10 d’octubre de 2011

La frase de la setmana (tretze)

"La història es pot viure més intensament llegint una novel·la que estudiant un tractat"

(Jaume Cabré, a Sapiens, 109; octubre 2011)

Ben cert. Més i quan si està ben escrita, és clar. En l'allau de novel.les històriques que ens engoleix a les llibreries, hi ha de tot... Aquesta del Cabré, Jo confesso,  la posem a la llista de la tauleta de nit i ja arribarà quan hagi passat la voràgine. Però la frase m'ha agradat. I això que un és historiador...

14 comentaris:

XeXu ha dit...

Doncs la frase em sembla molt encertada, sobretot perquè una novel·la pot tenir un fil conductor que atrapa mentre et parla d'història, i un tractat pot ser avorrit com per adormir a les ovelles. Però és clar, sent historiador... potser xales com una camell, no sé.

Carme ha dit...

M'agrada molt la frase, per a mi és en certa, ja que jo i els llibres d'història no som molt amics... les novel·les històriques m'agraden molt més. I s'aprèn, és cert.

Glo.bos.blog ha dit...

Si no ets un entès en el tema, com diu en Xexu, es ben veritat que aprens més i de manera més lúdica amb una novel·la que amb un "totxo" d'història o qualsevol altre matèria.

carina ha dit...

Encertadíssima la cita, la història ha d'estar humanitzada per tal de retindre-la, de vegades és més important l'anècdota que et porta a recordar un fet, que no pas haver estudiat aquest fet en la fredor d'un tractat, i la novel·la, precisament fa aquesta funció, humanitza el fet i el fa més amè, i si l'explica Cabré, aleshores ja és l'hòstia. Bona nit.

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Gràcies per compartir-la!

fra miquel ha dit...

Sempre i quan la novel·la sigui bona... o com a mínim, estigui ben escrita.
De les del Jaume Cabré no ho dubto pas, però.
Al Club de lectura també l'hem deixat per quan hagi passat la voràgine.
Una abraçada

Emily ha dit...

o caminant per un camí o carrer solitari, qui sap...
he llegit coses de la novel·la en qüestió i he vi que hi ha molts personatges, massa lio...:)

El veí de dalt ha dit...

XExU,
els camells xalen? O trafiquen amb maria? M'apunto a la segona opció. Juàs!

Carme,
si són serioses, eh? Que n'hi ha que són un pal!

Globos,
doncs sí, és cert.

Carina,
l'hòstia consagrada!

Núria,
de res; per això estem: per compartir el pa i la sal!

Frare,
estàs en un Club! I no és de literatura litúrgica ni eclesiàstica? Valga'm Déu!

Emily,
a tu t'agrada anar al gra, oi? ;-) Breus, concisses i precisses. Com un bon gintonic.

el paseante ha dit...

Els tractats d'història parlen dels dirigents i les novel.les dels dirigits. Però això se sap de sempre. Ara et despertes tu. Coi de carallot.

Anònim ha dit...

AN CABRE,NO DIU NI ESCRIU,UNA COMA SENSA RAO,ES BONISIIIM¡¡¡¡
JUGANT..,..

Joan Vigó ha dit...

...especialment si el tractat és de la Real Academia de la Historia!

Clidice ha dit...

Si l'ha escrita en Cabré cap problema, el mal és quan s'hi fiquen tants d'altres! :(

El veí de dalt ha dit...

Paseante,
algun dia, la historia l'escriurem els blocaires!

Jugant,
dona... Algun dia la pifiarà, no?

Joan,
Juàs! I tant!

Clidice,
també han de viure d'alguna cosa...vés!

El porquet ha dit...

En aquests moments estic a punt d'estrenar el llibre... ja friso.

En Cabré deixa anar meravelloses frases com aquesta i d'altres de genials. Un mestre.

Dempeus.