11 de juliol del 2007

"La perla del Mediterrani" o l'abocador turístic del món?



Un post dedicat al Viatger ; que el veig una mica mandrós últimament.

Sabeu que m'agrada la ciutat Que em sento barceloní de mena. I de medul.la. Que els seus carrers i les places m'inspiren. M'encanta passejar pel Casc Antic, el RAval, la Barceloneta, o el Gòtic i deixar passar el temps veient la gent anant amunt i avall. Observar els detalls en els edificis, les façanes, els balcons, els aparadors, els monuments (no, no em referia ara a tu, Ònix) i en els rostres (i els culets) de la gent.

Per això cada vegada estic de més mala llet amb aquest coi d'ajuntament de "yupis" que ens ha tocat des de fa un temps.

Ens estem venent la ciutat per quatre quartos i quatre (milions de) guiris. Estem esdevenint una ciutat d'aparador i pandereta. Ahir mateix era pel carrer Llibreteria (que ja no té cap llibreteria de vell, per cert) i em van caure els col... a tera quan vaig veure que a la mateixa plaça Sant Jaume hi ha, fent cantonada, una botiga de souvenirs (d'aquelles de barrets mexicans, toreros i samarretes del Barça a l'aparador). I un super de pakis a l'antiga merceria d'aparador de fusta i vidre, prop del bar Conesa (que aquest encar hi és).

D'acord, sóc un nostàlgic. Del cagar. Tinc una edat i alguna experiència (poques) per explicar. Cap de mística, però. Però tinc tot el dret a dir que no m'agrada gens el to que està agafant, que ja ha agafat, amb una direcció imparable, la nostra ciutat. Hi ha coses que no s'haurien de permetre, així de clar ho dic. I el Poble Nou, que ja no és nou ni poble, ni nou, ni re, en seria un exemple. I no és que sigui xenòfob o cascarràbies de mena. No. M'encanta fardar de ciutat davant els amics hispànics i foranis. !Si el meu esport preferit és atacar turistes desprevingudes, perdudes per la ciutat, palplantades en una cantonada amb cara de despistades, mirant plànols amb el nord canviat a la mà. I ajudar-les a trobar el camí correcte i el sentit a la vida! (Se m'entén, oi?). En fi, que estic fart de botiguetes pensades només per turistes i veure-les a tot arreu. Si fins i tot els menús als carrers ja són en anglès!

I que no ens passi res deprés de l'estrena de la pel.lícula del Woody Allen. Noves oandes de guiris ianquis cavalcaran per la nostra geografia urbana. Això sense citar el paper de ciutat "províncaina" que estem donant amb tot l'enrenou que aquest home està provocant en els mitjans de comunicació. A mi, l'Allen, m'encanta, que consti. Si hagués d'escollir deu pel.lícules, Manhattan o Annie Hall estarien entre elles. Però crec que perdem els papers i l'oremus a vegades.

I és que avui dia passejar per la Rambla (un ofici que he fet durant anys i panys) es ja una odissea. --Jo, que encara recordo (era un cadellet, eh?) la Rambla de les performances de l'Ocaña...!-- Seure en una terrassa del Passeig de Gràcia és deixar mitja setmanada, quan no, un colló i mig. Intentar trobar un restaurant de preu i qualitat raonables al centre de la ciutat és ja una quimera. Topar amb un hotel decent sense haver de llogar el teu cos a hores, és impossible. Ja no parlo de comprar pis pels que us voleu independitzar. Ja sabeu quin pa s'hi dona. Entenc als okupes perfectament. Jo fa cinc anys vaig acabar de pagar la hipoteca. Va ser com tocar l'Everest amb els dits.

La ciutat no perdrà mai la seva essència, ho sé; però és evident que d'ençà els Jocs Olímpics (i sis anys abans, des de la nominació) Barcelona està abocada a una voràgine sense fre. I no sé si els nostres dirigents tenen clar on volen arribar amb el model de ciutat. La seva política em recorda aquella pel.lícula dels germanss Marx. "Más madera, que es la guerra!". Fullejo un llibre que acaba d'editar l'Institut del Paisatge Urbà i Qualitat de Vida, d'aquells de regal que fan patxoca: >"Guapos per sempre", dedicats a botigues centenàries (o més) de la ciutat. En el seu procés d'edició, van tancar mitja dotzena. I les que vindran...

