De cinema (tretze): El primer dia de la resta de la vostra vida.

Escolteu-la mentre el llegiu

Qualsevol dia potser el primer de la resta de la vostra vida. El dia que enterreu al jardí el vostre gos que tenia la mateixa edat que vosaltres. El dia que decidiu marxar de casa a la recerca d’una llibertat anhelada per caure de nou en una presó fingida. El dia que decidiu donar la vostra virginitat en aquella persona que sabeu íntimament que no s’ho mereix, i tot i així, pengeu al fons de l’armari el vestit de la infantesa. El dia que us declaren una malaltia incurable i afronteu amb submisa parsimònia un final anunciat. El dia que el mirall us bufeteja l’ànima, mostrant-vos arrugues i canes que clamen que el temps passa inexorable, ni que el vulgueu retrobar en quiròfans quimèrics. El dia que us agafeu amb força a la vostra pròpia buidor perquè aquesta és, tanmateix, ben vostra i us mou a omplir-vos d‘atzucacs efímers. El dia que feu el salt a la vostra parella, encara que només sigui de pensament; amb la primera mentida. El dia que descobriu el diari secret de la vostra filla adolescent que amaga secrets terribles i inconfessables. El dia que us enamoreu bojament, per sempre més, d’un rostre i d’un somrís, que mai més no tornareu a veure i que malgrat tot, marcarà les vostres passes. El dia que els vostre fill us anuncia que mai us heu dignat a escoltar-lo perquè tampoc el vostre pare, el seu avi, mai us ha ensenyat a estimar. El dia que decidiu no créixer i transitar amb pas lleuger pel futur incert de la mediocricitat. El dia que sortiu de casa sense rumb decidit, a les palpentes; sense bitllet de tornada. El dia que us adoneu que tot allò pel que heu treballat ningú ha sabut valorar-ho i en canvi, us omple de satisfacció. El dia que l’odi acumulat s’ensorra per una nimietat i podeu vomitar d’un plegat, l’agror atàvica dels silencis retinguts. El dia més feliç de la vostra vida es gira en el més amarg dels malsons possibles; quan la mort i la felicitat plena es troben en una morbosa coincidència. El dia que rebenteu el nas del vostre germà que sempre us ha pres com un heroi; i no deixarà de fer-ho; o abofetegeu la vostra filla que demanava a crits ser escoltada. El dia que us adoneu que fa mesos que no feu l’amor amb la vostra parella i ni ella era conscient que ho sol·licitava. El dia que proclameu clarament que malgrat tot, us sentiu orgullosos d’allò que heu creat i heu dut al món.

El dia que voldreu respirar el mateix alè d’aquell ésser estimat que ja no hi és perquè us insufli nova vida.

Hi ha tants dies que poden ser el primer dia de la resta de la vostra vida que potser no us pareu a pensar que llegir aquest post pot induir-vos a l’error de creure-us-ho. I us aixecareu l’endemà, novament, sabedors en el fons, que cada dia és un regal que cal saber prendre a curtes glopades. Com beure un vi nostrat que ha sabut envellir entre humitats acollidores i foscors de bodegues fàtues. Com envellirà aquest post l’endemà d’haver-lo escrit. I envelliré jo mateix quan tanqui la porta del celobert i us digui que demà serà un altre dia. Potser el darrer. Pot ser el nou d’una nova existència.

Aneu-la a veure. No us canviarà res; però us portarà al pit amb compungida delicadesa alguna veritat amagada des del dia aquell que vau creure, ai làs!, que éreu amos i senyors de la vostra vida. Tenir fills és quelcom d'encisador. Viure en família té el seus reptes. Saber estimar és un combat diari amb un mateix. Sentir-se estimat és ja tot un misteri.

Ja se sap. El primer dia...

Si t'ha agrada't, pots votar-me a: