Festa veïnal de Cap d'Any: Acte II (Escena final)

Després del bany comunitari on ja tothom es va deixar anar i es vam jurar mútuament amistat eterna, vam passar a la sauna.


-Coi, Veí, tens unes instal.laciosn que déu-n'hi do! -va fer la Meta
-Aprofiteu ara, que obro només per aquestes dates...
-I si t'ho demanem amb temps? -va afegir-se la Dusch, amb veu melosa.

Jo patia per si la casa me la deixaven com l'altre vegada...

-Buenuuuuuu. Perquè sou vosaltres, que si no...

En un moment donat, després de relaxar-nos àvidament, algú va proposar jugar a "Un, dos, tres pica paret". I és clar, a qui no sabeu qui li va tocar parar el primer? Al Veí, és clar!


Les noies van posar-se en perfecta filera per tal de no donar peixet a ninguna..., la CAfé Amb Llet en primera línia.


La Joana, que ja estava una mica cansada de tanta tonteria, es va treure el fuet... i va començar a donar odres. I ja sabeu que quan una dona amb llums es posa "farruca", cal obeir...

- És que nois, amb tanta tonteria i tan joc nyonyo , sembleu aquells...!


I ens va posar a tots ferms i en "¡linea de a uno, joder!"... I en Tondo, en primer terme, per no perdre pistonada.

-Treu la mà d'aquí davant, caram! -va inquirir, la Joana, ferma.

I quan el noi va obeir, cohibit i capcot, la Llum de Dona no va poder més que pronunciar, amb les mans al cap:

-Osti! Xaval! Això no pot ser natural! Ara mateix farem un agermanament tarragoní-gironenc que ens passarem directament pel folre els del Cap i Casal!

I s'hi va amorrar, de genolls, com si li anés l'aire que respirava.

I allò va ser l'inici de la desbandada general....

Sort que el Gatot, que està en tot, en va donar a tots una bona alimentació per anar fent boca...


- Jo m'hen vaig a ensenyar-li a la Violette que és això del salt del tigre (això de tenir ne un al nick li havia trastocat); que es veu que d'allà on ve ella, no es practica -va dir el Gatot mentre l'agafava directament del "moulin" rouge i se l'enduia passadís avall.
-Ei! Vigila amb el ventilador! No et passi com un amic meu...fa uns dies -el vaig advertir!



-I dels meus preservatiu, què? En porto a tutti plein per tothom i ningú els tasta-va mostrar la Joana Torres. -I a més, SÓN COMESTIBLES! -va afegir.

I vinga tots a agafar provisions a cor què vols. El que passa, que al pobre Driver ningú li va dir que s'havien de menjar un cop oberts! i tenia a la pobra Joana T. a l'espera i un pèl desencaixada .

Sort que per alli passava l'Anna i li va explicar, fil per randa, com es col.locaven i com calia assaborir-los...Les dues van fer-li duo de trompeta que riu-te'n tu del que tocava retirada amb el general Custer i el seu setè de Cavalleria!

-Nenes, teniu el taxi pagat de per vida! -van ser les últimes paraules que li vaig sentir dir.

De sobte, vaig escoltar un "Arrrrhhhgh" horrorós que venia de la cambra de bany. Vaig anar-hi corrents, pensant que algú s'hauria fotut plat de dutxa avall...

- Nois! Ja no puc més -va exclamar en Clint en un moment donat. -Crec que m'he TRENCAT de tan exercici!

- Vine xato. que jo t'enganxo el que vulguis....-va saltar ràpida la Rosa, que estava de xarrera amb la Terra. Agafa't aquí fort i no caiguis!

-Ei. ei! Menys presses senyoreta! Que si el Clint vol una barana salvadora, jo estava primer,eh? -va replicar la Terra, que si alguna cosa té la noia, és que ho té tot molt bens posat sobre el mateix.. .terra, vull dir.


I jo que anava a parlar-li del sol i les estrelles... Ja veia que aquí, el més espavilat volava i tothom es buscava la mitja taronja o dues de senceres. I jo em quedava per vestir sants. Vagarejant per les cambres, en una hi vaig trobar això...

De qui podia ser? Vaig obrir l'ampolla i, òbviament, era una missatge de la Silver que havia escrit... "Recordes aquell massatge de fa temps? Voldria repetir".

Coi! És que les dones mai en tenen prou, eh? Doncs vinga, a buscar-la i a complir com un bon mariner. I quan la vaig trobar, el Viatger ja se m'havia avançat!

-És que com que tardaves... -va fer com excusa la Silver.
-Li explicava un peli d'aquelles que feien al Maryland, de la Plaça Urquinaona...la sala X aquella que ja no funciona... -va començar a justificar-se el manso...
-Pel.lícula et donaré a tu, jo...

