14 de maig de 2007

Girona: temps de flors i multituds

Vaig fer cas a les recomanacions que havia vist a diferents blocs (Joana, Euria,…) i als savis consells d’amics gironins que feia temps me’n parlaven, i vaig fer cap a la ciutat immortal. Girona, temps de flors.

Coi, podíeu haver avisat que mitja Catalunya tindria la mateixa pensada! I tots els alcaldables de la ciutat farien el paó pel carrer. I totes els agències de viatges gavatxes i l’Inserso en ple enviarien flotes ingents d’autocars! Allò era pitjor que la Rambla un dia que el Barça guanya una lliga (guanyar què, per cert, dieu?).

En fi. Si París bé val una missa, la ciutat de Girona bé val una suada i unes quantes cues i batzegades. Si varaguejar pel casc antic i el seu call jueu ja paga la pena en un dia normal, en aquestes dates és visita obligada. I si a sobre pots entrar a edificis públics sovint només oberts als funcionaris (dels quatrepoders: legislatiu, executiu, judicial i, sobretot, l'eclesiàstic) i a jardins privats i de casa bona a fer el xafarder (que el veí és tafaner de mena), a bodes em convides!

Realment no hi havia estat mai en aquestes dates i paga la pena. No tinc el plànol a mà, i ho faig de memòria, però hi havia més de 100 indrets on podies entrar a guaitar i més de 30 conjunts florals al carrer. I el Museu d’Història, la Fontana d’Or, el Museu d’Art, l'Arxiu, l'Ajuntament, el Teatre,...amb entrada gratis! Em vaig banyar de Girona, tu! Coi, l’únic problema era que els menús dels restaurants sí que no ho eren, de gratuïts. Diga’ls tanoques a aquest fills de l’Onyar!

No te’ls acabes en un dia els muntatges florals. I a fe de Déu que hi havia de ben originals. Podies veure patis (un 65), la majoria al centre històric: carrer Ciutadans, la Forja, barri jueu, entorns de la Catedral i Sant Domènec,... ; però també a d'altres indrets més o més allunyats. Em va encantar la de la casa Lles Ainay, al carrer Cundaro (la casa i els muntatges que hi havia), o el Centre Bonastruç ça Porta, on és el Museu Jueu (visita obligada); la casa de l’Ardiaca (un muntatge molt original, simbolitzant la pluja), la Paordia, el Pati de les Àligues, a la Universitat de Girona, on podies seure a llegir fragments de poemes acaronats per la remor d’aigua; al del Casino, on picaves de mans i els ocells engabiats cantaven,...També molts jardins públics (una dotzena), les més destacades, les que des de la plaça dels Jutjats s’endinsaven per la riera de Galligants o la dels Jardí dels Alemanys (algú en sap perquè es diu aixi?), --un passeig per les muralles és indispensable també,...; o exposicions florals (unes 25) per tota la ciutat: curradíssimes la majoria: a l'escales de la Catedral, al Teatre, als banys àrabs,... En fi, us estaria dient moltes i em quedaria curt. Em vaig embafegar i al final ja no sabia discernir peix de llonganissa. Vull dir, pètals de pistils.

És clar que la flor, les flors, en les seves múltiples famílies i gèneres són els protagonistes de l'efemèride. Però en molts llocs no hi havia (recordo un muntatge amb motxos!). No em feu repetir noms, que jo només conec les roses, els gladiols, els clavells, les violetes (moulins o no), les tulipes, i les margarides. I els cardos, és clar. Que d’aquests també n’hi havien. I de diferents espècies i nacionalitats (;-p); cap catalana, però. Però també intervencions artístiques ben originals. El que més em va agradar? Diverses L’estàtua femenina feta de petits vidres i roses vermelles a l’edifici de la Cambra; el muntatge al refugi antiaeri, per colpido; la parada literaria al pati de la Facultat de Lletres, les escales de Sant Fèlix,...No sé, havia tantes! I jo sense càmera de fotos! Arg! I en un moment donat em trobo el Piqué de cara. Quin ensurt!

