La imatge... de la Primera HV (Història Veïnal)
Vale, sóc un toracollons... però m’encanta!
Com a Primera Història Veïnal tenia una imatge escollida de feia poc. Una d’aquelles del Photopress que només veure-la ja podríeu escriure una segona versió de “Guerra i pau” de Tolstoi. Però hem de començar amb nivell i de manera divertida, no? O sigui que em faig enrera i a mitja tarda torno a repensar una altra cosa. (Segur que demà en faria una altra, i l’endemà, una d’encara més diferent, o pitjor). Però hi haurà més Històries veïnals per anar jugant i més modus operandi per anar assajant.
Però com que els dotze primers apòstols de cada escala estareu neguitosos/es del cagar i ja no cal marejar més la perdiu, anem per feina. El que tinc clar és que no volia posar una imatge que tingués a veure gaire amb els Relats Conjunts. Que per cert, ja tenim un altre en dansa. Ja faig tard... O sigui que defugiré recórrer a pintures i obres d’art de diferent estil.
Aquesta tarda, doncs, assegut a l’ordinador, he aixecat el cap, he mirat al meu voltant a l'estudi, i he arreplegat quatre objectes que tenia a prop. Heus-los ací:
"Collons, veí", estareu pensant. Doncs digueu-ho en veu alta: "COLLONS VEí", vés a pastar fang...!
Que què fer amb tot això? La idea és tan fàcil que fins i tot en Clint l'entendrà: en l’ordre que us vagi donant la reial gana i en el context i en sentit que us passi pel magí, cada un dels quatre membres haurà de fer aparèixer un objecte en la seva part del relat. No val treure’n quatre o tres de cop. Un cada un. El que comenci la història, n'escollirà un i el farà sortir en el seu relat (si és el Gatot, ja sé que seran les espelmes per fer-ne un akelarrre), el segon, dels tres que quedin, un altre; el tercer un dels dos restants i el quart; doncs s'haurà de conformar amb el que li hauran deixat (segur que ni una gota de whisky, com si ho veiés). Enteneu-me: els objectes NO han de ser protagonistes de la història, només ser citats (en negreta). Sortiran dotze històries que només tindran en comú quatre objectes. Com, quan, on, amb qui i per a què aparaeixen és cosa vostra.
Aquest cop no hi ha tema, ni trama, ni indret, ni personatges, ni estil, ni temps verbal, ni... Tan sols aixó: unes espelmes, una ampolla de whisky (mig buida), una màscara i un pot de cacau en pols.
Apa, a patir! I l’1 de novembre, reunió de veïns per fer una lectura conjunta al replà de l'escala.
Ja rebreu la convocatòria de l’Administrador.
PS Que què passarà amb la història que hi ha cinc membres? Doncs que haurà d'afegir aquesta imatge:
Òndia, ara m'adono que sóc jo l'últim del quinteto de la muerte de l'escala L! Ets un torracollons, veí!
18 comentaris:
Veí; hasta aca oigo tu malvada risa... Así que velas, cacao en polvo, whisky y una mascara. ¡Vaya hombre!. Como bien lo dijiste: ¡Collons, veí!. :)
Y aparte la Guerra y la Paz, pero de manera divertida... cuanto más tradusco, más me asusto... Creo que va a ser todo un reto. Te mando un saludo.
Quina imaginació!!
Ets una passada veinet.
Un petó
Bones!!!! aquí la veïna de l'escala F, jejeje
Ostres, sóc la primera en escriure...
glups!!!!
Aviam quina en liem....
Aviam si ho he entès bé... cada membre de l'escala ha de nomenar només un dels 4 objectes? o fer-hi alguna relació? ais... és que encara em dura la ressaca a mi... i em costa...
Gaby,
"collons", dijo él...
Joana,
serà que m'inspireu...
Cafeambllet,
posa-li fil a l'agulla...amb un parell d'espelmes!
Ressacosa-Elur,
Tu ets la segona de l'escala. En la teva part haurà de sortir un dels quatre objectes; resseguint el fil del precedent. Als que et segueixen els queden els altres dos per anar-los embotint d'alguna manera o altra en el relat. Però poden serc citats de mil maneres! Aquí està la gràcia... Ho has entés o pujo a Olot a explicar-to? Un petonàs!
Gaby,
"collons", dijo él...
Joana,
serà que m'inspireu...
Cafeambllet,
posa-li fil a l'agulla...amb un parell d'espelmes!
Ressacosa-Elur,
Tu ets la segona de l'escala. En la teva part haurà de sortir un dels quatre objectes; resseguint el fil del precedent. Als que et segueixen els queden els altres dos per anar-los embotint d'alguna manera o altra en el relat. Però poden serc citats de mil maneres! Aquí està la gràcia... Ho has entés o pujo a Olot a explicar-to? Un petonàs!
entendidu Veí! que no vol dir que no puguis pujar a Olot, eh?
un petonàs i gràcies ;*)
ostres... i serà que no ho expliques bé al post, eh? ara sí que veig que em convé dormir... :P
T'hi has ben lluït veí!
Et felicito!
Espero no decebre't! ;)
Ínclit veí: d'una bona que m'he lliurat.
Chapeau!
Elur,
tu no has dormit perquè algú no t'ha deixat...?
Joana,
no dóna! Idò!
Cruella-ronaldhina,
has fet un bona esquivada! Marramiau!
Jesús-josep!
Merci!
I jo dic: el pobre desgraciat que és l'últim a escriure ho té més magre que els altres. Però accepto el desafiament. Només cal que els altres tres veïns no es demorin, que a mi m'ha tocat el rebre, uix... Endavant les atxes sense h!
Veí: Acabo de darme cuenta de que mi correo está mal, es gprieto@notariocprietoa.com
L'home de la poma Veí... :P
Si puc rectificar, a mi també m'agradaria canviar el meu correu, perquè el de telefonica no sempre em funciona.
És aquest: mmontsem@gmail.com
Gràciesssssss
Arare,
no estiguis neguitosa abans d'hora. Si els teus tres acòlits no compleixen; els tallo, la llum l'aigua i el gas.
ja the arreglat això del correu
Gaby,
corregido!
Elur,
osti! I li has fotut queixalada al paio? Suposo que el barret si li hauràs tret!
Publica un comentari a l'entrada