30 de juliol de 2009

Un trompe-l'oeil cevenol


Fa uns dies vaig ser al Parc Nacional de les Cévennes, (l'únic parc nacional francès habitat) a la regió de la Lozère; país d’Occitània; acompanyant una amics poetes que anaven a fer-hi un recital, sota el cel ras, enmig d’uns prats ventosos, acaronats per “cabells d’àngels” (és com li dieun a aquestes herbes altes de color blanc); sota una volta estelada de lluna nova i un pèl freda. Un recital que en recordava temps de bohèmia, hippisme i bon rotllo (algún veí/ïna va estar a Canet o a Woodstock?)

Les Cévennes és un parc que paga la pena de visitar, per les seves altiplans sorprenents (les Causses), per les seves gorges profundes per on circulen rius angostos com el Tarn (on podeu navegar en caiac –el Nadador, no, que segur que s’ofega), pels seus avencs i coves (l’avenc Armand és espectacular), pel seu passat medieval (amb llogarrets candorosos com Saint Enimie); per les seves lluites del passat (on hugonots i catòlics se les van tenir durant les guerres de religió del xvii i proliferaven les partides de “camisards”; herois locals que s’oposaven al poder reial); pels seus vestigis paleontològics (hi ha empremtes de dinosaures –i no són meves!); per la seva artesania basada en el formatge, la seda i la castanya (en fan pa i mil derivats); per les seves pistes d’esquí de fons; i sobretot; pels seus paisatges, mescla entre mediterranis, europeus i boreoalpins (el cim més alt és el Mont Aigoual, amb 1.697 m; on hi ha un important estació meteorològica visible d’arreu), que el solquen com un mosaic ordenat de camps de conreu, prats i boscos densos de roures, avets, faigs, alzines o castanyers.

No puc amb el xovinisme francès, però és innegable que ens porten molts anys d’avantatge pel que fa a l’ordenació territorial i al savoir faire turístic. És un país realment ordenat i que funciona. Jacobí fins la medul·la, però funciona. Això sí: no els parleu de drets lingüístics ni de drets nacionals. La grandeur és per tot i l’uniformisme cultural, totalment impregnat en la sang de la població. Ni un trist rastre d’occità.

I tot aquest rotllo perquè? Doncs perquè passejant per Florac, la capital de la regió; em vaig trobar de sobte amb una placeta on hi havia això. Un trompe l’oeil. Una paraula encantadora, oi? Un trampantojo, en castellà. Un … en català (ostres, com es diu en català?). De nit, i amb poca llum feia el seu efecte. Quasi pico la porta per entrar! Però sabríeu dir quina de les finestres que veieu SÍ era de veritat?


Si t'ha agrada't, pots votar-me a:

Votam al TOP CATALÀ!

13 comentaris:

McAbeu ha dit...

Jo voto per la finestra petita de més a l'esquerra.
I segons el TERMCAT un trompe-l'oeil és una enganyifa pictòrica que en català també és pot denominar amb el terme original francès.

Met ha dit...

La de dalt de tot?
I coincideixo amb Mc Abeu; en català es pot utilitzar el terme francès:

Pais secret ha dit...

Hi vaig estar deu fer uns dotze anys fora de temporada turística.
Era el més semblant a un desert (humà, vull dir)tot tancat i barrat.El paisatge, magnífic i exhuberant, de tardor.
Trompe-l´oeil= "enganya l´ull"...una mica forçat, no?

pratinsky ha dit...

Sempre m'enganyen els miratges...
Fà uns anys vaig passar uns dies a Peyreleau (La Causse Noir just on s'ajunten les Gorges del Tarn i la Jonte), un lloc impressionant.
Recordo un dels pocs llocs en el que podies menjar alguna cosa, una ferme amb quatre taules, demanar-li a la madame ¿comme s'appelle ce fromage?, comme? fromage quoi!
era de cabra i estava bonissim...

