24 de juliol de 2009

De cinema (tretze): El primer dia de la resta de la vostra vida.



Escolteu-la mentre el llegiu


Qualsevol dia potser el primer de la resta de la vostra vida. El dia que enterreu al jardí el vostre gos que tenia la mateixa edat que vosaltres. El dia que decidiu marxar de casa a la recerca d’una llibertat anhelada per caure de nou en una presó fingida. El dia que decidiu donar la vostra virginitat en aquella persona que sabeu íntimament que no s’ho mereix, i tot i així, pengeu al fons de l’armari el vestit de la infantesa. El dia que us declaren una malaltia incurable i afronteu amb submisa parsimònia un final anunciat. El dia que el mirall us bufeteja l’ànima, mostrant-vos arrugues i canes que clamen que el temps passa inexorable, ni que el vulgueu retrobar en quiròfans quimèrics. El dia que us agafeu amb força a la vostra pròpia buidor perquè aquesta és, tanmateix, ben vostra i us mou a omplir-vos d‘atzucacs efímers. El dia que feu el salt a la vostra parella, encara que només sigui de pensament; amb la primera mentida. El dia que descobriu el diari secret de la vostra filla adolescent que amaga secrets terribles i inconfessables. El dia que us enamoreu bojament, per sempre més, d’un rostre i d’un somrís, que mai més no tornareu a veure i que malgrat tot, marcarà les vostres passes. El dia que els vostre fill us anuncia que mai us heu dignat a escoltar-lo perquè tampoc el vostre pare, el seu avi, mai us ha ensenyat a estimar. El dia que decidiu no créixer i transitar amb pas lleuger pel futur incert de la mediocricitat. El dia que sortiu de casa sense rumb decidit, a les palpentes; sense bitllet de tornada. El dia que us adoneu que tot allò pel que heu treballat ningú ha sabut valorar-ho i en canvi, us omple de satisfacció. El dia que l’odi acumulat s’ensorra per una nimietat i podeu vomitar d’un plegat, l’agror atàvica dels silencis retinguts. El dia més feliç de la vostra vida es gira en el més amarg dels malsons possibles; quan la mort i la felicitat plena es troben en una morbosa coincidència. El dia que rebenteu el nas del vostre germà que sempre us ha pres com un heroi; i no deixarà de fer-ho; o abofetegeu la vostra filla que demanava a crits ser escoltada. El dia que us adoneu que fa mesos que no feu l’amor amb la vostra parella i ni ella era conscient que ho sol·licitava. El dia que proclameu clarament que malgrat tot, us sentiu orgullosos d’allò que heu creat i heu dut al món.


El dia que voldreu respirar el mateix alè d’aquell ésser estimat que ja no hi és perquè us insufli nova vida.


Hi ha tants dies que poden ser el primer dia de la resta de la vostra vida que potser no us pareu a pensar que llegir aquest post pot induir-vos a l’error de creure-us-ho. I us aixecareu l’endemà, novament, sabedors en el fons, que cada dia és un regal que cal saber prendre a curtes glopades. Com beure un vi nostrat que ha sabut envellir entre humitats acollidores i foscors de bodegues fàtues. Com envellirà aquest post l’endemà d’haver-lo escrit. I envelliré jo mateix quan tanqui la porta del celobert i us digui que demà serà un altre dia. Potser el darrer. Pot ser el nou d’una nova existència.


Aneu-la a veure. No us canviarà res; però us portarà al pit amb compungida delicadesa alguna veritat amagada des del dia aquell que vau creure, ai làs!, que éreu amos i senyors de la vostra vida. Tenir fills és quelcom d'encisador. Viure en família té el seus reptes. Saber estimar és un combat diari amb un mateix. Sentir-se estimat és ja tot un misteri.


Ja se sap. El primer dia...


Si t'ha agrada't, pots votar-me a:
Votam al TOP CATALÀ!

20 comentaris:

Gatot_X ha dit...

noi...veí, ara si que veig que això de fer anys t'afecta, eh?
jajajajjajajajajaja.....

casumlolla.... passat per la cuca i et deixo el darrer relat pel calents i contents!

petons i llepades afruitades!

Duschgel ha dit...

Doncs no sé si la faran per aquests mons de Déu, però estaré alerta.

M'ha agradat molt com has escrit el teu post. Es nota que la pel·lícula t'ha deixat una empremta.

