6 de febrer de 2012

Memededicatòries blogaires (13): Hi ha àngels entre nosaltres...


A la Gerònima, que li ho vaig prometre.

Imatge de David's photos

Camino pel carrer. Als auriculars, la cançó..., el repic de bateria.

I de cop, et reconec a cada cantonada. Intangible i etèria.

Recordo. Teníem poc temps, aleshores. La nit, el secret, la follia. Recordo els encontres esquius, redemptors. Hi ha un abans i un després des de llavors. Ni millor ni pitjor, diferent. Jo sóc un altre. Tu deus ser com sempre. La cançó...

Però els àngels no són impertèrrits.  T'acuclen als ulls i t'acaronen l'orella. Viatges amb ells, sense estreps ni dreceres. Són companys en el viatge. Una baixada als inferns propis. Un submergir-se en el vòmit aliè. Tot el meu passat a les teves mans. Tot el meu futur als teus ulls. Mots que abans no tenien so ni pronúncia, prenen sentit en ser llegides. Sentiments de revolta i desfici. El sexe golós i blasmat a cendres. 

Algú em sotja l'espatlla. El semàfor és verd i no m'adono. El llibre em cau. Els vers vola a l'andana. Clàxons i renecs.

Et vaig tenir a tocar, vaig endinsar-me en un viatge de pòsits indomables, sense rumb ni dreceres. Amor foraviler, obscur, caduc. Perilloses ribes, les nostres. Hores guanyades, robades al son. Aiguamolls salabrosos els teus besos. El teu sexe, un dic sense contenció. L'habitació, un miratge voluptuós. Un paradoxa del desig.

Segueixo buscant en els altres la teva llum. Tots són ombres que passen, rabent, fugaces. Inconnexes. Miro sense ser vist. Em miren sense ser observat. La ciutat ja ho té això: desigs anònims sense retorn. Oportunitats evanescents.

Camino pel carrer. He oblidat el motiu.

No hi ha aparadors on trobar-te. Ni cafès on esperar-te. Vas volar, com han de volar tots els somnis. Sou de tots i de ningú. Ni tan sols sou vostres. Recorreré afraus i engorjats, parcs i jardins, arxius i baguls; i no et sabré dir més enllà d'uns mots inconnexos, com aquests.

Només sé que hi ha àngels entre nosaltres...

I torno a escoltar la cançó..., abans de reprendre el camí.

10 comentaris:

Pais secret ha dit...

Començar un dilluns llegin-te amb aquesta inspiració dóna ales per començar bé la setmana.

M´ha agradat molt.

Carme ha dit...

Veí, m'agrada molt el teu escrit. I també que hi hagi àngels entre nosaltres. I que el post sigui dedicat a la Gerònima... un dels àngels bonics i tendres...

Bona setmana i gràcies pel moment màgic.

Gerònima ha dit...

Ostres veí! m'has fet emocionar!
Gràcies!! m'ha agradat moooolt! és preciós! :)

ja ja ja! quin home tu! :D

Miquel ha dit...

Salut ...

Glo.bos.blog ha dit...

No m'estranya que s'emocioni la Gerònima.
T'has lluït, veí

Pere ha dit...

Crida l'atenció aquest escrit que prenent adjectius de les teves primeres línies, és per a mi intangible i eteri. Té passatges amb un vocabulari exquisit i aquest amor foraviler, aquest angel tan terrenal i alhora un somni, m'han agradat molt.
La cançó ... la veu de la Sole, una bona companyia per a llegir aquest text.

Bona nit Veí de dalt.

Ada ha dit...

¿Y a mí no me podrías prometer algo así? :) Me ha encantado!

El veí de dalt ha dit...

País,
gràcies. Celebro que t'animi.

CArme,
màgia veínal...ja saps.

Gerònima,
una promesa, és una promesa...

Miquel,
a tu!

Glo.bos
Merci, maca!

Pere,
bona nit mestre! Un honor que passeu pel replà.

El veí de dalt ha dit...

Ada,
tot arribarà... ;-)

el paseante ha dit...

I si em poso unes ales postisses? Tindré post?

(La veritat és que la Gerònima s'ho mereix.)