El que vaig desaparèixer vaig ser jo a buscar més fortuna.

Al rebedor que duia a l'estudi vaig trobar la Lingüista i Té la Mà d'aquesta guisa. Evidentment la llengua d'una i la mà de l'altre estaven ben enfeinats...

-I que tal pronuncieu la "e oberta" per allà baix, a Reus -deia ella amb un gra do de llengua.
-El que t'obriré a tu serà una altra cosa, xiqueta...-li responia l'alumne reusenc. Tu ha sentit parlar del dialecte "apitxat"?

Era ja ben entrada la nit i les forces començaven a decaure. Vaig posar una música que acompanyés l'ambient, després de tant Iron Maden, Deep Purple, Led Zepellin, Bruce Springteen i Rolling Stones. Bossa Nova, sí, seria el més indicat.


La Déja Vie, cansada ja de tant reportatge em va demanar que li fes una foto a ella

-Si no, no sortiré enlloc al final!

Jo obedient com sóc, me la vaig currar. La foto..."Clic"

I quan anava a posar-li el trípode entre pit i esquena, em salta pel darrera el Gatot.

-Aparta, nen, que jo me l'havia demanat abans!
-Però que no estaves amb la Violette?
-Ara hi torno. És que els de SALT hem de fer l'idem a cada moment....
-Noi, una cosa és l'amistat i una altra que...

Però ja no vaig seguir. Els argument felins del mestre Gatot ja havien captivat la meva musa fotògrafa.

-Torna d'aquí una estona, xaval... O ajunta't!
-Mira, la noia té vida per llarg. Vinc després.

Recollint roba diversa que anava trobant aquí i allí vaig pensar de posar una rentadora. En arribar em vaig trobar la Dusch d'aquesta manera.,.

-Noi, ja era hora! Estic a punt per fer la bugada.
-I duràs el gel, és clar!
-Sabó, aquest cop, sabó. No t'agrad tan ensabonar la gent a tu...

Just quan començava a posar el programa curt, em tornen a destorbar. Algú em tustava l'espatlla dreta. Aquest cop era el Rondaire.

-Ei! que jo tinc una urgència! La Dusch m'ha dit que m'ensenyaria l'alemany...
-I ha de ser justament ARA???
-És que l'alemany no és el que et penses -va fer ella, mentre se li pujava al damunt de la seva salxitxa de Frankfurt.
-Ostres noi! Ja estàs recuperat del cagar, eh?

Emprenyat, vaig entrar a la cuina. Tenia gana. Hi vaig trobar a l'Euria que li estava fent dos ous ferrats al Uribetyy

-Tu posa'm-hi sal, que el pa amb oli ja te'l faig jo - deia el tros de químic aquell mentre li llengotejava tot el pitram.
-Vigila nena que aquest noi té molts polvos "químics" al damunt...

-Algu té tabac? -va demanar la Arare des de l'habitació dels convidats.
Jo que no fumo, em vaig maleir els ossos en aquell moment. El Roberthinos, que era una màquina de tren incansable, va sortir ràpid amb el seu paquet ben obert. El de tabac, vull dir...

-Jo encendre el teu foc...- va fer l'aprenenent de salsero
-Serà, apagaràs el seu foc, no? -li vaig voler corregir.
-Foc? Qui ha dic foc? Que vinc! -va abraonar-se la Joana després d'acabar rotundament amb en Tondo.


Quan ja el sol sortia per Ontinyent, i pels que varen decidir aixoplugar-se una estona. la CafeAmb Llet els va dur a tots una mica d'ella mateixa amb tot el seu cor. Un encant... (Ara els voldrem així cada matí).


I és clar, després va caldre rentar tots els estris de la festa. Sort que la veïna del pis de sota que és un sol de primavera, té rentaplats i me'l va prestar per aquella nit (me'l puc quedar?)...


I mentre sonava en rumrumeig del rentaplats -per un dia no els hauria, (Euria he dit?) de rentar a mà-; la gent va anar a acomodar-se pels racons, els sofàs i les cambres. Sembalven uns anegelets, tots ells i elles.


I un silenci va enteranyinar totes les parets de la casa...

A fora al carrer, sentia una sirena llunyana. A casa no venien perquè l'incendi ja s'havia apagat tot sol... I fins la propera.

Per anar a dormir amb una dolçor als llavis, vaig endur-me un parell de trufes que havia dut algú al llindar de la porta de la meva habitació.

Quan me la posava als llavis vaig veure de seguida qui les havia dut. El tanga vermell era inconfusible.

-Ja era hora, Veí! -va dir una veu sobre el llit estant.


-Noia, els bombons, com vós, sempre per les postres...

I ara sí, finalment, vaig tastar el Nou Any.

I fins el 2009!

Si t'ha agrada't, pots votar-me a: