20 de maig de 2008

De Calents i contents: "Desig fosc (ella)"

Val. Que es destapi el pastís. La meva aportació a la celebració dels 100.000 polvos del Gatot; vull dir, 100.000 posts de la Cuca al Cau (que són el Gatot, la Noa et alii); ho vaig fer escrivint la primera part d'un relat eròtic; com no podia ser d'altra manera sent com era el blog de la Cuca.

Aquí, però, vaig tornar a tenir la col.laboració -literària, eh?- d'una altra celebrada blocaire de la blogosfera. Aquesta que us transcric és la seva part, podríem dir que el mateix fet vist amb ulls de dona. La meva, la trobareu al seu bloc. És clar, haureu d'endevinar qui és...

Una pista? És veïna del replà. Com van fer amb el 69 amb la Meta; els dos relats han estat llegits al programa del meus amics "Calents i contents". Per cert, em recorden que estan oberts a seguir rebent relats vostres pujats de to, és clar. Animeu-vos!

Llegiu i esculeu-vos; vull dir, escolteu-los. Ja em direu el que.

Primer el text; i d'aquí dos dies , la veu (que ja us dic que fa una versió reduïda; però igual d'encesa. O MÉS, que la veu de la Brigite és una passada!).

Mireu, compareu, i si trobeu res millor, compreu-ho!

_______________

Desig fosc (ella)

Feia tant de temps que havíem parlat de trobar-nos, que semblava que no havia d’arribar mai el moment. Com un bes constant que no troba representació física i que, per aquest fet mateix, se’ns apareix com a etern, inassequible. El desig contingut que semblava dominable ens ha desbordat l’ànima quan les nostres pupil·les han corroborat la presència mútua. A l’acte hem esdevingut éssers alienats per la passió. Totes les nostres fantasies han volgut desembocar alhora. No se n’ha acomplert cap de concreta, sino totes al mateix temps, formant-ne una de salvatgesa indomable. T’has desfet en mi i jo en tu. Despullats a mitges, embriagats l’un de l’altre. I finalment esgotats, aplacant la nostra ferotgia entre els braços.

Gairebé m’hauria adormit si no t’haguessis llevat. Observo com t’acabes de despullar i en un acte mimètic em trec la roba. Ets més bell que no et penses. La teva ignorància sobre aquest fet te’n fa més. Ho sabies? I la meva mirada et segueix els moviments pausats, inconscients dels meus pensaments. Prepares alguna cosa per beure i poses en marxa l’equip de música. És aleshores quan els teus ulls es giren envers meu per parlar-me al·liats amb les notes de la nostra cançó.

“Què, com va?”, et demano. El teu somriure em fa somriure. Deixes els gots a la tauleta, perquè els teus llavis vénen a assedegar-se en els meus, plàcids, tendres. La serenitat acompanya els nostres moviments, puc concentrar-me completament en la forma i la suavitat dels teus llavis. M’arriba del teu alè la humitat d’una llengua propera, animaló mig endormiscat que va rebifant amb l’aire càlid de la primavera, però que encara no gosa sortir. Ressegueixo la teva espatlla amb els dits, lentament, amunt i avall, allargant en cada vaivé el seu recorregut, gratant el camí molt lleugerament amb les ungles. Les teves mans juganeres em fan trapelleries als mugrons. Els meus dits han arribat mentrestant a les teves natges, m’hi aferro suaument per apropar-te el meu ventre, que et busca amb certa timidesa. “Tanca els ulls, ara”, dius, i així ho faig, iniciant un ritual de concessions que van naixent a la meva ment abans que tu no ho sospitis. Amb un fil de veu et confesso el secret d’una ofrena. Em vull sentir tan teva que no puc evitar dir-t’ho sense pensar-hi. La meva entrega no és a la lleugera. Vull que siguis tu. Sembla que no t’ho acabis de creure, però el meu silenci t'esborra el dubte. I el meu bes et confirma el permís incondicional. La meva pell busca fondre’s en la teva, voldria sentir-me embolcallada de tu. Vull fer-te renéixer el desig, convidant-te a aquest ball que et tinc reservat fregant-te el sexe amb la llengua, submergint-lo en el meu alè. Sento com et creix i s’endureix en la dansa inicial. La seva grandària m’eixampla la boca i m’aprodunfeix la gola. Així l'he de sentir quan arribi el moment.

Amb gest delicat et separes de mi. Vols allargar el joc preliminar. Saps que no em faré enrere i que el temps no em suposa cap impediment, ans al contrari. Em fas girar de boca terrosa, i gairebé no encerto a veure’t, perquè ets darrera meu. Sé que m’estudies, que m’aprens, com ho fas amb tot, observador innat. Em ressegueixes una i mil vegades amb els teus dits aventurers i agosarats, lentament, ferma, recorrent camins que jo mateixa desconec. Em mires amb la ment, l’única arma que em pot desarmar. I et deixo fer, pacient, acceptant cadascun dels teus passos, deixant-te al capdavant del desig compartit. M’encens amb l’espera. N’ets conscient?

De sobte t’aixeques del llit. Que te’n vols anar, potser? Però no, he vist que simplement agafaves quelcom del calaix de la tauleta i has tornat amb mi. M’imagino què és i començo a respirar més agitada, amb una certa inquietud, però sobretot per l’emoció. M’acarones tendrament, com si amb la teva mà volguessis aplacar la tensió. Ho desitges i et sap greu alhora. Com si d’alguna manera em sotmetessis a un turment i jo no n’hagués de treure res de bo.

Per fi decideixes fer les primeres tempatives i m’enfiles un dit al recer obscur. Separo les cames per deixar-te fer. Un altre dit s’aventura a les meves profunditats. El meu cau estret te’ls fa presoners, lloc difícil de penetrar i d’abandonar. Les parets de la gruta noten una pressió poc usual que vol obrirles. Un rierol d’excitació vol acompanyar la teva intrusió i facilitar-te la difícil entrada. Un tercer dit vol assegurar-se una amplada suficient i noto una fredor deliciosa que fa lliscar els teus dits en un vaivé lent i prudent. “Vinc?”, em preguntes. Que si véns? No saps pas com ho desitjo!

Ja preparant-nos en posició em dius que estigui tranquil·la. N’estic. O potser estic massa excitada, però tens por que tingui por. Ja no són els teus dits qui em reclamen. Noto com l’extrem del teu fal·lus tracta d’endinsar-se’m ferm i amb delicadesa. Una punxada de dolor em recorre l’esquena i m’estremeixo. Ho tornes a provar, amb tendresa però decidit. Em concentro, intento domesticar el dolor, que encara no ha après a ser-me plaent. Un moment, necessito recuperar l’alè! Entens el meu gest a la meva cuixa. “Ho sento”, em dius. “No t’amoïnis... vull que m’entris...”. I el teu membre va obrint-se pas pel meu camí indòmit, que va cedint al teu avançament, i ja no sé si ets tu que m’entres o jo que t’engoleixo. Sento que els meus muscles et premen amb deler, com si no et volguessin deixar sortir mai més. El plaer s’apodera de mi i l’únic que sé és que et vull tenir ben a dins, fins que no et quedi esma. Fins que no ens en quedi a cap dels dos.