Som el que som, amics. I no tenim un Estat (amb majúsucula) darrera nostre. No som Roma, ni París, ni Londres, ni, mal que ens pesi, Madrid. Per tant, tenim un aeroport que es col.lapsa cada dos per tres; un transport públic que no dóna a l'abast (osti, i això del Bicing; si encara no l'he pogut agafar: sempre està buit!); un port que sembla que enlloc de créixer, s'empetiteixi; uns museus que els costa de tirar endavant; ... Això, sí, molta música i molt festival. Això ja m'agrada. Demà vaig a un del Grec.

Som, sí, mitjanament nets i ordenats; però em demano si cal fer tan de soroll pel carrers, si els cotxes han de fer servir tant la botzina, i si als bars la gent ha de parlar a crits o i si he de sentir les bronques de la veïna de sota al seus fills maldestres (cap de vosaltres, eh?). Tinc una edat, jo; ja veieu...i m'esgota tant d'enrenou. Abans érem una ciutat gris, cert; ara tenims parcs, biblioteques, interiors d'illa recupertas, platges, poliesportius,...; però no hi ha una essència de Barcelona. O no la sé veure. Em sembla que ens hem fet grans massa de pressa. I alguns, em sucumbit en l'intent. Avui m'he llevat ploricó.

Per això m'ha encantat veure aquest notícia a El Periodico de fa dos dies. He anat al You Tube i, és clar, com que es troba de tot, ho he penjat per tots vosaltres. Però especialment pel Viatger, que és un paio que sempre ens posa a prova amb el seu Barcelona, píxel a píxel. L'altre dia en parlava en Pd40, oi?

En la peli, del 1912, s'hi veu una ciutat aburgessada és clar. Es tractava de vendre-la turísticament als "guiris" de l'època. I en aquella època només viatjaven els rics. Bé, potser ara també. Però tots som una mica rics... Ja us diré on vaig jo de vacances, enguany. És entranyable veure el port, amb els seus tinglados despareguts, la Plaça Catalunya anb l'Hotel Colom al fons, la Rambla amb els tramvies, la Plaça de Catalunya plena de gom a gom, el Passeig de Gràcia on es donaven cita tots els transports: a peu, en bici, amb calesa, amb carruatge, en cotxe i a cavall! I el Parc Güell, la Ciutadella i el Tibidabo. L'atracció de la barca que cau dins l'aigua no té parangó! Riu-te'n tu del Port Aventura! I la muntanya russa: jo no hi pujo ni boig. La gent no sortia expel.lida?

El més curiós és com s'ha trobat i recuperat aquesta joia de la filmografia de la ciutat. En una llauna als Encants; i recuperada a la Filmoteca d'Amsterdam. Aquest holandesos...

En fi, m'agrada el passat no perquè "qualsevol època fou millor", no. Sisplau. No sóc tan ingenu. M'agrada el passat perquè mostra una manera de viure i de ser, d'entendre la ciutat, que també és a la base del que som ara. I perquè el passat explica moltes coses del present. I del futur. I no fa tant d'aquestes imatges.

Si voleu, podeu llegir l'article que es va publicar a El Periodico aquí

I podríem anar a Amsterdam a veure l'exposició quan la facin, no? Qui s'apunta?

22 comentaris:

Clint ha dit...

Veí estic força d'acord amb tu i és que massa sovint ens perd l'estètica!

Però segur que la ciutat que surt al vídeo també feia emprenyar algun nostàlgic..

Viatger ha dit...

Gracies veí, deu ser causalitat , però tot i anar força de bòlit i no tenir massa temps per al bloc, he estat el primer en trobarte al sortir al replà.

Estic totalment d'acord amb el que comentes de la ciutat, s'ens esta omplenant massa de gent, i jo tot i que no perdo mai l'amabilitat amb els guiris, i no deixes d'estar orgullòs de tenir una ciutat com la nostra, crec que NO ENS CALEN calen grans aeroports, ni grans carreteres ni grans aves, malgrat les incomoditats que això pot representar!! No volem una "megapolis", si no una ciutat on poder viure i que ens deixin viure.

I del Woody , el mateix, m'agrada pràcticament tot el qu efa, pero el tema de filmar a BCN i el qu epot representar despres m'espanta !

Gracies altre cop , i aviat prometo fer un post dedicat a tu.

Anònim ha dit...

Veí,

Sort que ens etenem pel que fa al paperot incommensurable que hem fet amb en Woody Allen. Estic tan indignada i entristida que cremaria l'ajuntament i la diputació ;-)

Anònim ha dit...