Bé, si voleu veure-ho des de casa, cliqueu aquí. I si teniu ganes de xalar a cops de rosa. rosae, rosarum a Girona, ho podeu fer fins el dia 20. Aneu ben calçats/des i amb crema solar. Aviso.

17 comentaris:

vullunfestuc ha dit...

Jo soc un gironí que va viure durant un parell d'anys exiliat de la seva ciutat. Realment, com dius tu, jo hi vaig trobar a faltar flors aquest any a l'exposició... de flors, però en fi, diuen que així és més modern i que és això o els rams de flors carrinclons de les cases de monges...

Anònim ha dit...

Dissabte vaig ser a Girona. No és pas la primeva vegada que visito Girona en "temps de flors" i sempre m'ha encantat. No només són les flors o els muntatges, sinó també l'ambient, les activitats paral·leles: els concerts, les expos,... Girona m'agrada i en temps de flors, m'enamora!!!

sabateta

Oriol ha dit...

anava llegint i deia, per què coi no penja una foto seva? Després ja ho has deixat clar!!

Charlie Hi-Hat ha dit...

vaja! tenia pensat d'anar-hi aquest diumenge, però tal i com ho has pintat, quasi que pot ser una mica martiri anar-hi amb la criatura no?

onix ha dit...

be ,jo com a "gironina "també penso com el vullunfestuc , de totes formes tinc fama de barroca , però enyoro aquells núvols de flors amuntegats:D :D ;)**

Déjà vie ha dit...

jo l'any passat i vaig anar i m'ho vaig passar la mar d be. Sta molt xula aksta festa!!

elur ha dit...

En aquests dies, la sort és poder-hi viure. Recordo els 3 anys que hi vaig viure, que em podia passejar entre de les flors sense entrebancar-me amb quasi ningú...

Girona és molt maca i en temps de flors és una preciositat.

Això sí, anar-hi un diumenge és digne d'admiració.

;*

Joana ha dit...

Veí,
Que s'hi ha d'anar entre setmana...
T'agafes un dia de festa de la feina i avises...I no trobaràs multituds!!!

euria ha dit...

Ja veig que els gironins ens hauríem d'unir per demanar més flors :DDD . Vaja veí...tot això en un dia i amb la gent que hi havia?? molt bé. Si, em vaig parar a mirar algun d'aquests menús florals i bons potser ho eren...però cars tb.

Pd40 ha dit...

Teníem pensat anar-hi i al final no podrà ser. Bona la teva crònica :)

Té la mà Maria ha dit...

si pots dona's un cop d'ull, gràcies

Albert de la Hoz ha dit...

Fa dos anys també vaig anar a Girona pel mateix motiu i em va agradar moltíssim. Aquesta any estava a punt de fer-ho, però al final no hi he anat.
Et felicito per la foto del pont, per insòlita la trobo fantàstica.

Mikel ha dit...

Jo estic pujant cada dimarts a Girona pero per feina... quina llastima ;-)

Júlia ha dit...

Molt bonic però massa gent, com passa amb tantes coses i festes.

El veí de dalt ha dit...

Festuc,
les monges eren carrinclones, però alguns muntatges no florals eren curiosos.

Sabateta,
Girona sempre té algun motiu per ser-hi.

Oriol,
foto meva ho dius per això del cardo?

Charli,
doncs sí, No sabràs on fotré el cotxet!

Ònix-barroca,
jo que tenia un ram de crisantems per tu...

Déja vie,
xula, xula.

Elur,
va ser dissate, però és el mateix.

Joana,
sí. Segur que vinc sol i no amb tota la tropa i em fas de cicerone!

Euria,
encara vaig trobar un cau recomanable. "El cau del llop", es deia

Pd40
tu t'ho vas perdre

Té la mà,
mirarem, doncs.

Albert,
La foto no és meva, eh? Baixada del Google.

Mikel,
si a banda de treballar, pots gaudir la ciutat...

Júlia,
hi ha gent per tot i arreu.

Tondo Rotondo ha dit...

Hi haurem d'anar un altre any, però si puc ho faré entre setmana.... no?

Arare ha dit...

que guai... s'hi ha d'anar entre setmana, si, com diu el tondo.

Bé, jo només passava a saludar. Una abraçada des de Cap d'Agde!!!