Vas perdent la por, el control sobre els teus actes, i els intints parlen per tu. Em demanes que et perdoni, però tan sols és l’albir d’un petit escrúpul que s’esvaeix en la tramuntana. La brutalitat del plaer incorrecte em fa folla i sóc incapaç de distingir què és dolor. Les teves embranzides són encara més folles, em prens per la cintura, te’m claves sense pietat i no sé quant més em pot caber-hi dins, si em tens plena i encara empenys més i més fort, i em fas sentir una estacada dura i gran que encara vol més de mi. M'arrapo amb les cames a les teves cuixes per estar a l'alçada de la teva pelvis, per sentir els teus testicles colpejant-me natges, una i altra vegada, com a una nena dolenta que rep el que es mereix. Fes el que vulguis de mi, castiga’m, fes que em mulli fins que perdi el sentits. “Qui folla millor? “Qui et folla millor?”, crides fora de si. Tinc tots els muscles tensos, vas i véns frenètic, m’has desfet totes les barreres per conquerir-me, sense saber que ja m’havies conquerit abans.

Un gemec et tremola des de l’estómac, s’entretalla, i esclates dins meu, incapaç de més contenció. Estic esgotada, però només noto la suor que em regalima lentament pels costats de l’esquena. Aguanto la posició mentre la teva escalfor m’envaeix les entranyes, mentre encara em prems fort per la cintura penentrant-me fins a l’extrem.

Respires encara agitat, i lentament vas sortint del meu interior. La dolçor dels teus llavis deixa un bàlsam al meu anus i t’estires al meu costat regalant-me amb mil carícies i petons que creus deure’m com a recompensa. Giro el cap per mirar-te als ulls. Observo el camí eixut que ha traçat una llàgrima en rodolar per la teva galta i les pupil·les fulgurant en l’eternitat. No puc fer altra cosa que somriure. Et sé feliç i em fas feliç.

Un estel em duu el record de la teva mirada. Aquesta vegada és meva la llàgrima que rodola.




Si t'ha agrada't, pots votar-me a:
Votam al TOP CATALÀ!

13 comentaris:

Striper ha dit...

Deu ja obert les finestres que entre aire fresc, ostres molt bé.

Rita ha dit...

Confesso que aquest cop no vaig pensar que fos teu, la veritat. Molt bo, per cert!

Jo Mateixa ha dit...

Si mira ja està i ara que...jo m'he n'he d'anar a dormir sola...que dura es la vida i la minga també :-P

Apa, bona nit!!!!!!

Jajajajajajajaja.

Júlia ha dit...

Descarat!!! I jo que ahir parlava del mes de Maria, mes de lliris i puresa i castedat!!!

Joana ha dit...

Ufffff sense paraules, i no per l'hora no....
Un petonet acalorat!

Joana ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
EBP ha dit...

La teva coautora es la Duschgel, oi?

:-)

Gatot_X ha dit...

van ser dos molt bons relats, com no podia ser d'altra manera...

gràcies veí... i veïna!

al final... tot i fer concurs, la penya no es va animar a participar-hi. em sembla que hauré d'escriure a la Cuca perquè torni aviat... que té més poder de convocatòria que no pas jo....

petons i llepades agraïdes!

Trina Milan ha dit...

Veí,

felicitacions..i també a la veïna...
bo de veritat...

en volem llegir més...
en volem fer més...

Robertinhos ha dit...

VEÍ, et felicitaria, però vaig a buscar gel pels...

Carme Fortià ha dit...

Entre la música i el relat... D'això, sort que no et llegeixo a la feina! Que si no, qualsevol segueix treballant!

El veí de dalt ha dit...

Strip,
respira...i tanca la boca, home!

Rita,
no sé si és un elogi o un retret...

Jo mateixa,
doncs pica a la porta, dona!

Julia,
el mes de què? ;-)

Joana,
duxa't, si et cal, dona!

EBP,
la solució, demà.

Gatot,
això que torni, que torni. I de res, home. Un plaer, ja saps.

Trini,
volem fer més "de què"? Que jo ja tinc una edat!

Robert,
i que t'ensaboni la veïna del pis de sota, oi?

Carme.
d'això es tracta: de llegir-ho en veu alta a la feina!

Rita ha dit...

Un elogi per tu, perquè és molt bo, i un retret per mi que pensava que et reconeixia sempre... ;)