La ciutat no perdrà mai la seva essència perquè gent com tu la mantindrà, però el que costarà és que el que vingui de fora ho vegi.

Ens passarà com a València, que un Carme meravellós quedarà tapat per una Ciutat de les Ciències què... bé, no es pot comparar, però és el que agrada vendre als pijiyupis que manen.

gatot ha dit...

Deunidó el risc, més que el de la barca, el de creuar el carrer mantenint la compostura! :D

D'acord amb tu veí en el tema de les botiguetes de souvenirs tot i que alguna vegada m'agradaria saber si tots aquests negocis que pul·lulen no tenen al darrera un "capital" plenament autòcton, que utilitza mà d'obra-esclava.

I el viatge, m'agradaria apuntar-me però no solo fer-ho si m'he d'esborrar després.

arsvirtualis ha dit...

Des de la distància, Barcelona sembla un parc temàtic, lamentablement.

el paseante ha dit...

Estic d'acord amb tu Veí. Només porto 10 anys a la teva ciutat, i ha canviat tant que em plantejo marxar. Però a on? Sóc d'un poble petit que s'ha transformat tant o més que Barcelona. Hem canviat els diners pels arrels. Tenim el que ens mereixem.

onix ha dit...

uff uff be porto enganxada aquest post no se quanta estona ara trobar alguna paraula per dir el que sento es difícil ,i si et digues com m'has ajudat en una recerca que estic fent fliparies ,estic tan emocionada que no et puc ni fer conya amb lo del monument ,de fet es que tremolo i tot be abans de seguir dient bajanades corpresa per l'emoció sols et dic gràcies ;)*******

Júlia ha dit...

Doncs sí, la banalització de Barcelona, sobretot del centre, fa pena. De tota manera, també els ha passat a d'altres ciutats, entre les quals Madrid, no és cap consol, això, però. I també als pobles, i de vegades la culpa de perdre patrimoni i identitat no és dels poders públics sinó dels mateixos autòctons que es venen els orígens per un plant de llenties una mica car, això sí. Jo, quan era jove, em pensava que l'especulacio era culpa del franquisme.

Sobre això de la nostàlgia, el 1912, efectivament, Rusiñol i d'altres ja veien amb preocupació la construcció de l'Eixample, fatxenda, ells, que havien viscut en un poblet comprimit entre muralles i segurament somniaven una cosa diferent, també.

La pèrdua de locals i botigues emblemàtiques és constant i no sé on arribarem.

Anònim ha dit...

Que bo veure la gent a cavall mentre rivalitzen en velocitat amb els cotxes de l'època! Una joia

Anònim ha dit...

Hem perdut valors, principis i essència i autenticitat. Ens hem venut al millor postor per diners.

Candela ha dit...

aaaaaaaaaaahhh però és que sota el munt de guiris hi ha ciutat encara???? jo no la trobo pas.

Roi ha dit...

OJO que hi ha ciutats que estan molt pitjor...parlant d'Amsterdam? el súmum mundial de la ciutat cutre que li han xuclat l'encant, la seva oferta principal és porros a adolescents, aparadors amb prostitutes, discoteques xungues...ai, si tenen museus...perdó.

què tal Roma...? Venècia...quant costa un gelat?

tens raó company, anirem a pitjor, però encara estem prou bé comparant-nos amb altres, no?

Alepsi ha dit...

La veritat és que ja no es pot girar el coll a Barcelona sense veure una gamba amb barret de mexicà i got de sangria a la mà.

No sé, la veritat és que s'està perdent alguna cosa... però igual en ve alguna de bona... o no...

Anònim ha dit...

Veí, que t'has aixecat de mala humor? Encara recordo com era el Raval, també tenia moltes coses dolentes que per sort ja no hi són. No defenso com està ara, però és el que hi ha. Té coses bones i dolentes, com la teoria del got mig ple. Encara queden molts llocs amb encant, sols s'ha d'agafar el carrer paral·lel per on van tots els turistes amb les seves guies, com ramats, per gaudir de moltes coses. Veig que tens enllaçat en Carquinyol, fa posts molt bons sobre això. Nosaltres també hem canviat, no? De totes formes, et dono la raó en el tema preu dels pisos, estan fent fora de la ciutat a la gent jove.

Anònim ha dit...

és una derrota en tota regla...

hi ha qui pot pensar, de fora vingueren que de casa ens tragueren, però no és cert... és la nostra gent la que ens fa fora.

no és la barcelona que a mi m'agrada... però tot i així, com tu, n'estic enamorat.

quan dius que anem a amsterdam?