JoRDi JVR ha dit...

hola veí, aquesta bonica tècnica en català s'anomena "enganyatall".... per la foto costa veure si hi ha alguna finestra de veritat, aixo demostra que aquest enganyatall es realment BÓ.
A barna s'en poden trobar alguns, però poquets per al meu gust.

saluts ;-)

Anònim ha dit...

Un que si que va estar als Canet, els de rock i de cançó.
I ostres veinet,sembla que tinguem gustos semblants, jo hi he estat més d'un parell de vegades per la zona de les Cévennes, tant la part occidental, per Millau, amb el vell pont vermell d'eiffel , com el nou pont immens d'en Foster. Potser massa turística la part Sud del Tarn.
Molt més tranquil·la, la part mes oriental, de Florac cap a Itàlia, no recordo si segueix essent Cévennes . Hi varem passar un Sant Joan sense poder tirar petards !Crec que es una de les zones més pobres i deprimides de França, i té tot el seu encant com bé dius!

Bon estiu !

Viatger

Violeta ha dit...

Veí, vaja viatgets més xulos que fas. Com bé diu en JoRDI JVR, la paraula en català és enganyatall, però també es pot dir enganyifa per sinonímia.

Jo diria que la finestra real és una que està gairebé al centre de la imatge, en la segona franja gris, començant per la dreta, on hi ha dues finestres petitetes molt juntes. De les dues, la més gran.

Bon estiu.

Duschgel ha dit...

Ui, que difícil! Se m'ha "entrumpat" l'ull de tant mirar i mirar!

Va, jo dic que és una de la part del mig, cap a dalt, amb el porticó blanc tancat.

El veí de dalt ha dit...

MAc, Abeu
fred, fred. I gràcies per l'enganyifa.

Met,
d'acord; però no és aquesta.

País secret,
jo he anat una dotzena de vegades. Sempre hi ha llocs a descobrir. Tampoc

PAtrinsk,
però jo no puc amb el formatge! Quina gosadia, oi?

Jordi,
Enganyatall! Quina paraula més adient! Si, jo en conenc quatre a la ciutat. Podries fer un post sobre això...

Viatger,
tampoc tan pobre, no creguis...

Violeta,
Molt precisa...però no.

Dusch,
Que no se t'entrompi res, dona!

VAL, LA SOLUCIÓ
Veí: ets un cabronàs, perquè la finestra de veritat (molt petita, per cert) estava a una paret lateral que no surt a la foto (no em vaig adonar a l'hora de fer-la)! O sigui, que totes les que es veuen, són pintades!

Duschgel ha dit...

Collons, ja podíem buscar! :P

Gabriel ha dit...

A vegades no cal anar gaire lluny per adonar-nos que al país veí té molts racons per descobrir prou interesants.
El paràgraf que subscriuria ara mateix i comparteixo plenament amb el que dius és el de "no puc amb el xovinisme francès...". Tot i així cal reconèixer que han sabut d'un Maison deplorable enmig de la Provença fer-ne una casa idíl·lica...
No es pot negar que en això els francesos en saben: saben cuidar el patrimoni, la cultura i el turisme.
Evidentment la cosa occitana, bretona, nordcatalana, etc, etc sempre és quelcom reduït a pura anècdota. Només cal anar al Rosselló i a Perpinyà i adonar-te que lo de Pays Catalan és només folclòric...
Excel·lent mirada benvolgut veí d'un país molt grandeur però que gira l'esquena a les seves pròpies peculiaritats lingüístiques i culturals.

el paseante ha dit...

Tu sí que ets un bon trampantojo. "Artificio" home, que t'has quedat amb el castellà de Góngora. I ves a saber què feies amb uns poetes pel país de la Grandeur.

Sylvie Créative ha dit...

M'encanta la tècnica del trompe-l'oeil i les seves aplicacions en les parets de les ciutats tan d'aquí Catalunya com de França. Ja que parles de França a Lyon n'hi ha de magnífics per qui vulgui anar-hi.