22 de setembre del 2006

Paisatges després de la tempesta

Uns penya-segats a l'illa de Sardenya, al Parc de Porto Comte, prop de l'Alguer. Un lloc captivador. Ideal per romandre una estona en silenci pensant en tot allò que el dia a dia t'impedeix. Un falcó pelegrí, un corb, una aligot, passant rabent les roques. Un veler que trenca l'horitzó. Uns cirrus al sostre, tallats a ganivetades, com aquesta absència de tu que em revincla. Hi ha pedres que no es desplacen; només són allí, immòbils, per guaitar-les. I un degotall de dubtes que omplen la petita rada.

2 comentaris:

Joana ha dit...

A l'illa de Sardenya , sobretot a l'interior hi ha un paisatge ferèstec, solitari. Convida a gaudir-lo. Lluny de la costa et pots barrejar amb la natura i com les pedres romandra quiet, només contemplant tanta bellesa encara no interrompuda.
I els dubtes? Si dubtes, és per què et qüestiones, et preguntes... Millor fer-ho que dissimular i dir que no en tens, de dubtes.

Bonica illa, cert!

El veí de dalt ha dit...

Hi tornarem, no en dubtis.