaré a les properes eleccions..

Osti, però si estava ell entre aquest barribarrullo! Segur que ha organitzat to això per fer-me boicot.

I al final trobo la veïna! M'hi apropo per saludar-la i se'm gira d'esquena..."Tancat per vaga general", llegeixo a la reraguarda. Collons! Ja em podia fer il·lusions. Més clar, l'aigua...

Mentre em quedo palplantat una corrua de gent m'empeny endavant, agafadets de la mà. "Camarada veí, circuli!", em diuen. Els miro i ho entenc tot! Són uns nostàlgics del Sopa de Cabra que li fan un homenatge al Quintana!

I és que no m'entero de res!

5 comentaris:

Arare ha dit...

doncs no, veí, no t'enteres!

i quin era, el llibre que llegies amb tanta afició, eh? eh? eh?

Anònim ha dit...

AQUESTA VEINA PROMET,NANO¡¡¡¡¡SI LA VAGA NOMES LA FEIA PEL DARRERA...
JUGANT

Srta. Tiquismiquis ha dit...

BOna molt bona sisenió!

Núria ha dit...

Bones, Veí,
Mira, ara no trobo el teu correu electrònic, però et vull donar les gràcies. Ja saps perquè!! Ets un trapella! Però em va fer molta il·lusió.
Gràcies per aquest gran detall.
Núria

Joana ha dit...

Vaja, millor que les notícies!!