14 de febrer de 2012

Un país de micromecenes i un llibre veïnal a l'hortizó...

[La meva darrera entrada al Diari Gran del Sobiranisme]


Vaig conèixer el portal Verkami fa un any. Aleshores, en  Víctor  Pàmies, un paremiòleg i blocaire de pro, instigador de diferents celebracions blocaires com la darrera a J.V. Foix (amb més de 180  aportacions!),  va ser el primer a proposar utilitzar aquest portal per finançar-se l’edició del  seu Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l’ull  (digueu-li tonto!) que va ser el primer llibre en català publicat a través de crowdfunding des d’aquest mateix portal. Se’n va sortir amb escreix. Ara, per cert, hi torna amb una altre projecte dels seus: En cap cap, cap. Diccionari de dites i frases fetes sobre el cap. Li falta poc per assolir-lo.

No és l’únic, és clar: molt músics, cineastes, poetes, il·lustradors, rondallaires, actors, guionistes…per parlar del món de la cultura, han aconseguit tirar endavant el seu somni amb la recaptació de petites quantitats per executar-lo. Aquí s’acompleix com mai aquella màxima catalana: de mica en mica, s’omple la pica.
En aquesta any  de vida del portal s’ha dut a terme uns 200 projecte (això vol dir que cada tres dies, en sortia un de reeixit! Opino que és una xifra brutal!) Això demostra almenys dues coses: una, que en aquest país hi ha gent amb prou empenta i iniciativa per dur a terme un projecte com aquest. I dos, que en aquest país hi ha gent prou solidària per creure en somnis particulars. Els autors del portal, un pare i dos fills mataronins, van començar com un rampell una idea de manera totalment artesanal, intuïtiva, empesos només per aquest ‘amor per la creació’ que significa la paraula “verkami” en esperanto. Ara és un referent a nivell europeu de crowdfunding (un anglicisme que vol dir, ras i curt, minimecenatge).

Més de 20.000 minimecenes (ja són gent, eh?) han fet possible que més de 200 projectes vegin la llum, al marge de modes, d’interessos comercials, dels bancs o de les decisions d’uns quants experts de l’administració. No sóc tan ingenu com per no creure que ens cal l’Administració pública d’aquest país per tirar endavant grans iniciatives; o espònsors comercials que ajudin a assolir fites importants. Però m’agrada pensar que amb petites aportacions anònimes i de manera participativa, es puguin assolir reptes impensables anys enrere, sense el suport de les noves tecnologies. Petits per a uns, però rellevants per a molts. El mateix Diari Gran del Sobiranisme, en una altra esfera, seria una mica un exemple d’això, no?  Jo crec en els projectes transversals i participatius, directes, compromesos. Serè per això que sóc blocaire…i un pèl romàntic. En uns temps  ben galdosos per a la lírica, per cert.
I això enganxa:  gairebé el 40% de la gent que ha aportat a algun projecte a Verkami, ha repetit (jo ho he fet dos cops) i ha recolzat altres projectes de la plataforma.  És cert que no tots els projectes han estat catalans, però la immensa majoria, sí.

En certa manera, tot això ho escric una mica (molt) interessadament, ho reconec. Perquè ho dic? Doncs perquè ben aviat penso penjar a Verkami  una proposta en la línia de cercar suports per  aconseguir una vella (i bella) idea: l’edició d’una sel·lecció de relats apareguts al blog Històries veïnals; relats escrits a quatre mans entre diferents blocaires de la Catosfera literària. Pura literatura 2.0. Pura literatura participativa. Vaja, que us espero a tots els veïns/ïnes empenyent...

Mentrestant, us deixo unes propostes interessants que esperen suport.

3 comentaris:

tomàtec ha dit...

Realment, una plataforma molt interessant i una proposta molt creativa. Gràcies per tenir-nos ben informats

Joana ha dit...

Estic impacient...

mar ha dit...

I jo...