10 d’abril de 2007

De la carpeta del veí (1): Encesa espera (by the veí)

"La mort no té destí ni prefacis. Viatjo pel teu cos aspre, esquivant clots impossibles. Una boca oberta em mira sota els llençols. Un repic de tecles al piano. Eren claus o glavis aquest sons al finestrals? Encabiràs tota la infantesa en una capsa, i ja no et caldrà que les ombres de la desmemòria s’avinguin a jugar una partida de daus, que sempre acabes perdent. Sense interludis ni gots d’alcohol als envits. Recullo sonets dels arbres: ja no resten natures mortes al bosc. Tot el paisatge se m’acut com un mar blavíssim, inacabat i inabastable. Rius secs de presagis. A la llar de foc vam cremar tots els records d’aquest viatge. I ara jeuen en nius desfermats, en còdols fora lleres, en endreces perdudes. Sota aquest incendi d’oliverars, Kavafis ens durà el record de les tragèdies clàssiques, la nostàlgia prendrà forma d’illot i ens embolcallarà el somriure en un son infinit."


Poesia,en prosa o prosa poètica? Sia com sia, és del veí... que regirant carpetes, li cauen escalfors de nostàlgia juvenil.

Dies després del post, la petita bruixa em diu quina cançó em recorda el meu escrit. Heus la ací.

22 comentaris:

Gatot ha dit...

Alssa veí!!!! Tu... tenies intenció de donar arguments a Dalí per a pintar un quadre? (m'equivoco si penso que era un escrit de joventut?)

Hiperrealisme al poder!!!

petons i llepades acabades d'arribar arrossegant-se a casa, humides per la suau cortina enteladora de nits, i amb estrebada muscular al femoral esquerra que no permet posturetes livianes...

Leticia ha dit...

Hola, tengo un blog sobre televisión, es nuevo, y me haría mucha ilusión que entraras. !!!! te dejo la dirección:

www.lamoscadelatele.blogspot.com

Muchas gracias y un saludo

Cruella ha dit...

Veí: en vull la versió 1.0 (Estic segura al cent per cent que aquesta és la versió del 2007, corregida i augmentada). Perfeccionista com ets, no pots haver resistit la temptació d'afegir i treure quelcom: algun excés de joventut, alguna petita estridència o algun mot menys expressiu del que voldries. M'equivoc??????

El veí de dalt ha dit...

Gatot,
osti, tu! Això sí que no m'ho havien dit mai!

Leticia,
ya te he televisitado. ¿Des de Huelva has llegado a mi blog? Realmente, lo blogosfera no deja de sorprenderme.

Cruella,
com ho saps? La v.1.0 ja no sé ni on para; però et confessaré quelcom: ni era gaire de joventut (tot i que jo sóc jove, joder!) i que la que has llegit és sols una v.1.1. No se't pot enganyar: ets una dona.

Candela ha dit...

Eiiii MOLT BÉ!!!! joeeerrr quin nivellarro!!!!

Per cert...HE ACABAT ULTIMAS TARDES CON TERESA!!! PER FI!!!

Anem a per un altre.

Carolina ha dit...

Muy bonito tu escrito, nostágico!

Arare ha dit...

Apart de recomanar al Gatot que s'hi posi gel (pel mal, home, pel mal)

a part d'això... estic segura que continues cap a Itaca, lentament.

Prosa poètica, en diria jo, però jo no en sé!

arsvirtualis ha dit...

Això de regirar carpetes té el seu "perill", i ja va bé trobar-se'l, si més no per recordar apassionaments que el dia a dia -de vegades- ens fa oblidar.

SU ha dit...

Pas mal, veí, pas mal...

Què llegies quan vas fer la versió 1.0?

Un petonet,

SU

Puji ha dit...

Uf les carpetes! Si no fos perquè em fa vergonya tambe faria alguna versió 1.1. Sobretot de cançons.