Abogadaenbcn ha dit...

Jo m'apunto a viatjar.

Vei, t'envio e-mail sobre la festa d'avui.

Metamorfosi ha dit...

No conec gaire Barcelona, ni com era fa uns anys ni com és ara, però m'imagino que, si puc reconèixer grans canvis en els llocs on he viscut (des de petites ciutats a petits municipis), més n'hi deuen haver hagut a Barcelona, que ve a ser el nostre gran aparador.

De totes maneres, m'imagino que de canvis també n'hi deu haver de positius.

Veí, el vídeo és una petita joia!, i el viatge a Amsterdam... bé, jo el tinc pendent des de fa molts anys... Si el feu accessible als qui ho tenim més justet, jo m'hi apunto!... ¿Començo a preparar-me els talons? ;)

Petons i bon cap de setmana!

El veí de dalt ha dit...

Clint,
tens raó. Tot canvia i evoluciona, i cal saber adaptar-se a cada temps. Per exemple, el 1911, el de la peli, estava en plena construcció la Via Laietana que es va endur pel davant mig barri de Ribera. LA ciutat sria un caos sense aquesta Via, però molts palaus gòtics se'n van anar al carall. És d'això del que em queixo.

Viatger,
no es tracta de dedicar-nos posts; sno que em venia de gust fer-ho. Esperem que la eli del Woody estigui a l'alçada.

Crue,
la diputació? Crema el Ministeri de Cultura i la Gene, com l'Ajuntamet, que són qui han donat 1,5 milions d'euros a la productora!

Carqui,
em semba qeu a València ho teniu pitjor que a Barna...pijiyuus peperos!

Gatot,
pots ser sí...però el que deuen tenir els "Todo a 100" o les botigues de roba dels xinos deu ser alguna màfia al darrera!

Arsvirtualis,
si ho dius tu des de la distància!

Paseante,
ens ho mereixem, ...si?


Ònix,
no em deixis així...quina recerca? Puc ajudar? Please!

Júlia,
d'acord; els que havien viscut dins muralles (fins el 1859) veien el Pla de la ciutat com la gran bola d'oxígen de la ciutat. Per això només van deixar un lleç dempeus de l'antiga muralla. Però a l'Eixample van fer-hi cases burgeses i espais per l'oci. Ara, ja només la Diagonal MAr i el Poble Nou eren els "nous eixamples" de la ciutat: espais per fer alts hotels, oficines, fòrums, despatxos de yupis d'arroba 22, parcs, i molts, molts edificis...a preus astronòmics.

Xenofílic,
benvingut al replà! Jo crec que es posven bé davant la camera.

Anna,
Sí. Però no tots.

Candela,
hi ha una ciutat paral.lela; costa de trobar-la.

Roi,
benvingut també. Sí, hi ha ciutats pitjors que ja an caure en la voràgine fa temps. Semba mentida que no haguem après d'ells.

Alepsi,
alguna de bona? Un nou Fòrum?

pd40,
Sí. Sovint em llevo de malal llet i ho exploto poc. Ahir era a la Rambla del Raval. És un món ben peculiar, oi? Ple de contratos i ple...de guiris, autòctons i emigrants!

Esteve,
és que la ciutat on neixes és com la prierma nòvia: sempre la recordes i al duus al cor.

Abogada,
encantat d'anar-hi!

Meta,
això dels talons...escolta bé el que et dic...no, millor, llegeix-ho. I aleshores em dius el què.

Anònim ha dit...

Eii, dijous a la tarda vaig estar a la Rambla del Raval... Segur que ens devíem veure, els dos únics autòctons que hi havia XD

El veí de dalt ha dit...

Pd40,
bé, jo hi era a la nit. Tot sopant a la fresca...

BACCD ha dit...

Ets barceloní i ho expliques com a tal, posant exemples de la ciutat. Però la qüestió és que aquest trasbals no la pateix només Barcelona. Els pobles i ciutats en general canvien massa depressa, l'"ampliació" passa per l'aniquilació, sembla que no hi hagi cabuda per una evolució que permeti seguir integrant l'esperit de base.

La pega addicional que tenen les ciutats és que, per ser grans i pel negoci que suposen, acusen aquests efectes de manera més greu. Potser algun dia hi trobaran fre. Tot i que és possible que el fre sigui una patacada que ens faci parar de cop i sense protecció.

Bon cap de setmana!