Pais secret ha dit...

Me l´he begut tot d´un glop el post d´avui i m´he quedat sense alè, però m´hi he vist retratada en molts aspectes.I encara ara hi estic pensant...
No em vull perdre la pel·lícula, però tampoc sé si arribarà aquí dalt.

Sandra D,Roig ha dit...

Cada frase una descoberta.
Moltes gràcies, molt bo!
:)

Xurri ha dit...

Ostres, veí, quin post... crec que el tornaré a llegir, no un cop sino alguns més.
Aniré a veure la peli.

poll ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
poll ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Joana ha dit...

Val, accepto la proposta!

Emily ha dit...

Ahir vaig saber en aixecar-me que començava una nova vida per a mi, deixant coses passades en un racó.
Avui espero que sigui un dia perfecte. I més escoltant aquesta cançó. Bon dia, Veí,i que sigui perfecte.

el paseante ha dit...

Què en fan de mal les pelis franceses. Com ara: trastocar el Veí.

El último peatón ha dit...

Pues a ver si va a ser cosa de la edad, porque a mí también me tocó la fibra esta peli, lo mismo que "Still walking".

Más información, aquí:

http://elultimopeaton.blogspot.com/2009/06/parientes-universales.html

Carme ha dit...

Doncs si que m'ha agradat... veí. I jo m'ho prenc com que cada dia pot ser el primer dia de la resta de la teva vida. Perquè cada dia pot tenir una cosa o altra. No cada dia enterres un gos que té la mateixa edat que tu, ni... ni... però cada dia pot tenir coses per replantejar-te o canviar, petites coses.

Violeta ha dit...

Ualaaaa, Veí, quin post més...sentit.

Aniré a veure-la.

Viatger ha dit...

Estic amb tú,veí, jo també l'he vist i crec que es força recomanable, i felicitats per el resum que en fas, s'ajusta molt , com sempre ens tens acostumats.

Ah, i un altre cop gràcies, amb un cert retard, per recomanar el meu bloc a 3cat24 .

Bon Estiu i bones vacances, si es que en fas , perquè no pares de pencar en el teu bloc !!

El veí de dalt ha dit...

Gatot,
no més que a tu, company! Records felins i felinians!

Dusch,
segur que al fan! O a alemanya són anti-francs encara?

País,
de quin país sou? Andorra? El Pol Nord? Gràcies pel comentari!

Sandra,
benvinguda al replà. De res.

Xurri,
amb un cop n'hi ha prou. Dos, és execessiu. Tres, ja és vici.

Joana,
ja diràs.

Emily,
caram! Oportú el post, doncs? Espero que tot sigui per a bé...

Paseante,
Sort que són subtitulades, que si no, no pilles ni el guió, tu!

Peatón,
és que som uns "fibrosos" els de la nostra quinta!

Carme,
el do de les petites coses! Un bon títol per un post.

Violeta,
ja em diràs.

Viatger,
vacances...hmmm...les oloro!

Pais secret ha dit...

Quan deia aquí dalt volia dir en latitud relativa i altitud quasi inexistent, és a dir...terra de vents.
Però tot i això, a vegades no arriben pel.lícules com aquestes i hem d´anar a la capital de la comarca que tampoc està tan lluny però sempre has d´agafar el cotxe.
Res, mandra estiuenca.

Resale- Second Hand- & Used Merchandise Stores ha dit...

As a Newbie, I am always searching online for information that can help me. Thank you. Please come visit my site Discount Store when you got time.

Car Rental Company ha dit...

I found your site on google, great site, keep it up. Will return in the future. Submitted this post to Google News Reader. I would love some feedback on my site Hertz Equipment Rental when you got time.

Gabriel ha dit...

Un post brillant. Agredolç com la vida mateixa.
Potser sí que d'aquí una estona o demà ja no m'enrecordaré d'aquest post però recordaré haver-me sentit atrapat per un instant per un text que desprèn veritat i llum/mentida i foscor com la vida mateixa.
Tot i que la peli no l'he vista, el teu post el tornaré a llegir ja que té quelcom que atrapa...

Rita ha dit...

Un post esplèndid i perfecte, veí!

I la peli, gran, molt gran. Et sacseja i fa pensar...
M'estic posant al dia, a estones, i et veig "pelin" tou...
Petons!