16 d’abril de 2007

"Plumeros peperes"; o pepetes plomall?

Vaja, la beneita de la Janer s’ha fet pepera… Ja ho deia jo, que aquesta gata maula no pararia fins que no es parlés d’ella altra cop. Va començar amb allò de presentar-se al Planeta el 2002. Va quedar la segona. Si la primera, la novel·la de l’ Alfredo Bryce Echenique, era horrible (no perdeu el temps ni mirant-la); no vull ni imaginar com era la seva (Las mujeres que hay en mi). Joder! Amb una de sola n’hi ha prou! És clar que el Planeta és garantia de brodio segur. Tot i que hi ha excepcions (El Jinete polaco, del Muñoz Molina o Icària, Icària, del Benguerel, o Crónica sentimental en rojo, del Ledesma, entre poques d'altres). En fi, que finalment el 2005 es va endur el gat a l’aigua (alguna promesa o favor impronunciable deuria fer al senyor Lara, la xicotota); i es va endur la picossada del premi, amb aquell títol que ho diu tot: Pasiones romanas. El Marsé la va posar a caldo el mateix dia en al roda de premsa, i la balanguera, ofesa en el racó més agrest del seu cutis de Margaret Astor, li va sortir replicona: que si “se ven por doquier las cañerias de la novela”, li espetava ell (que m’ho crec); que si “le gusta figurar d’enfant terrible del momento cuando se es más un fantasma del passado” (o quelcom per l’estil), li responia l’altra (que tampoc deixava de tenir la seva part de raó). Baralles patètiques de dues personalitats del morro fort, doncs

En fi, que consti que jo ja feia temps que m’havia promès a mi mateix NO LLEGIR RES MÉS d’aquesta santa dama mallorquina.

I us parlo amb coneixement de causa. I ho vaig intentar, eh? Em va més menys captivar en el seu moment Màrmara (Premi Prudenci Bertrana, 1994); però ja li vaig veure el “plumero” a Natura d’anguila (Premi Carlemany el 1995); i ja vaig desinflar-me del tot amb la insofrible Orient, Occident. Dues històries d’amor, que va quedar finalista del premi Sant Jordi el 1997, darrera L’Atles furtiu de l’Alfred Bosch, un llibre que sí que us recomano); vaig donar-li l'oportunita del dubte amb la insulsa Lola, però ja vaig dir prou (i mira que aquesta va guanyar el Premi Ramon Llull el 1999). No serà per premis, la nena.

No, no és gelosia literària. Ni perquè vagi d'"escriptora guaperes" (no és el emu estil, però no puc negar que es fa mirar). Ni em faig mala sang perquè sigui mediàtica (sé que surt els divendres als "Matins de TV3", i a Catalunya Cultura, però ni veig la tele a aquesta hora ni escolto gaire la ràdio). I ja veieu que no em deixo endur per la primera impressió literària. La impressió que tinc és que està sempre escrivint el mateix llibre.

Per això, vaig dir prou fa temps i ara, digueu-me tendenciós, si voleu, però això que s’hagi fet del PP, ja és la “puntilla” final. El personatge se m’ha fet insofrible (en tinc algun més, eh!). Per favor, que se la quedin els peperos mallorquins, que li demostrin finalment que el castellà és la llengua del futur i que es dediqui a donar conferències arreu del món com l’estimat Aznar. Es farà més rica i famosa, però almenys, no ens tocarà més el que no sona. Tot i que es albiro en l'horitzó una futura aliança CiU-PP que encara farà pujar la noia a consellera d'alguna cosa (de Moda i Afers Amoros?)

Els escriptors han d’escriure; els actors, han de fer teatre o pelis i els polítics, han de saber mentir elegantment o engatusar-nos amb la seva verborrea. I els ciutadans hem de saber discenir lel gra de la palla. Per això el plomall de la noia em fa venir basques, Quan una xicoteta com la Janer vol fer les tres coses alhora, malament rai. No ens farà cap de bé. Recordeu aquell programa on va conèixer al seu actual marit, com es deia...?, a si «Coses de la vida». Doncs quines coses té la vida, senyor!

