Hem tornat a ciutat!

Set dies de descans empordanenc. Dormir molt, jalar força, llegir més, passejar el just i mandrejar a dojo. I quan et deixen, un clauet. Carregant piles i perdent, literalment, el temps; entre tempestes, llevantades i sol tardorenc. Alguna processó, alguna sortida al cinema, algun sopar entre amics. Brunyols i mistela. I una sobredosi de paisatge humanitzat. El temps, a l'Empordà, té un altre valor. I la gent que hi viu ho sap. Encara, sort, de certs racons, de certes vistes, de certes mirades. Sóc home nou en cos caduc.

I a reprendre el blog!