De lectura (19): "Cometas en el cielo", de Khaled Hosseini

"Tal vez sea injusto pero a veces lo que sucede en unos días, incluso en un solo día, puede canviar el curso de una vida."

Cert. El destí és imprevisible. Un història bastida sobre el remordiment i el sentiment de culpa. Amir és un noi pastun, de dotze anys, de vocació sunita; orfe de mare en morir aquesta quan va donar a llum. Només té a Baba, el seu pare, un ric comerciant de Kabul; un home just, admirat i respectat per la comunitat però distant i fred amb el seu fill. Viuen amb ells, l’Alí, de l’ètnia hazara (un poble secularment sotmès a l’Afganistan), un antic servent de Baba, també orfe i abandonat per la seva dona (Sanaubar) quan va néixer el seu fill, en Hassan. Aquest neix amb el llavi “leperino” (com es diu això en català?), i és un any més petit que Amir. Serà el seu criat i, alhora, el seu company de jocs inseparable. Amir, amb tot, sempre se sent gelós de l’atenció que li dispensa, sorprenentment, el seu pare a Hassan.

La vida transcorre plàcida a la Kabul de 1975 . Una ciutat animosa, en expansió; bolcada als concursos d’estels que s’hi realitza cada any. Guanyar-lo significa glòria i prestigi. Amir i Hassan decideixen participar i guanyar-lo. Però cadascú des de la seva situació social inamovible: amo i servent. Amir, vol guanyar-se l’admiració del progenitor vol demostrar que és ell realment l’escollit, i voldrà guanyar, en honor seu, el concurs d’estels. I ho fa, gràcies al suport i abnegació del seu amic Hassan.

Però el mateix dia, que ha de ser de glòria i felicitat per haver guanyat el concurs, s’esdevé un fet inesperat; brutal, colpidor, que marcarà la relació futura dels dos amics per sempre més. La covardia del més fort toparà amb la força moral del desvalgut. Una lliçó de fermesa i integritat moral que Amir no sabrà entendre fins molts anys més tard. I aquest sentiment de culpa, l’acompanyarà la resta de la seva vida.

En la fugida de Kabul per l'entrada dels talibans, i camí del seu exili a Nord-amèrica, Amir deixarà enrera una casa, una infantesa, i un amic i s’endurà un record que el tormentarà sempre. Però tindrà una oportunitat de redempció, quan anys més tard, ja casat, un antic soci del seu pare, Rahim Kan, el seu antic padrí, el farà cridar al seu costat. Està a punt de morir i abans li vol revelar un gran secret. El gran secret de la seva existència.

Evidentment passen moltes altres coses al llibre. Les baralles amb els amics d’escola; les festes d’aniversari; les tradicions afganeses i les complicades relacions d’honor i vassallatge; els perills de la fugida al país veí; la duresa de la vida americana; l’enamorament i casori d’Amir amb Soraya, una exiliada pastun, filla d’un ex-general acomodat en la nostàlgia del passat i l’exili; la descoberta de l’amor i el desamor; l’ascens dels talibans; el retrobament amb Assef, antic company d’escola i ara dirigent del nou moviment radical,...

Moltes coses, sí, però en essència, el llibre és el procés per la redempció d’una culpa; immers en un context històric convuls. Però desenganyeu-vos: no entendreu res del rerafons polític del país. Us imaginareu, sí, el seu modus de vida i copsareu la brutalitat d’un règim irracional que, fent una lectura radical de l'Alcorà i la sharia; mata i assassina la gent sense cap altre motiu que una mirada a destemps. Un moviment complex, aquest dels talibans...

Entendreu., potser, com se sent un immigrant en país estrany i com l¡American way of life, va prenent forma en el cor d'un afgà que no vol perdre els orígens. I potser us emocionarà el sentit del retorn, de la retrobada, del coneixement de la història i l’assumpció del passat, recobert per un secret inconfessable. Una novel·la que, com diu Isabel Allende a la camisa de la coberta, “Una extraordina novela hecha con todos los temas de la literatura y la vida: el amor, el honor, la culpa, el miedo y la rendención”.

Sí; té tots aquest elements; però jo no sé si és una “extraordinària novel.la”. Diria que correcta; entretinguda; excitant a voltes; però molt “americana” en la seva factura i estructura interna per convertir-la en un best-seller.

No puc dir gaire més, perquè si no us desvetllo la trama i no es tracta d’això. No m’estranyaria gens que se’ns fes una pel·lícula algun dia. Té la cadència fílmica necessària: felicitat inicial, drama, fugida, noves arrels, amor, retorn, desenllaç. Feliç? Ja m’ho direu. Recomanable lectura de platja o piscina, sense més pretensios.