I que consti que no vaig pel cantó morbós del tema, que això no és «Salsa Rosa». Però no em negareu que també "té tema" el fet del seu prometatge i casori amb el psicòleg per antonomàsia de Catalunya, el Dr. Corbella, vint-i-un anyets més gran que la pubilla (acte matrimonial que TV3 i altres revistes del cor van ressenyar en el seu moment!). I què em dieu de la seva maternitat? Tot això entra en l’esfera del privat i res a dir, doncs; i felicitats al Corbella (que m’imagino que ha de fer mans i mànigues per aturar el “cicló” de dona que té, i no em referixo al llit només). Tot i que al llit, la noia, me la imagino una tiquismiquis del cagar. Val, això darrer m’ha quedat de mal gust i masclista. Demano perdó.

En fi, retorno a l’afer que m’ocupa. Nena, has fet una favor excel·lent al teu Jaume Matas del cor estimat. Mireu el detall de l’afer aquí. I a sobre, la paia havia tingut el morro d'anar del bracet amb l'Artur Mas en les darreres eleccions autonòmiques. Ara que els peperus tenien a l’Acebes entre les cordes (i ell seguirà tensant i tensant fins que mori o rebenti) i que els afers immobiliaris sorgeixen com bolets arreu (al País Valencià, a Múrcia,..) i afloreixen tupinades electorals a Melilla (i les que vindran); va la noia de marres i ens regala "el notición": que va de número vuit a la llista de PP a les Illes Balears. I el seu pare, el també escriptor Gabriel Janer Manila (de qui no puc opinar, perquè no li conec re i haurem de posar remei) és el president de l'Institut d'Estudis Baleàrics, versió "mallorquina" (=pepera) de l'Institut Ramon Llull (= versió tripartita). Apunta a directrora general de Cultrua de ses Illes i tot quedarà en família. Vés!

Doncs sabeu que si a un escriptor se l'ha de valorar o criticar perquè el que escriu, i no pel que fa o deixa de fer en la vida real. D'acord. Però si a un personatge públic (ella ho és, oi?) se l’ha de jutjar per la seva acció i les seves paraules, ho tinc més clar encara. Ignorar-la no és la solució. Quan algú es mereix ser criticat, se’l critica. I punt.

(S'ha notat un pèl que li tinc mania, oi?) Doncs ho sento. Bon vespre i tapa’t!


36 comentaris:

elur ha dit...

uf... jo és que no la suporto i no n'he llegit mai res, però mai m'ha seduït la idea de fer-ho... i ara? encara menys.

salut Veí!

euria ha dit...

Doncs jo tampoc n'he llegit res. Mira, deu canviar de camisa ràpidament..Mas-Matas..com que tot comença per M. A més veí...dubtes que s'hagi casat per amor??? jejeje...no és que vulgui ser malpensada però sempre deu anar ve sortir a la Tv o a les revistes...encara que sigui per un casament...:Xxxxxx vale no dic més.

Viatger ha dit...

Jo he llegit pocs llibres d'ella , i be, no mata ("matas") per passar l'estona es distreta. (que dolent l'acudit)

Però que vagi al PP amb el manefla (paraula apadrinada per mi) del Matas, ja es la ostia.

Com sempre diu la meva mare "mallorquina puta fina" i m'ho hauré de creure-ho !!

Joan ha dit...

Ara deixarem de llegir-la nosaltres i començaran a fer-ho els que consideren que el castellà és una llengua oprimida a casa nostra. Però quina cara posarà quan li surtin els ciutadans de segona demanant el seus drets? Un assumpte de trepa de primera categoria!

Charlie Hi-Hat ha dit...

No m'ho vull llegir perquè em pujarà la pressió, però, en tot cas...COP DE MALL!

Puji ha dit...

