29 d’octubre de 2011

De lectura (107): Tres cants tristos per Kosovo, d’Ismail Kadare

“Hem estat tan anys a matadegolla per Kosovo,
 i ara uns altres ens el prenen.” (p. 57)

“Per apreciar, cal haver perdut” (p. 71)


Trista lliçó històrica.

Ara fa poc més de sis-cents anys, el 28 de juny de 1389, una coalició de serbis, albanesos, bosnians i romanesos “S’invocà la santa Sèrbia, la gloriosa Valàquia, la immortal Bòsnia, l’Albània infantada per una àguila;...”(p. 33)
fou derrotada per l’exèrcit turc, comandades pel soldà Murat I, en una batalla sagnant, com són totes les batalles.

Els vençuts, humiliats i exterminats en la retirada, fugen en totes direccions, com fan els rapsodes militars Sukerli, albanès i Vladan, serbi; protagonistes d’un dels tres cants del llibre. Ells  no deixen de recordar el fet i duen el dol arreu on passen. Tal com s’ha fet, fins l’època actual, on el polítics nacionalistes d’un i altra regió han volgut dur l’aigua al seu molí, titllant al company d’armes d’aquella batalla com el culpable de la derrota:“...els cants albanesos i les cançons sèrbies eren com la nit i el dia. Sobretot quan es tractava de Kosovo. No podia ser d’una altra manera. Perquè tant els us com els altres l’evocaven com si els pertanyés, cadascun maleïa l’altre sense parar” (p. 56)

Així, el 28 de juny de 1989, en ocasió del sisè centenari de la desfeta, Slobodan Milosevic (personatge d’infausta memòria, conegut com El carnisser dels Balcans), invoca la massacre de Kosovo, aquell cop, arengant contra els albanesos. «Esteu bojos o ho feu veure?», es replicava arreu. «Els turcs estan preparats per caure’ns a sobre i vosaltres repetiu la mateixa cantarella» (p. 23) És difícil trobar en el món una regió on uns fets passats, generin encara odis i tensions, en un territori, Kosovo, anhelat per serbis, búlgars, bizantins, turcs i albanesos. La no tan llunyana Guerra dels Balcans ens demostren com som de salvatges els humans quan ens hi posem. I això, a tocar de casa. Quan hi penso, se’m posa la pell de gallina.

L’albanès Ismail Kadare, Premi Príncep d’Astúries el 2009, amb aquest petit llibre, dóna tremp a la noblesa perduda d’una bella civilització que sembla entossudida a repetir els tics histriònics dels passat; i no aprendre dels errors. Són tres contes explicats per tres veus distintes: els dos rapsodes de guerra; una vella dama bizantina que viu a un castell serbi i el soldà Murat I (que és assassinat pel seu propi fill durant la batalla). Tots conclouen que no poden aturar aquest odi visceral, que no declina, sinó que perviu. “Tan t l’un com l’altre eren presoners del seu passat, però cap d’ells no podia ni desitjava deslliurar-se de les seves velles cadenes.” (p. 59)

Kosovo va assolir al seva independència el 2008 de Sèrbia. Espanya encara no l’ha reconegut oficialment. No cal dir perquè...

Ismail Kadare. Tres cants fúnebres per Kosovo. Ed. Proa. Col. A tot Vnt, 376. Barcelona, 1999; 97 p.

Puntuació: 6,7/10

Totes les lectures ressenyades pel veidedalt, AQUÍ

3 comentaris:

El porquet ha dit...

Molt bona i molt interessant ressenya! Els Balcans són una zona històricament interessantíssima. La llàstima és que tanta història s'hagi tenyit massa sovint de sang... de massa sang.

el paseante ha dit...

El Peces-Barba el deu tenir a la tauleta de nit. Hi ha estampes en aquest llibre?

Elfreelang ha dit...

S'ha de llegir i conèixer per a aprendre dels errors i els horrors del passat!....