Metamorfosi ha dit...

Jo també diria que és prosa poètica, però sigui com sigui m'ha agradat i m'ha sorprès.

Més petonets!

Joana ha dit...

Nostàlgia juvenil??
Això em sóna a que els fills es van fent grans...
Molt bonic veí! Continua remenant carpetes...

el paseante ha dit...

De joves tots teniem atacs de decadència. Ara que ens fem grans (en deus tenir com a poc 55-60 :.) ens agrada ser més optimistes.

Petitabruixa ha dit...

Les carpetes les tinc a Barcelona que si no...

M'agrada el teu escrit...Quina cançó et recorda?

Petonets, veí ;-)

Duschgel ha dit...

No sé quantes vegades ho he llegit per visualitzar el teu escrit. És curt en espai de caràcters i, tanmateix, tan ampli. És un post llarg aquest, veí.

Jo vull esperar-la així, és un luxe poder fer-ho. Però el mar el subsituiré per boscos, muntanyes i valls.

Clint ha dit...

Ara mateix sóc el rei de remenar carpetes! jajajaja i això d'encabir tota l'infantesa en una capsa..ho hauria d'aplicar als meus nanos!

i ja que ho he buscat ho deixo per a la resta que no sàpiguen que és:

-->glavi

[1288; variant de l'ant. gladi, ll. gladius, íd., sembla d'origen celta, o potser, com el fr. glaive, suposa una base indoeuropea *kláuiios, de sentit semblant]

m ant i poèt Espasa.

Pd40 ha dit...

És teu? Molt maco, veí, m'ha agradat molt. Felicitats, no ho perdis mai!

Júlia ha dit...

En aquests textos, la prosa i la poesia es confonen de forma íntima i indisoluble, bon dia, Veí poeta.

Tondo Rotondo ha dit...

Un illot perdut, enmig d'una Mediterrània antiga, prpera però amb un punt d'inabastable, de misteriosa... i amb oliveres, pedra seca, una mica de blat i garrofes!

La nostàlgia d'on venim... la incertesa de cap a on anem...

Continua remenant papers, veí, que són molt suggerents ;-) Una abraçada!

manel ha dit...

Segueix regirant, a veure si cauen més coses com aquesta. Clar, com ets el veí de dalt, ens cauen a nosaltres. I nosaltres, encantats

El veí de dalt ha dit...

Candela,
i el teu nivellaro amb la mossa d'escaire? Pobre't Pijoaparte, no et fa peneta? Quin llibre ataques ara?

Carolina,
Gracias, venezolana!

Arare,
seguirem cap a Ítaca, a veure què hi trobem.

Arsvrtualis,
la carpeta segueix oberta, a veure què més en surt.

Su,
segurament Rilke, Vinyoli, Martí i Pol, Ferrater,...el de sempre.

Puji,
i a què esperes?

Metamorfosi,
i que en segueixin venint!

Joana,
els fills és fan grans, i nosaltres també. En tots els sentits.

Paseante,
per ser nostàlgic no cal tenir-ne tants! Sort que no has dit 75-85! Si acabo de sortir de l'ou!

Petitabruixa,
fa hores que intento penar la cançó que s'hi adu i no hi ha manera. Ni amb ODeo (que abans sabia fer-ho) ni amb GoEar (que no sé com es fa).ALGÚ EM POT EXPLICAR COM ES PENGEN CANÇONS!!!

Dushgel,
Espera-la com més et plagui. Però es fa lalrg, a voltes, esperar...

Clint,
ho veus com és bo llegir-nos? Sempre s'aprenen coses!

pd40,
bé, doncs seguirem.

Júlia,
bona tarda, júulia assagsita.

Tondo,
celebro que t'hagi commogut, de debò.

Manel,
Benvingut! I posa't casc, si de cas!

Joan ha dit...

un esclau del que escriu de jove, ja sigui per bé o per malament.