La nena necessita atenció, i quan no en té, se la busca. A mi em queia força bé (tampoc li he llegit res), però de fa un temps que l'espero amb el mall.

Tako ha dit...

Aquest matí escoltava la entrevista que li feia en Bassas i, era estrany, la noia defensava que era d'esquerres (lliberal però d'esquerres)

Dec ser jo que no ho entenc.

Ens veiem al proper cafè, veí.

Metamorfosi ha dit...

Quan vaig saber del seu peperisme llegint-ho al diari, vaig entendre perquè mai m'havia caigut gaire bé... i ara és que no la trago.

Petons Veí!
... i fins la propera farra, no? ;D

Arare ha dit...

Doncs jo vaig arribar a Lola. Mármara em va emocionar i Ets la meva vida, ets la meva mort em va encantar. Vaig arribar a pensar que volia escriure com ella, fins que li vaig veure el plumero com a tants d'altres, eh?, que escriure un llibre cada any és una mica com engegar la màquina de fer xurros. I no és això, no és això.

En fi, que "va a ser que no".

Salut, veí.

Joana ha dit...

Jo li llegeixo els articles a l'Avui... sí ja sé una mica "bleda", però ... també li he llegit algun llibre... tot i notar alguna cosa estranya.. i ara ja sé el què és ( contaminació pepera).
COP DE MALL!
nanit veí!

Pd40 ha dit...

La seva trajectòria, encara que és una decisió personal, no deixa de ser curiosa. Em sembla una xaquetera més que es posa a la política per interès personal. Sense ànims de defensar-la, si hagués fet el gir a l'inversa també reaccionaríem igual?

Gatot ha dit...

Doncs... ja em perdonareu. Jo no veig que aquesta noia hagi fet cap gir: ha passat de deixar-se veure amb dirigents d'un partit de dretes (catalanista però de dretes) a deixar-se veure (o buscar-se la vida) amb un altre partit de dretes.

Segurament deu ser perquè CiU no es presenta a les illes. Eps! i jo no tinc res en contra de la gent que defensa la economia de (lliure) mercat, els diners per davant de les persones, les creences religioses (catòliques) per davant del racionalisme... al contrari, em sembla bé que ho defenssin si hi creuen.

L'únic dubte és que ella és pensi que és d'esquerres.......ah! no! tà clar!!!! Com que en Piqué era troskista.... clar, pobrisona: s'ha confòs!

Júlia ha dit...

Doncs jo n'he començat a llegir algun, de llibre i m'han caigut de les mans, l'article de l'avui és una bírria i, en general, també puc dir que li tinc una mica de mania.

Però... serà per què és més guapa que jo i ha tingut més premis literaris (pràcticament tots, vaja), ha sortit més a la tele i s'ha lligat el Corbella, patum de la psicologia casolana???? No sóc capaç de fer-ne una anàlisi objectiva, ai, sense admetre que el subconscient pot senyorejar el meu refús...

Déjà vie ha dit...

Jo no entenc res d'akesta dona. Sembla normal i d sobte fot aixó. es q aki no se'n salva ni un...

AhSe ha dit...

Jo no se res d'aquesta dona. Despres de tota la propaganda que li has fet, ni m'interessa saber res. Pero arreu del mon, durant els segles, sempre n'hi ha hagut escriptors i poetes del tipus, molt importants al seu temps i completament oblidats despres. No podria dir exactament perque a mi aixo em sembla normal. Hi ha gent que val i gent que intenta aparentar que val, el mon es aixi...
En aquest cas les coses que importen son els llibres que deixes al mon, i si son mal escrits o de poca substancia, qui es fixara en ells? Ningu. T'oblidaran i tots els teus premis, tota l'atencio que mai haguessis rebut, seran iguals a res.
Potser aquesta tia no es una escriptora, pero li agradaria ser-ho. Qui sap? Potser nomes necessita que tothom es fixi en ella. El seu valor real, amb el temps, segur que es notara!

