26 de novembre de 2006

De lectura (quatre): Ruta de dones o dones en ruta?

Sabíeu que les bugaderes d’Horta —que el carrer d’Aiguafreda encara recorda amb els seus safareigs intactes—van popularitzar la dita “Molta roba i poc sabó i tan neta que la volen”?; O que el carrer de la Canuda ve del malhom del seu marit, el Canut, que era home de llargues canes?; Que una tal Duoda, comtessa de Barcelona, allà pel 840, va escriure el Liber Manualis, per a la formació del seu fill, en una època que només escrivien homes, i encara si eren monjos?; O que al carrer de la Flor del Lliri va haver-hi el primer centre de dides de la ciutat?; Que al Museu d’Indumentària es troba el teixit més antic d’Europa, fet una tal Elisava, el segle XII?; Que la paraula “psicalíptic”, va ser encunyat accidentalment per Ramon Sopena, quan volia dir “apocalític” referint-se al món de les cupletistes del Paral.lel de principis del segle XX ? Que les “xinxes” eren les primeres obrers del tèxtil barceloní, dites així per la seva manca de netedat i qualitat de vida?; Que al principi del segle XIX es va crear un escamot de dones, les “llancers de la llibertat” per defensar amb les armes, si calia, les idees liberals del moment? Que les “margalidores” eren les dones que tenien cura del leprosos fora ciutat a la Barcelona medieval? Que l’escultura de Miró “Dona i ocell” del Parc de l’Escorxador representa una sexe femení obert i no un cigalot com la seva forma fa pensar?... Doncs tot això i molt més ho he après llegint el llibre Ciutadanes. Ruta de les Dones, que ha escrit Isabel-Clara Simó i Isabel Segura i que ha editat recentment l’Ajuntament de Barcelona.

Per les seves planes apareixen indrets, places, racons, edificis, monuments,... que d’alguna manera o altra representen l’empremta que les dones (barcelonines o no) han deixat a la ciutat. Hi veureu l’emperadriu Gal.la Placidia, la reina Amadis, Santa Àgata i Santa Eulàlia, les actriu Margarida Xirgu, la Bella Dorito o Mari Sampere; les educadores Francesca Bonnemaison o Maria Montessori; la política Carme Karr que va promoure el vot femení durant la República (sabíeu que les dones no van votar a Espanya fins el 1933,oi?); les escriptores Montserrat Roig, Maria Aurèlia Capmany o Maria Mercè Marçal, la benefactora Dortea Chopitea, o menys conegudes, Dolors Aleu, la primera dona metgessa a Espanya, el 1879; o Pepa Colomer, la primera dona pilot d’aviació el 1931.

El llibre forma part de la col•lecció de rutes temàtiques que duu a terme l’Institut del Paisatge Urbà i Qualitat t de Vida. Són els que han fet la Ruta del Modernisme, la Ruta Verdaguer, la Ruta Gaudí, la Ruta Domènech i Muntaner, la Ruta del Mar i altres. El llibre es divideix en set rutes: cinc a la ciutat de Barcelona i dues als municipis de l’Hospitalet, l’una; i aSant Adrià del Besòs, l’altra.

La veritat és que és més un llibre de lectura de tauleta de nit que de guia turística. Està prou ben dissenyat, i és àgil i amè. La idea parteix d’una altre llibre de la Isabel Segura que es deia Guia de dones; aquest d’edició més austera però molt ben documentat. Les set rutes s’acompanyen d’una relació toponímica dels noms dels carrer batejats amb nom de dona i d’una bibliografia sumaria. Força fotos, mapes de situació clars i anècdotes destacades. Per fer un regal a la companya nouvinguda.

Vaig ser a la presentació que es va fer al Palau de la Comtessa de Palamós, al barri Gòtic (jo sempre li havia dit Palau de Requesens, però és veu que aquesta és el nom del marit de la filla de la comtessa; ja veieu que sempre a les dones se’ls manlleva el nom). En la presentació, l’inefable Jordi Portabella, el regidor de serrell caigut, va definir la ciutat de Barcelona com de caràcter femení. I això? Les ciutats tenen sexe, vaig pensar, ingenu de mi? Doncs es veu que sí. La comparació que va fer el polític no té parangó: “Els homes podem fer moltes coses, però només una cosa rera l’altra. La ciutat de Barcelona, en fa moltes alhora i molt bé: com les dones”. Touché! I posava com exemple la remodelació del Mercat de Santa CAterina i del seu entorn. Serà veritat? Noies, no sé què espereu per votar-lo a les properes eleccions!

Companyes blocaires: si aneu perdudes per la ciutat, ara ja sabeu on trobareu el nord!

7 comentaris:

Cruella ha dit...

Hola, Veí!

La veritat és que havia llegit la ressenya del llibre, i vaig pensar "vaja una kk tova". En general, el rotllo aquest de les dones, no em va. Vull dir, que el tema de recordar gent que val la pena, sí que em va. El que no em va és que sigui perquè són dones.

Però així com ho expliques, em venen ganes i tot de fer-hi un cop d'ull.

Candela ha dit...

Ei, siii, pinta bé.

Rosae ha dit...

Aquests de ERC van de feministes. I ara! no tenen ni una dona a llocs importants de les seves llistes! Si's plau que no ens vulguin pendre el pél.

Blogbesitos.

Txell ha dit...

Amb la Isabel-Clara Simó, ho he intentat moltíssimes vegades i s'em fa una muntanya. El darrer, crec que va ser una mica per obligació i tot.

Pel que fa en Jordi Portabella, dir-vos que va ser el meu amor platònic, durant una bona temporada, fins que algú em va fer el xivatassu de que era un gran trepa.

Alepsi ha dit...

Fa bona pinta el llibre, sí. Mira, quina gràcia lo de "tanta roba i tan poc sabó.. i bla, bla", ho havia sentit a dir molts cops i no sabia d'on venia...
Ara el Portabella aquest... en fi, el de sempre, "defensar" a la dona trepitjant l'home.... en fi, així no arribarem mai a una "igualtat"....

El veí de dalt ha dit...

Cruella,
a mi fer rutes o el que sigui "només per dones", o per "homes", o per "micos", o per "grupets" afins, m'ha fet també repelús. Però fa gràcia conèixer coses que no saps de la teva ciutat.

Candela,
Pinta feminista, ja t'ho dic; però més m'agrada que et pintis tu!

Rosae,
celebro veure't de bell nou! Tens raó. Però van posar una dona de consellera, recorda!

Txell,
els amors platònics són això, platònics. I els polítics són aixó, uns trepes.

Alepsi,
mentre no arribi la igualtat, anem mesurant distàncies.

Joana ha dit...

Precisament ens costa " trobar el nord" a les dones. El sentit de l'orientació el tenim una mica malmès. Però ho compensem fent més d'una cosa a l'hora: cuinar mentre parlem per telèfon i fem la llista de la compra per exemple.
El llibre sembla més una guia per conèixer curiositats de Barcelona.
Crec que són benvingudes sigui qui sigui que les escrigui.
Bon dilluns"