Robertinhos ha dit...

COP DE MALL. A mi tampoc m'ha agradat mai aquesta dona

Homebala ha dit...

Com de mall! Algú sap què en diu els seu flamant marit? Sempre l'he vist amb tirada convergent. I no puc deixar de pensar que tot això als convergents els deu fer molta pupa...

El veí de dalt ha dit...

Elur,
dóna una oportunitat a la pepera!

Euria,
no diguis re més perquè ja ho has dit tot!

Viatger,
espero que les delectes mallorquines que em llegueixen no s'ofenguin amb la frase (que segur que elles en tenen alguna de catalans del mateix to...). En fi, jo també he apadrinat una paraula. Diga'm nostàlgic.

Joan,
trepa, trepa..., trepanada!

Charlie,
cop de mall i de bastó!

Puji,
doncs quan la vegis, catapum!

Tako,
d'equerres, deia? això ja és l'acabose!

metamorfosi,
la farra, en dosificats capítols.

Arare,
no, sí fer frases, ja en sap. I de trenar històries, també. Però em sona repetida i meflua. I aquí el "personajillo" pot més que l'escriptor. Va a ser que no.

Joana,
a veure si els de l'Avui ara la deixen seguir escrivint. (Jo la deixaria, per què no? Una altra cosa és que la llegís.)

Pd40,
xaqueta d'Armani, eh? Doncs sí, t'assegro que jo reaccionaria igual.

Gatot,
ah! nostàlgia de Bandera Roja, eh?

Júlia,
ja et dic jo que escrius molt millor que la mestressa aquesta. Quan al look; bé, és qüestió de gustos.

Déjà vie,
només noslatres, és clar! ;-)

Ashe,
doncs això: a cremar la meitat dels llibres que són a les llibreries. Però d'alguna cosa han de viure editors, llibreters, crítics i esriptors, no?

robert,
coincidim, doncs.

Home bala,
Ei! Has disparat per aquí! Que tornem a carregar les eines? Ben tornat!

Tondo Rotondo ha dit...

Només hi veig una cosa en positiu: Si el PP guanya les eleccions (que esperem que no sigui així) com a mínim la dona no tindrà la barra d'abonar les teories del secessionisme lingüístic del PP, com a mínim haurà de tenir la decència.... decència??? Noooooooo aquesta dona s'ha tornat indecent!!!

Petitabruixa ha dit...

No la suporto. Sempre he pensat que si no haguera estat pel seu pare, no hauria publicat mai res de res. I del Corbella, són "tal para cual". Vaja pajarraco! Mai de la vida havia conegut, desgràcies de la vida familiar, un metge tan poc professional!

Compte no es mossegui la llenga que s'enverina, la noia!

elur ha dit...

ai mira Veí, no ho sé pas, jo si algú parlant ja no té res interessant per dir-me, des del meu punt de vista, vols dir que tindrà res prou interessant per "escriure'm"?
potser sóc estranya, però mira... doctor, no sé què em passa!

jejejejeje

salut!

vullunfestuc ha dit...

OH! Si Senyor! Si això fos un miting polític la gent s'hauria posat dreta i cridaria: Veí de Dalt president! amb banderes on es veu la cara de la MdPJ dins d'un cercle vermell encreuat.
Si algú és digne de ser criticat es critica. Ara bé, jo li auguro una petacada...

Abogada en Bcn ha dit...

Ja veig que som molts els que no la soportem aquesta dona!

esteve ha dit...

jo no puc amb ella...

el passat any em van regalar un llibre seu... vaig provar de fer l'esforç... però vaig haver de tancar-lo... deu ser l'únic llibre que he començat i no he acabat...

Tondo Rotondo ha dit...

Potser vol construir-se un xalet a primera línia de mar a formentera...

violette ha dit...

Jo tampoc puc, mai he pogut, és una questió química... per tant, subjectiva i probablement injusta. Però, per mi que no es quedi sense cop de mall.

onixeta ha dit...

a mi m'ha fet sempre angunia ràbia i sobre tot reflexionar ,jo què em tinc per persona molt integra , amb unes conviccions arrelades ,les tinc perquè no m'han fet mai cap oferta prou substanciosa ? crec mal em pesi que tots totstenim un preu .

ecs ecs ecs

;)*****

Tondo Rotondo ha dit...

Excepcions n'hi ha -sortosament- però ben bé podem dir això de què tots tenim un preu. Per exemple a Tarragona, coincidint amb les eleccions municipals hi ha hagut molt traspàs de regidors de cara a assegurar-se algún tros de pastís: dins i/o fora del consistori. Cobrant, fardant i manant, què és el què els hi mola.

"Existe una línea de investigación": potser serà urbanística??

El veí de dalt ha dit...

Tondo,
aquesta dona, crec que és una trepa en tota línia. Evidentmetn, ho pot ser si així ho vol, però evidentmetn nosaltre la podem posar a caldo també.

Petitabruixa,
ja veig que vau ser amigues de petites... ;-) tot i que ella s'ha quedat només en "mala bruixa" i tu, per sort, en bruixeta dolça.

Elur,
et passa que tens raó, dona.

Vullunfestuc,
ja saps que diuen: "más dura será la caida".

Abogada,
estem d'acord altre cop.

Esteve,
jo si que els he acabat; però t'entenc. Un dia podríem parlar dels llibres mais acabats de llegir.

Tondo,
ja en deu tenir un a Mallorca.

Violette,
tot és qüestió de química i de cop de malls!

Oxineta,
un altre post per pensar...tots tenim un preu? Mira, sí. Però hi ha en alguns moments a la vida que crec que serem capaços de dir "no". O vull pensar-ho. Per cert, que m'ofereixes per fer-me del PP?

Tondo,
és que aquest és el tema: el diner fàcil que guanyen els especualdors. Una altra cosa és la venda dels principis. Tu et deixaries sobornar per alguna picossada de zeros insultants?

Babèlia ha dit...

No et culpis... és odiosa!

Tondo Rotondo ha dit...

En principi sóc reaci al suborn, un cop ho van intentar anb 3 o quatre-cents euros i vaig negar-m'hi.

El que tinc clar -però- és que si mai acceptés un suborn el dedicaria a alguna bona causa social, a fer la revolució, a somniar, a estimar el gènere humà... Jejjejeje, pensaments d'un al que li passa lo mateix que a Esperança Aguirre!

manel ha dit...

A mi em sembla una crítica ben raonada, a banda que et caigui bé o malament

Candela ha dit...

COP, COP I COP DE MALLLLLLLLLLLLLLLL

La reusenca ha dit...

Doncs sí, ja veig que estem cent per cent d'acord!!! en tot!!!!!!!
salut!

Marinetix ha dit...

Hola Veí,
M'ha fet gràcia constatar que la teva evolució com a lector de la María dela Paz ha estat pràcticament idèntica a la meva: des de Màrmara fins a Lola, en progressiva decadència, i para de comptar.
Jo l'havia arribat a admirar.
Ara ja sé que no em tornaré a gastar un euro en cap més llibre seu. NO PUC SEPARAR L'OBRA DE LA PERSONAAA!
Doctor, no se què em passa.

susurro ha dit...

Jo, Veí.
Jo l'any passat com a regal d'aniversari d'una bona amiga vaig rebre el seu "Pasiones romanas". Vaig pensar que seria una bírria... Però me va encisar, de veres. A ella no la conec gens com a persona ni tampoc l'he vist a tv3 ni res... (sí, disme rara, jejeje) Però he sentit dir fa uns dies que havia refusat el seu escon, no?? Ara no sé si l'he confós amb una altra, no sé.
El cas és que a mi "Pasiones romanas" me va agradar moltísssssim. I segurament el comentaré al "tuslecturas". Ja em faràs la contracrítica! Besets